Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Nacionalismes (143)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Alexandre Forcades (3)
Avel·lí Blasco (3)
Bartomeu Colom (2)
Biel Vicens (2)
Fancesc Tutzó (1)
Fèlix Pons (5)
Francesc Antich (131)
Francisco Camps (177)
Gabriel Cañellas (42)
Jaume Matas (174)
Maria Antònia Munar (52)
Maximilià Morales (4)
Rafel Gil Mendoza (1)
Rosa Estaràs (19)
Entitats Entitats
Consell de Mallorca (33)
Consell Insular de Mallorca (27)
Consell Insular de Menorca (5)
Consell Insular d´Eivissa i Formentera (12)
Esquerra Unida-Els Verds (Balears) (28)
Govern de les Illes Balears (128)
IB3 (24)
Obra Cultural Balear (120)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular de les Balears (81)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
PSM-Entesa Nacionalista (23)
Radio Televisió de les Illes Balears (3)
Unió Mallorquina (123)
Unión de Centro Democrático (30)
Universitat de les Illes Balears (42)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (28)
Formentera (Illes Balears) (6)
Mallorca (Illes Balears) (95)
39 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
El camí cap a l’Estatut
Illes Balears
L’expectació i la polèmica política per la reforma de l’Estatut també va tenir durant 2005 la seva variant illenca. Seguint els paràmetres valencians de buscar un acord per la reforma entre els dos partits majoritaris, el PP governant a les Illes i l’opositor PSIB-PSOE van desenvolupar un seguit d’aproximacions que no van acabar de quallar durant l’any.

El nivell més alt de tensió va arribar a mitjans d'octubre, quan PP i PSIB-PSOE van trencar negociacions en no avenir-se en la manera de fixar la representació territorial. En una iniciativa particular, el president balear, Jaume Matas, va moure peça el 25 d’octubre quan va acordar amb el secretari general del Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (PSM-EN), Biel Vicens, desbloquejar la reforma estatutària i tornar a convocar la ponència parlamentària. Matas va aprofitar que el PSM li havia demanat una reunió per anunciar l’acabament del bloqueig i, d’aquesta manera, es va avançar a la trobada que tots els partits polítics havien de mantenir en una data no establerta.

Respecte a l’acord concertat amb el PSM-EN, la vicepresidenta del govern balear, Rosa Estaràs, va anunciar el compromís formal de convocar la ponència de diputats i diputades per continuar el procés de reforma de l’Estatut al febrer de 2006, amb l’objectiu de disposar d’una proposta en ferm per poder remetre al Congrés dels Diputats l’estiu de l’any vinent. Quant als punts de desacord possibles, va recalcar que l’única qüestió que el PP no estava disposat a negociar era la creació del Consell de Formentera, ja que les Pitiüses ja funcionaven administrativament amb un de sol, el Consell d’Eivissa i Formentera.

En tot cas, el finançament i els temes d’equilibri territorial havien centrat bastament les diferències entre els partits de les Illes. Els partits nacionalistes havien defensat el concert econòmic, plantejament al qual el PP havia donat llargues a l’espera de què s'aprovés finalment l´Estatut català. Un altre tema problemàtic havia estat la petició feta pel PSM-EN que l’Estatut reconegués la nacionalitat illenca, els seus trets identitaris i la llengua pròpia. El PSM-EN apostava també per ampliar el sostre competencial; cedir noves competències del govern balear als consells insulars i establir la capacitat de desenvolupar el reglament; a més de garantir el manteniment de la proporcionalitat en la representació territorial al Parlament; recollir la capacitat del president del govern per dissoldre de manera anticipada el Parlament i convocar eleccions; incloure una nova carta de drets i deures de la ciutadania; tractar la participació de les Illes Balears en les qüestions de la Unió Europea; i planificar un calendari específic a fi de garantir l’aprovació del projecte d’Estatut a les Illes Balears i al Congrés dels Diputats durant la legislatura en curs.

Amb tot, al novembre, PP i PSIB-PSOE van assolir un acord de principis que determinava que les Balears tindrien en el nou Estatut la consideració i el reconeixement de “nacionalitat històrica”, seguint la proposta feta per l’anomenat “comitè de savis”, que dictaminava els aspectes de l’Estatut de 1983 que calia actualitzar. Aquesta comissió, que coordinava la vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, estava formada per professors, advocats i polítics de reconeguda trajectòria, com Fèlix Pons (PSOE), expresident del Congrés; Maximilià Morales (UM), expresident del Parlament; Avel·lí Blasco, rector de la Universitat de les Illes Balears; el notari Rafel Gil Mendoza; Francesc Tutzó, que durant els governs d’UCD fou president del Consell General Interinsular i primer president del Consell de Menorca, i Bartomeu Colom, catedràtic de dret administratiu.

