Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El 1997 va ser l'any de l'absolució de l'expresident autonòmic Gabriel Cañellas

El president Jaume Matas i els partits de l'oposició van demanar més autonomia financera per a les Illes

Manifestació multitudinària en favor del català

Articles dependents
Nadal Batle
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Partits polítics i entitats (1853)
Premsa escrita (199)
Ràdio (188)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Andreu Crespí (3)
Antoni Mir (25)
Antoni Quart (2)
Eugenio Nasarre (1)
Francesc Triay (5)
Gabriel Cañellas (42)
Jaume Matas (174)
Jeroni Saiz (2)
Joan Verger (8)
Joan Flaquer (5)
José Antonio Berastain (4)
Manuel Ferrer (2)
Margarita Nájera (3)
Maria Antònia Munar (52)
Miquel Ramis (2)
Pilar Ferrer (1)
Entitats Entitats
Canal 9 (66)
Catalunya Ràdio (123)
Comitè de les Regions de la Unió Europea (24)
Govern de les Illes Balears (128)
Obra Cultural Balear (120)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular de les Balears (81)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Plataforma de sas Llengos Balears (2)
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (24)
TV3 (363)
TVE (95)
Unió Mallorquina (123)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Eivissa (Illes Balears) (30)
Menorca (Illes Balears) (23)
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
66 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
El final del túnel
Illes Balears
El 1997, el balanç social i econòmic de les Illes Balears destacava pel seu elevat índex de creixement econòmic, de l’ordre del 4,5%, més del doble de la mitjana europea, i un atur situat al voltant del 9%, una xifra també més favorable que la mitjana europea. D’altra banda, les dades del cens del 1996 evidenciaven que, amb un total de 760.379 habitants, era la única comunitat de l’estat on la població havia crescut més d’un 30% en el darrer quinquenni.

Aquest balanç es complementava amb la consolidació del paper econòmic i polític del Govern Balear que es va veure reforçat quan, el 6 de maig, el Congrés dels Diputats va aprovar la proposició de llei per a la creació del Règim Econòmic i Fiscal Especial (REFE) per a les Balears, que plantejava exempcions i deduccions de tributació en les inversions i el foment del parc balear d’innovació tecnològica, així com la reducció dels costos dels béns escassos a les Balears, com l’aigua, o dels addicionals com el transport marítim i aeri i les telecomunicacions.

El REFE havia estat consensuat per totes les forces polítiques de les illes, que, en començar l’any, ja s’havien manifestat obertament per una reforma de l’Estatut del 1983, que atorgués a les Illes un més gran reconeixement institucional i una més gran autonomia financera, plantejant l’assumpció de competències en matèria d’ensenyament, sanitat i indústria i energia, tal com va recollir el president Matas en la seva intervenció al Senat del mes de març i a la I Cimera Europea de Regions i Ciutats del mes de maig a Amsterdam. El 6 de desembre, i a iniciativa del Partit Popular, el Parlament Balear va designar la comissió encarregada de redactar totes aquestes noves propostes. De moment, l’1 de gener de 1998 el Govern assumiria les competències en matèria educativa.

Des del punt de vista lingüístic, el govern balear va promulgar el 18 de febrer de 1997 el decret que regulava l’ús del català i el castellà en l’ensenyament en una proporció del 50%. El decret va ser rebut amb satisfacció per l’Obra Cultural Balear (OCB), la plataforma de defensa de la llengua catalana a les Illes fundada el 1963, presidida per Antoni Mir, que encapçalava les principals mobilitzacions ciutadanes en defensa de la identitat balear, com les tradicionals Diades Populars per la llengua, la cultura i l’autogovern.

El 1997 també va començar a ser aplicat el decret del govern balear aprovat el desembre de l’any anterior que exigia el coneixement del català per a accedir a la plaça de funcionari, en celebrar-se les primeres proves el mes de setembre per cobrir 378 places vacants. El 6 de maig, el Parlament balear va crear l’organisme encarregat del manteniment dels reemissors que feien arribar el senyal de TV3, Canal 9 i Catalunya Ràdio a les Illes i el govern balear va obtenir el compromís de TVE-1 de les Balears d’ampliar la franja de programació en català.

