Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Iàsser Arafat

Article de referència:
Els Nobels de la pau
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Iàsser Arafat (288)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Organització per a l`Alliberament de Palestina (26)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Palestina (67)
4 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Iàsser Arafat
làsser Arafat va néixer el 4 d'agost de 1929, però hi ha tres versions sobre el lloc, que podria haver estat Jerusalem, Gaza o el Caire. El que sí que va fer al Caire van ser els estudis d'enginyeria civil, interromputs per les lliutes que van precedir l'establiment de l'Estat d'Israel en terres de Palestina l'any 1947.

Novament al Caire, Arafat va fundar l'any 1954 la Unió d'Estudiants Àrabs i va participar com a tinent en la segona guerra àrabo-israeliana (1956). En acabar la guerra, es va instal·lar a Kuwait, on va treballar com a enginyer, però sense deixar l'activitat política. És precisament a Kuwait on neix sota la seva inspiració AI-Fatah, la principal organització de resistència palestina, que enceta les seves activitats l'1 de gener de 1965.

Des d'AI-Fatah, Arafat es va guanyar el lideratge palestí com a combatent en la tercera i quarta guerra àrabo-israeliana (1967 i 1973). Gràcies al prestigi guanyat així, va intervenir en nom dels palestins a la seu de l'ONU l'any 1974 per donar a conèixer a tot el món les reivindicacions històriques del seu poble, representades per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).

Malgrat la precarietat de mitjans en comparació amb Israel i els seus aliats occidentals, l'OAP d'Arafat va aconseguir estar en el primer pla de la lluita militar i política durant tots aquests anys, fins i tot quan va ser expulsat del Líban amb els seus partidaris l'any 1982. La Guerra del Líban va provocar, a més, fortes dissensions en el si de l'OAP entre els partidaris de buscar una via política -entre els quals hi havia Arafat- i els partidaris de radicalitzar la lluita en aliança amb els integristes islàmics.

El lideratge d'Arafat es va imposar en el Consell Nacional Palestí amb seu a Tunísia i es va reforçar després de sortir indemne de dos
atemptats (Tunísia, 1985; Líbia, 1992) contra la seva persona.
L'esclat de la intifada palestina als territoris ocupats de Cisjordània i Gaza a finals de 1987 va anar convencent la comunitat internacional de la necessitat de trobar una sortida pactada al conflicte palestí. El Consell Nacional Palestí va proclamar l'Estat de Palestina el 1988 i Arafat en va ser nomenat president el 1989.

La Guerra del Golf el 1991 va entorpir la dinàmica negociadora, però en acabar el conflicte Arafat es va avenir a començar a negociar amb Israel una autonomia limitada. Els principals impulsors de la iniciativa van ser els Estats Units, tradicionals aliats d'Israel, que des del final de la Guerra Freda i l'ensorrament de l'URSS havien apostat per afavorir la via negociadora en tots els fronts internacionals.

Després dels acords del 13 de setembre de 1993, Arafat va tornar a Palestina I "1 de juliol de 1994 com a president d'un Estat embrionari. Va convocar eleccions al Consell de l'Autonomia Palestina, les va guanyar i es va proclamar president de govern el 2 d'octubre. Però la seva intenció d'estar-se en el càrrec tres legislatures més, fins a garantir l'absoluta normalitat del país, va provocar serioses crítiques entre els integristes i els radicals de l'OAP, que van acusar Arafat de "faraonisme".