Les Balears havien de formar part del paquet de les anomenades autonomies de via lenta gràcies a un pacte entre UCD i PSOE després del 23-F. Amb menys competències que altres comunitats, afegien el fet diferencial de la insularitat. De fet, a les Balears era obert des de principis dels vuitanta un doble procés de traspàs de competències: de l’administració de l’Estat al Govern de la Comunitat i del Balear als Consells Insulars. Tancar-lo i trobar el punt d’equilibri era l’objectiu que havia d’aconseguir la reforma de l’Estatut ara en marxa.

Però, situar-se al nivell competencial de Catalunya era l’objectiu que particularment s’havia proposta el president Matas en promoure la reforma, el que obligava al “comitè de savis” a acceptar d’incloure el deure d’usar el català a l’Estatut, així com les quatre competències que Catalunya demanava en la seva reforma estatutària: immigració, ports i aeroports, espai radioelèctric i audiovisual i convocatòria de consultes populars en temes que afectessin les Illes. Per la seva banda, el PSIB-PSOE mostrava una especial insistència a demanar que el nou Estatut incorporés una Carta de Drets Ciutadans, reconegués els fets específics de la insularitat i en reforcés els drets fonamentals.

Durant tot l’any, la societat balear va mostrar la seva preferència per un nou model de finançament, tal i com van recalcar entitats com l’Obra Cultural Balear, que van denunciar que l’arxipèlag rebia en concepte de finançament un 14% menys que la mitjana estatal, el que havia portat, per exemple, a la presidenta del Consell de Mallorca i d’Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, a definir les Illes com a “ comunitat màrtir”. Per la seva banda, la Plataforma Econòmica, que presidia Alexandre Forcades, exconseller d’Economia i Finances amb Gabriel Cañellas (PP) i les patronals de les Balears, les Cambres de Comerç i diversos col·legis professionals, va reclamar “el mateix sistema de finançament que Catalunya per no condemnar les Balears a la pobresa”.

A la fi, en acabar l’any a les Illes hi havia un consens general sobre alguns dels avenços fets en la proposta comuna de reforma estatutària, d´entre els quals destacaven: el reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica (article primer), l’insularitat com a tret que diferenciava les Balears d’altres comunitats autònomes i permetia reclamar compensacions per part de l’Estat per a reduir-ne els costos derivats, amb un especial esment al transport de persones i mercaderies. En l’àmbit cultural hi destacava la proposta d’introduir-hi el nom de les modalitats lingüístiques insulars (mallorquí, menorquí eivissenc i formenterenc) en l’article 14 del text estatutari, si bé quatre membres del comitè de savis es van pronunciar a favor de no modificar l’article tal com estava redactat, que reconeixia el català com a llengua pròpia de les Balears i tenia caràcter cooficial amb el castellà.

A finals d’any, les negociacions per a la reforma de l’Estatut de Balears estaven encallades. El president balear, Jaume Matas, s’acollia a la pintoresca estratègia del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, que havent-se manifestat en contra de les demandes catalanes per “anticonstitucionals” o “insolidàries”, reclamava que li fos automàticament concedit a les Balears allò mateix que Catalunya aconseguís Madrid. L’expresident del Govern i líder del PSIB-PSOE, Francesc Antich, coincidia amb Matas que la reforma de l’Estatut de Balears s’havia de fer en estreta connivència amb Catalunya, i els nacionalistes del PSM havien engegat una campanya d’informació al carrer, com també ho va fer pel seu compte i des del Consell de Mallorca, la presidenta de l’organisme i líder d’UM, Maria Antònia Munar.

En acabar l’any tot restava obert pel que fa a l’Estatut a l’espera de com acabés la tramitació dels Estatuts de Catalunya i el País Valencià, però alguna cosa important havia canviat en el panorama polític i cultural de les Illes. L’any 2005 va ser l’any de la posada en marxa de la televisió pròpia de les Balears, IB3, que va fer els seus primers passos enmig d’una forta polèmica sobre el model lingüístic de l’emissora i el seu grau d’independència respecte del Govern Balear.