La constitució a principis d’any de l’anomenada Plataforma de Sas Llengos Balears, contrària a la unitat del català i que propugnava el sececionisme lingüístic a les Illes, va posar la nota negativa al procés de normalització endegat a les Balears, sobretot quan els seus representants van ser rebuts pel president Matas i pel secretari d'Estat d'Educació i Formació Professional, Eugenio Nasarre, el mes de febrer. La Plataforma va obtenir el seu èxit més important el 22 de març quan la direcció del Partit Popular (PP) d'Eivissa i Formentera va aprovar la utilització del castellà i l’eivissenc en la retolació del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, contravenint l’Estatut. El 17 de maig, però, la III Diada Popular en defensa de la llengua va aplegar més de 10.000 persones a tot l’arxipèlag, demanant una més gran protecció del català.

En l’àmbit polític, l’altre gran notícia de l’any va ser l’absolució per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) del que havia estat president del Partit Popular i del govern balear, Gabriel Cañellas de les tres causes que tenia pendents. El 27 de gener va se absolt del cas Agricultura (compra irregular de la seu de la conselleria el 1991), a finals del mes de juny del cas Calvià (suborn a un regidor del PSOE de l’ajuntament de Calvià) i el 24 de juliol del cas Sóller (cobrament de comissions per l’adjudicació d’obres), juntament amb els també polítics Jeroni Saiz i José Antonio Berastain, i l'empresari Antoni Quart. Precisament, el 19 de febrer havia estat inaugurat el túnel de Sóller, l’obra pública més important dels darrers anys a les Illes, iniciat el 1989 amb un cost de 8.000 milions de pessetes, una llargada de 3.023 metres i una amplada total de 10,5 metres.

La triple absolució de Cañellas, que continuava ostentant la presidència del grup parlamentari popular, li va permetre de tornar a ocupar el primer pla de l’escena política balear, sobretot després de la polèmica que va mantenir a finals d’any amb el president del PP balear, Joan Verger, en relació a la reforma de l’estatut.

Altres esdeveniments polítics importants van ser el canvi de govern produït el 12 de juny de 1997, el tercer des que el 18 de juny de 1996 assolís la presidència del govern balear Jaume Matas, que va col•locar Miquel Ramis a Medi Ambient, Manuel Ferrer a Educació, Cultura i Esports i a Pilar Ferrer a Funció Pública, poc dies després de produir-se la dimissió de Joan Flaquer de la conselleria d’Educació, Cultura i Esports, on era des del 1993, per retornar a la docència universitària, conservant, però, la seva condició de diputat.

Entre els partits d’oposició, va destacar la celebració el 6 de juliol del VIII congrés del PSOE-IB, que va nomenar Andreu Crespí secretari general, en substitució de Joan Francesc Triay (cap del grup parlamentari socialista) i Margarida Nájera, presidenta i probable candidata a la presidència del govern.

Pel que fa al Consell Insular de Mallorca, Maria Antònia Munar, d’Unió Mallorquina (UM), en el càrrec des del 1995 en desbancar el PP que l’havia controlat des del 1983, va aconseguir la declaració del 12 de setembre com a Diada de Mallorca, en commemoració de la constitució del Regne de Mallorca per Jaume II de Mallorca el 1276, iniciativa que se sumava a la de l’himne (La Balanguera) aprovat a finals de l’any anterior.

La iniciativa de Munar va comptar amb el vot favorable de tots els partits polítics mallorquins (PP, PSOE-IB, UM i EU), tret del Partit Socialista de Mallorca (PSM), que s’hi va oposar en considerar més adequada la data del 31 de desembre, que commemorava la conquesta de les illes per Jaume I el Conqueridor i que, fins al moment, només assumida per l’Ajuntament de Palma de Mallorca. D’aquesta forma, el Consell Insular de Mallorca havia aconseguit consolidar la seva estratègia de contrapoder a les illes i atorgar una Diada al territori insular.