Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Simon Wiesenthal, conegut com

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Delinqüents, narcotraficants, detinguts, processats (99)
Discriminacions, segregacions (68)
Famosos en general (54)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Moviments d`ultradreta, feixisme (66)
Víctimes (137)
Personatges Personatges
Adolf Eichmann (1)
Anna Frank (1)
Cyla Muller (1)
Erich Rajakowitsch (1)
Franz Murer (1)
Karl Silberbauer (1)
Simon Wiesenthal (3)
Entitats Entitats
Schutzstaffel (2)
Servei Secret Israelià (2)
43 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Simon Wiesenthal (1908-2005)
II Guerra Mundial
El 20 de setembre va morir als 96 anys el jueu austríac Simon Wiesenthal, un sobrevivent de Mathaussen que va dedicar tota la vida a perseguir i portar davant de la justícia a més de 1000 criminals de guerra nazis, aquesta tasca li va valdre el sobre nom de “caçador de nazis”. Les seves despulles van ser traslladades i enterrades a Israel.

Simon Wiesenthalt va néixer el 31 de desembre de 1908 a Buczacz, Ucraïna, el primer dels dos fills del comerciant de sucre Hans Wiesenthal. El seu pare havia estat oficial de l’exèrcit austríac durant la Primera Guerra Mundial i va morir al front el 1915. Aleshores Rapp, la mare de Simon, va marxar a Viena amb els nens, on es van quedar fins al 1925, quan es va tornar a casar i va retornar a Ucraïna, en aquest cas a Dolina, on Simon va acabar la seva educació secundària el 1928.

Quan va acabar els estudis se’n va anar a Praga a estudiar arquitectura a la Universitat Tècnica. En acabar la carrera el 1932 es va posar a fer projectes de cases unifamiliars, i al cap de quatre anys es va casar amb Cyla Muller. Era el 1936 i Wiesenthal es trobava a Polònia, on treballava en un despatx d’arquitectes de Lvov.

El 1941 l’esclat de la Segona Guerra Mundial va destrossar les seves vides, Simon i la seva família van ser capturats i van passar tota la guerra en camps de concentració, destinats a morir, patir i veure les majors atrocitats de la humanitat.

Wiesenthal va perdre a 86 membes de la seva família en l’Holocaust, i la majoria d’habitants del seu poble natal van ser exterminats. Primer Simon, la seva mare i Cyla van ser empresonats al camp de Janowska, al costat de Lvov, i després els van traslladar a Ostbahn, on estaven obligats a treballs forçats.

L’agost de 1942 els nazis ja havien posat en marxa la solució final d’extermini, i van enviar la mare de Simon al camp de Belzec l’agost de 1942, ella i la majoria de la família va morir en un període de pocs mesos. La tardor de 1942 Wiesenthal va aconseguir falsificar els papers de la seva dona, Cyla va ser alliberada del camp amb una identitat falsa i se’n va anar a viure a Varsòvia. El mateix Wiesenthal va aconseguir escapar d’Ostbahn l’octubre de 1943, però el juny de 1944 el van tornar a capturar i el van enviar altre cop al camp de Janowska, on va ser un dels 34 presoners que van sobreviure, d’un total de 149.000. Aquests pocs presoners van ser traslladats a Mathaussen, on Wiesenthal va aconseguir mantenir-se en vida fins al 5 de maig de 1945, quan les tropes americanes van alliberar Mathausen, aleshores Wiesenthal no podia ni aguantar-se dret.

A finals de 1945, quan ja s’havia recuperat relativament de salut, va retrobar la seva dona a qui donava per morta, i un any després va néixer la seva filla Paulina. Quan va estar totalment recuperat va veure que per a ell a no tenia cap sentit dissenyar cases, així que es va presentar a l’Oficina de Crims de Guerra d’Estats Units i va dir “he vist moltes coses i tinc molt bona memòria”, estava disposat a fer justícia. Aleshores va començar a col·laborar amb els serveis d’infomació per tal de seguir la pista als nazis. Poc temps després de la seva col·laboració es va estendre fins a la Oficina de Serveis Estratègics i Contrainteligència, on va ser director del Comitè Jueu Central de la zona nord-americana a Àustria. Un any després, el 1947, es va desvincular dels Estats Units i va fundar el Centre Jueu de Documentació Històrica de Linz (Àustria), que va estar en actiu fins que Wiesenthal el va tancar el 1954, a causa del poc suport que tenia per part dels governs, més preocupats en la Guerra Freda que en la persecució dels nazis. Tots els arxius del Centre van ser donats a Israel excepte el d’Eichmann, a qui Wiesenthal mai no va voler deixar de buscar.

L’any 1960, arrel de la detenció d’Adolf Eichmann, es va reobrir el centre, aquest cop amb seu a Viena, i des d’aleshores ja no va parar més la feina. En aquest centre va treballar amb una trentena de voluntaris reconstruint les rutes de fuga organitzades per Odessa, la organització del Tercer Reich finançada amb l’espoliació de les víctimes de l’Holocaust, fet que els va permetre seguir la pista de milers de nazis amagats.

Aquest equip de treball va aconseguir obrir casi 3.000 expedients sobre criminals de guerra, caçar i jutjar a 1.100 nazis. El 2004 Wiesenthal es va retirar, ja que havia calculat que si quedava algun nazi viu, ja seria massa vell per emprendre un procediment judicial en contra seva, així que la seva fina havia acabat. Wiesenhalt es mostrava satisfet d’haver viscut més que els assassins de masses als quals havia perseguit tota la seva vida.

Entre les detencions que van permetre les investigacions de Wiesenthal, destaquen la d’Adolf Eichmann, l’organitzador de l’Holocaust que va ser segrestat a Argentina pel Mossad el 1960, i després jutjat i penat a Israel el 31 de maig de 1961. També destaquen les detencions de l’oficial de les SS Karl Silberbauer, responsable de la deportació d’Anna Frank, Franz Murer i Erich Rajakowitsch.

El novembre de 1977 es va fundar a Los Àngeles, Estats Units, el Centre Simon Wiesenthal, que avui en dia és un centre internacional de commemoració de l’Holocaust i les seves víctimes, la defensa dels drets humans i del poble jueu, i s’hi continua treballant contra l’antisemitisme i contra el racisme. És el llegat de la feina de Wiesenthal, que sempre es va moure pel desig de fer justícia, i mai de venjar-se pel seu patiment .

Wiesenthal va escriure diversos llibres, entre els quals destaquen les seves memòries The murderers among us (Els assassins entre nosaltres) (1967), Sails of hope (Veles d’esperança) (1973), The sunflower (El gira-sol) (1970), Max and Helen (1982), Krystyna(1987), Every day remembrance day (Cada dia és el dia de la commemoració) (1987) i Justice not vengeance (Justícia, no venjança )(1989). L’any 1989 es va fer una pel·lícula basada en la seva vida que es titulava Assassins entre nosaltres: la història de Simon Wiesenthal.