Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
El Museu Casals
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arquitectes, dissenyadors, urbanistes (36)
Arquitectura, patrimoni, monuments, edificis singulars (130)
Personatges Personatges
Cristian Cirici (1)
Fernando Ramos (1)
Ignasi Solà-Morales (6)
Lluís Dilmé (1)
Manfredo Tafuri (1)
Xavier Fabré (1)
Entitats Entitats
Exposició Universal de Barcelona 1929 (3)
Foment de les Arts Decoratives (12)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Teatre Torell (1)
Teatre Valls (1)
Unió Internacional d´Arquitectes (1)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat Politècnica de Catalunya (69)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Holanda (Països Baixos) (55)
23 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Ignasi de Solà-Morales
El 12 de març va morir d’una aturada cardíaca als 58 anys l’arquitecte barceloní Ignasi de Solà-Morales Rubio. La mort es va produir a Rotterdam, Holanda, on s’havia desplaçat per assistir com a membre del jurat al lliurament del premi d’arquitectura contemporània Mies van der Rohe, que ell havia contribuït a fundar.

Solà-Morales era conegut, sobretot, per haver estat el responsable, juntament amb Xavier Fabré i Lluís Dilmé, de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, però també per altres importants obres, com la remodelació del Pati Llimona de Barcelona, del centre cívic del Barri Gòtic de la capital catalana o la reconstrucció del Teatre Torell i del Pavelló Ludwig Mies van der Rohe, instal·lat a Montjuïc i dissenyat per aquest arquitecte per representar el seu país, Alemanya, a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 i que amb el temps va esdevenir la representació primigènia de l’arquitectura mundial contemporània.

En aquesta tasca, Solà-Morales va comptar amb la col·laboració de Cristian Cirici i Fernando Ramos. També es va encarregar de remodelar el Teatre Valls de Tarragona i va participar en el redreçament del barri Joliette-Saint Charles de Marsella, a França.

Fill i nét d’arquitectes, Solà-Morales, va néixer al barceloní barri de Gràcia el 24 d’agost del 1942. Es va doctorar en arquitectura el 1973 a la Universitat de Barcelona i va especialitzar-se en història de l’arquitectura, a Venècia, sota el mestratge del professor Manfredo Tafuri.

Catedràtic de teoria i història de l’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1978 i professor convidat a les universitats de Torí, Bolonya, Nova York i Princetown, va publicar diversos estudis sobre el modernisme català, l’arquitectura moderna a Catalunya, la rehabilitació d’edificis històrics i les relacions entre ciutats i arquitectura. Era autor de la Guía de la arquitectura española 1920-2000.

Havia estat president del FAD (1985-1992), director científic del Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes del 1996 i Premi Nacional de patrimoni cultural el 2000.