Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Joan Saura, candidat d'ICV, intervé en la celebració del 25è aniversari de la legalització del PSUC

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Francesc Frutos (19)
Gaspar Llamazares (41)
Imma Mayol (23)
Joan Saura (281)
Joan Ribó (4)
Jordi Pujol i Soley (858)
Jordi Joan Miralles (4)
Josep Borrell (83)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Entesa catalana de progrés (15)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Iniciativa per Catalunya Verds (693)
Izquierda Unida (222)
Partit Comunista d'Espanya (33)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular de Catalunya (319)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
36 lectures d'aquest article
Una formació amb esperances
ICV
Tot just començar l´any, el 24 de gener del 2002, Iniciativa Catalunya-Els Verds va canviar les sigles i va passar d´IC-V a ICV, un canvi aparentment menor però que simbolitzava la plena integració de l´ecologisme en la seva proposta política d´arrel marxista. La celebració, al febrer, de la setena assemblea de la formació, va permetre al seu líder, Joan Saura, manifestar la confiança en el bon posicionament d´ICV en les pròximes eleccions catalanes, atès que comptava amb un acostament creixent als antics socis d´Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), dirigits per Jordi Miralles. Aquests, precisament, van veure amb molt bons ulls la reelecció al capdavant del PCE de Francesc Frutos en la clausura del 16è congrés de la formació, al març, al qual va assistir el coordinador general d´Izquierda Unida, Gaspar Llamazares.

L´acostament entre ICV i EUiA va prendre un sentit especial en l´any del 25è aniversari de la legalització del PSUC, el 3 de maig, i que remetia a tota una tradició, potser la més important a Catalunya, de lluita contra el franquisme. Al llarg de tot l´any, les dues forces polítiques provinents del PSUC van anar consolidant la decisió de presentar-se conjuntament a les eleccions municipals i legislatives del 2003. Era un primer pas cap a la possible fusió, una alternativa que molts dirigents de les dues formacions consideraven desitjable però que encara consideraven prematura per la virulència de la ruptura que havien protagonitzat al final dels noranta. L´acostament a Esquerra Unida i Alternativa va anar acompanyat, d´una banda, per part d´ICV, d´un cert distanciament del PSC-CpC, sobretot a partir de la crisi en l´Entesa Catalana de Progrés al Senat, en la qual participava ICV, malgrat no disposar de cap senador a Madrid. ICV va fer costat a les protestes iniciades per ERC amb motiu del nomenament de Josep Borrell com a representant socialista a la convenció europea.

Al Parlament de Catalunya, ICV va significar-se durant tot l´any per les crítiques a CiU, i va fer costat a socialistes i republicans, sobretot en temes com la llei de qualitat de l´ensenyament, la llei d´universitats i la llei de partits. Durant la discussió parlamentària d´aquesta última, el diputat d´ICV, Rafael Ribó, va arribar a acusar el president de la Generalitat, Jordi Pujol, d´aparcar les seves conviccions democràtiques davant d´una llei clarament contrària als interessos de les comunitats històriques per no fer trontollar l´estabilitat del govern català, que depenia per a tot dels vots del PPC. Aquest va ser també el to d´ICV durant el debat de política general del mes d´octubre, tot i que va acabar donant suport, juntament amb la resta dels partits catalans, tret del PP, a la proposta de reformar l´Estatut en la pròxima legislatura.

A final d´any, i en l´àmbit de la política municipal, la candidata d´ICV a l´alcaldia de Barcelona, Imma Mayol, va apuntar un programa de cara a les municipals del 2003 clarament diferenciat del que postulaven els altres dos equips de govern de la ciutat, PSC i ERC, per reivindicar més política social i una iniciativa parlamentària per aconseguir l´elecció directa dels consellers de districte. Aquesta diferenciació d´ICV, que formava part del pacte de govern municipal barceloní (vint regidors del PSC, tres d´ERC i dos d´ICV), concretava les perspectives d´independència electoral que el partit havia manifestat a principi d´any, convençuts com estaven els dirigents del nou espai que la política centralista i autoritària del Partit Popular, les vacil·lacions del PSC respecte del PSOE i la submissió de CiU al PP havien obert esquerdes en l´esquerra, en general, i en ICV, en particular.