Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Joan Saura va ser reelegit president d´ICV en la 8a assemblea de la formació ecosocialista

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Agustí Colom (1)
Antoni Gutiérrez Díaz (8)
Dolors Comas (5)
Francesc Vives (2)
Imma Mayol (23)
Jaume Bosch (24)
Joan Saura (281)
Jordi Guillot (24)
Josep Lluís López Bulla (10)
Miguel Núñez (1)
Pasqual Maragall (676)
Rafael Ribó (79)
Entitats Entitats
Comissions Obreres (287)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Institut d´Estudis Autonòmics (11)
Palau de Congresos de Barcelona (15)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
37 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Primer congrés des del poder
ICV
Iniciativa va celebrar la 8a assemblea de la formació al Palau de Congressos de Barcelona entre el 10 i l’11 de juliol del 2004, en un ambient completament diferent del de les set anteriors. Per primer cop el partit havia arribat al govern de la Generalitat, en coalició amb PSC i ERC, i els seus dos diputats a Madrid eren necessaris per completar la majoria d’esquerres que donava suport al govern del PSOE. Amb aquest balanç, Joan Saura no va tenir cap mena de dificultat per conservar la presidència d’ICV.

Amb una comissió política nacional amb un 40% de dones enfront el 24% de l’anterior; 15 representants dels joves enfront dels 7 que venien d’abans; amb una mitjana de 45 anys, i 30 sindicalistes incorporats, la majoria provinents de CCOO, ICV va decidir augmentar d’1 a 4 els vicepresidents: Jaume Bosch, Jordi Guillot, Imma Mayol i Dolors Comas, i deixar fora dels òrgans de direcció dos històrics com Josep Lluís López Bulla i Antoni Gutiérrez Díaz. Ja no s’havien presentat a la reelecció Francesc Vives, Miguel Núñez, Agustí Colom ni l’expresident Rafael Ribó, que va donar-se de baixa a ICV en ser nomenat Síndic de Greuges. Amb “una pota al govern i una altra al carrer”, Saura va demanar més implantació fora de Barcelona, aprofitant el 4% de vots obtinguts en 500 municipis de Catalunya.

El tarannà de l’assemblea d’ICV reflectia prou bé l’estat general de la formació, que es felicitava de la feina feta en els últims anys i de la bona posició política que ocupava, tant a Catalunya com a Madrid. En el govern català, la formació havia sabut jugar un paper decisiu en el terreny institucional, gràcies a la conselleria de Relacions Institucionals que ocupava Joan Saura, i que va ser l’encarregada durant tot l’any d’impulsar els mitjans de participació ciutadana en el procés de reforma de l’Estatut plantejat, alhora que de vehicular les aportacions populars al si del govern i de les comissions especialitzades de reforma que funcionaven a l’entorn de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Saura també va jugar un paper important en l’equilibri intern del govern, sobretot arran del cas Carod i de les consegüents desavinences entre els altres dos socis. ICV va saber apaivagar els ànims i donar sempre una visió institucional que li va valer molt bona premsa.

Els principals punts de fricció per part d’ICV al si del govern van venir sobretot de la defensa d’alguns temes mediambientals i de la seva oposició a la construcció del túnel de Bracons i el IV Cinturó del Vallès. ICV va perdre la primera, però va guanyar la segona, en aturar-se el projecte per decisió del president Maragall i malgrat l’oposició dels alcaldes de Terrassa i Sabadell.