Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Manifestació de treballadors d'Ibèria

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aviació, aeroports (349)
Condicions laborals (226)
Conflicte laboral, vaga (241)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Sindicats (223)
Personatges Personatges
Javier Salas (2)
Entitats Entitats
Aviación y Comercio SA (2)
Comissions Obreres (287)
Iberia (80)
Sindicat dels pilots (13)
Sitpla (sindicat d´aviació) (1)
Societat Estatal de Participació Industrial (16)
Unión General de Trabajadores (292)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
45 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Crisi i liberalització
Ibèria
La liberalització dels serveis de transport aeri de passatgers va començar a ser una realitat tangible el 1994. El 31 de gener es va fer una realitat la competència en el més emblemàtic de la companyia pública espanyola: el pont aeri Barcelona-Madrid. Des d'aquell dia, dues companyies privades van començar a oferir vols regulars entre les dues ciutats a preus inferiors als d'Iberia. La guerra de preus i serveis, amb tota mena d'episodis no sempre nets, va durar tot l'any. Les noves línies van aconseguir captar un 20% del mercat.

Iberia, que ja tenia una situació financera difícil, es va veure afectada per l'increment de la competència no només en línies domèstiques sinó també en internacionals, i la situació de l'empresa va arribar a un punt crític a finals d'any.

Ja al mes de juliol el president de la companyia, Javier Salas, va començar les negociacions del nou pla estratègic. El pla preveia estalviar 40.000 milions de pessetes mitjançant la reducció de 4.000 llocs de treball fins al 1996. També comprenia l'estalvi d'un 15 per cent en les contractacions externes i la venda d'algunes àrees de negoci i de certes participacions en el capital de companyies llatinoamericanes, una aventura iniciada en els darrers anys que no havia donat els fruits esperats.

L'element fonamental del pla era aconseguir un acord amb els sindicats del comitè d'empresa (UGT, CCOO, SEPLA i Sitpla) per afrontar la reducció de la plantilla i rebaixar els salaris. L'anunci de la necessitat de reestructuració de l'empresa va provocar un seguit de mobilitzacions de protesta i vagues dels treballadors d'Iberia que van anar agreujant-se fins a finals d'any. El resultat de les negociacions va afavorir els pilots, que el 28 de desembre van aconseguir un seguit de contraprestacions, com accions de l'empresa per valor de 2.850 milions de pessetes, a canvi del seu sacrifici salarial.

A l'octubre, quan la direcció va anunciar que Iberia podria acabar desapareixent si no hi havia un acord, va ser un dels mesos més conflictius. L'empresa demanava als pilots la reducció del salari. Aquests van anunciar que estaven disposats a acceptar una reducció a canvi de contrapartides. Entre aquestes, volien que el seu sindicat, el SEPLA, pogués supervisar la formació de pilots.

Al mes següent, el 22 de novembre, Iberia va plantejar vendre el pont aeri per pagar els seus deutes, davant la falta d'acord entre empresa i treballadors sobre el pla de viabilitat de la companyia. El president de Teneo i d'Iberia, Javier Salas, va comparèixer davant la comissió d'indústria del Senat, on va explicar el pla de viabilitat. La seva intervenció va girar entorn de les dificultats per aconseguir un "acord global", i va reconèixer que els esculls més grans eren els de reducció de salaris. El directiu va valorar el deute de l'empresa en 330.000 milions de pessetes.

El dia 23, la direcció havia preparat un expedient d'extinció de contractes que afectava 5.200 treballadors, i la venda de filials i activitats de la companyia. Aquest document el va presentar a la premsa Javier Salas i suposava la reducció de 45.600 milions de pessetes en els costos de funcionament per tal que es complís el pla. La resposta dels sindicats majoritaris entre els treballadors de terra, Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) va ser l'anunci d'una paralització dels aeroports sense serveis mínims.

El divendres 25 de novembre, la direcció d'Iberia va convocar els sindicats a una reunió dilluns per negociar sense condicions una sortida que hauria de garantir la viabilitat de la companyia. El mateix dia, la protesta dels sindicats minoritaris a Madrid havia provocat la supressió de 16 vols al Prat i més de 42 vols al conjunt de l'Estat. Els manifestants van aturar l'activitat de l'aeroport durant dues hores al matí. L'actuació contundent de la policia sobre els treballadors va causar diversos contusionats.

A Barcelona, la protesta del divendres no va suposar cap alteració. Només va consistir en un piquet de 25 persones que van recórrer el vestíbul central fent sonar xiulets. Però el caos de trànsit aeri més important va arribar el dilluns dia 28 de novembre. La mobilització, secundada de forma unànime pels treballadors d'Iberia, no va registrar cap incident destacable. La conseqüència de la vaga va ser l'anul·lació de 147 vols d'Iberia, 21 d'Aviaco i la resta de companyies estrangeres.

Davant l'actuació dels treballadors, l'endemà la companyia aèria Iberia va oferir una reducció del sou de tan sols un 8 per cent i l'acomiadament de 2.900 persones. D'aquesta manera, la companyia volia demostrar la seva voluntat negociadora. Aquella nit va discutir amb el Sindicat de Pilots de Línies Aèries (SEPLA). Els pilots van acceptar una rebaixa de sou del 9 per cent, però la direcció insistia que aquesta havia de ser del 15 per cent i amenaçava que la negativa a aquesta reducció suposaria l'aplicació d'un pla dur amb acomiadaments.

Tot i que el mes es va acabar amb un acord amb els sindicats majoritaris, els pilots (que representaven un 5 per cent dels treballadors i cobraven una mitjana de 18 milions a l'any) no van flexibilitzar la seva posició. Aquesta intransigència va agreujar la crisi d'Iberia i va bloquejar les discussions els dos primers dies de desembre. Els sindicats dels treballadors de terra van demanar als pilots que acceptessin els sacrificis salarials que ells havien assumit.

El 12 de desembre els treballadors van votar el Pla A (alternatiu al pla dur dissenyat per la companyia) de viabilitat. Aquest pla era l'acord firmat per la direcció d'Iberia amb els sindicats majoritaris. Malgrat el resultat a favor del pla, el dia 16 els pilots van convocar una vaga de dotze dies que el 27 de desembre van accedir a desconvocar. Havien aconseguit 2.850 milions en accions d'Iberia a canvi de la seva reducció salarial del 23,1 per cent.