Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Aspecte que oferia el pantà Gorg Blau a l'agost

El president Francesc Antich parla amb el ministre Jaume Matas

Articles dependents
Josep Melià
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Personatges Personatges
Francesc Antich (131)
Francesc Quetglas (2)
Jaume Font (7)
Jaume Matas (174)
Joan Buades (2)
Joan Mayol (2)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
José María Aznar (620)
Margot Wallström (9)
Pere Rotger (3)
Pilar Costa (6)
Entitats Entitats
Canal 33 (49)
Canal 9 (66)
Compañía Logística de Hidrocarburos (5)
Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, S.A (40)
Govern de les Illes Balears (128)
Grupo Gesa (2)
Institut Ramon Llull (113)
Izquierda Unida (222)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular de les Balears (81)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Repsol Butano (2)
Telefónica (115)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
TV3 (363)
Unió Mallorquina (123)
Voltor (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Formentera (Illes Balears) (6)
Mallorca (Illes Balears) (95)
50 lectures d'aquest article
40 impressions d'aquest article
El Govern impulsa els consells insulars i la ecotaxa
Illes Balears
El primer any d’activitat del Govern del Pacte de Progrés, presidit pel socialista Francesc Antich amb el suport del PSM, UM, IU i Els Verds, va estar marcat per iniciatives com la tramitació de la llei dels Consells Insulars, que atorgava més competències a aquestes institucions, i l’intent d’implantar l’ecotaxa, un impost que haurien de pagar tots els turistes que visitessin les Illes i que seria destinat a conservar i rehabilitar el medi ambient de les Balears. Però la negativa dels hotelers a acceptar aquesta proposta, el dur marcatge del Partit Popular, única oposició a l’Executiu, i les discrepàncies internes entre els membres del Pacte de Progrés, van dificultar el desenvolupament polític a les Balears.

A començaments d’any, el Govern Balear va aprovar el projecte de llei dels Consells Insulars, impulsat per Unió Mallorquina, que va condicionar el suport a Antich a la reforma d’aquests organismes. Segons la llei, l’Executiu els cedia sobirania i organització per crear els seus governs, amb departaments i alts càrrecs. Però l’ajustat resultat amb què, a finals d’octubre, el Parlament li va donar llum verda (31 vots a favor i els 28 del PP, en contra) va iniciar un seguit de retards en la tramitació. A l’anunci d’un recurs “d’ofici” per part del Govern central davant del Tribunal Constitucional es va sumar, a principis de novembre, un recurs del propi PP.

Però per al gavinet d’Antich, l’ecotaxa era la gran iniciativa progressista que havia de diferenciar-lo de 16 anys de gestió dels populars. Les gestions i les converses per implantar-la es van reprendre en començar l’any, i, malgrat que a principis de febrer, la petita i mitjana empresa i els sindicats es van manifestar a favor de l’impost (així com la comissària europea de Medi Ambient, Margot Wallström), els gran empresaris hotelers van amenaçar amb accions legals quan, al maig, es va anunciar que havien de ser els establiments turístics els encarregats de recaptar-la i el 20 de juny van demanar formalment la retirada del projecte per considerar que disminuiria l’afluència turística i afavoriria els establiments il·legals. El 23 de juny, finalment, va ser aprovat pel Govern amb la intenció d’entrar en vigor a partir del 2001. La recaptació del tribut, entre 2 i 0,25 euros (332 i 41,8 pessetes, respectivament) diaris, podria suposar uns ingressos de 10.000 milions de pessetes a l’any. Els nens fins a 12 anys i les persones de la tercera edat subvencionades per la Unió Europea en quedaven absents de pagar-lo.

Les possibilitats que el Tribunal Constitucional acabés anul·lant la nova ecotaxa es van veure incrementades el 7 de desembre, en ser anul·lada pel Tribunal Constitucional una altra resolució del 1991, quan el govern Balear era en mans del PP: l’impost ecològic sobre instal·lacions que incidien en el medi ambient. El TC considerava que l’impost gravava una matèria que ja estava recollida a l’impost municipal de béns immobles i que el nou impost ecològic no incidia directament sobre l’activitat contaminant, sinó sobre la titularitat d’unes instal·lacions. L’anul·lació de l’impost, que gravava bàsicament les empreses Gesa (filial d’Endesa), Telefónica, Repsol, Butano i CLH (totes havien presentat recursos judicials en contra del tribut) tindria una repercussió econòmica d’uns 25.000 milions de pessetes a les arques del Govern Balear.

Al marge d’aquestes picabaralles polítiques, el líder del PP balear, Jaume Matas, es va haver d’enfrontar amb dos escàndols poc després de ser nomenat ministre de Medi Ambient pel Govern de José María Aznar : el cas Formentera (possibles irregularitats en l’empadronament de ciutadans no residents a aquesta illa i que havien votat a les eleccions autonòmiques del 1999) i el suposat espionatge del PP sobre el correu electrònic del socialista Francesc Quetglàs, quan aquest era president de la comissió d’Urbanisme del Consell de Mallorca (1998-1999.)

El conseller d’Agricultura, Joan Mayol, del PSM, va dimitir el maig i va ser rellevat pel líder de la seva formació, Mateu Morro,. El PP va aprofitar la situació per acusar l’executiu d’estar paralitzat i va amenaçar amb una moció de censura. Matas va sorprendre al juny amb l’anunci de voler implantar una xarxa de grans dessaladores fixes a les quatre illes en un termini de cinc anys per solucionar el greu problema de manca d’aigua a les Balears, però Antich va reclamar-li un Pla Hidrològic, després de posar en marxa cinc dessaladores mòbils a l’agost que subministraven 3.500 tones d’aigua diàries.

Un altra de les grans propostes de l’Executiu balear era la limitació urbanística a Mallorca. A finals de juliol, una moratòria aprovada pel Consell Insular va prohibir la construcció a l’illa durant cinc anys. Precisament les discrepàncies sobre aquesta qüestió havien provocat, quatre mesos abans, la destitució del responsable d’Urbanisme del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Joan Buades, d’Els Verds, per part de la presidenta de la institució, Pilar Costa. Buades havia criticat reiteradament la manca de voluntat del Consell per aturar el creixement urbanístic a les Pitiüses.

Un altre dels grans serveis pendents a les Balears era l’arribada d’un gasoducte per subministrar gas natural i va ser anunciat pel Govern el 3 d’octubre. El projecte, previst per al 2005 amb un pressupost de 44.000 milions de pessetes, preveia que el gasoducte partís de València per connectar amb Eivissa i seguir fins a Palma.

Pel que fa a l’activitat interna dels principals partits, el president de la comunitat va ser escollit amb el 92% dels vots secretari general del Partit Socialista de les Illes Balears-PSOE el 23 de setembre amb el suport del nou líder estatal, José Luis Rodríguez Zapatero. A començaments d’octubre, el congrés del Partit Popular de Mallorca es va saldar amb la renúncia del president sortint, Jaume Font, que va al·legar haver patit una “pèrdua de confiança” per part de la formació. La candidatura alternativa, encapçalada per Pere Rotger, només va obtenir el suport del 69% dels delegats.

L’impuls cultural i lingüístic de les Illes per part del Govern balear es va iniciar amb la signatura d’un acord de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèria cultural el 10 de març, i d’un altre pacte, el 17 d’abril, per crear conjuntament l’Institut Ramon Llull per ajudar al foment de l’ús i protecció del català a l’Estat espanyol i la Unió Europea. Dos mesos més tard, la tradicional Diada per la Llengua va reunir a Palma 5.000 persones entre les quals hi havia el president de la comunitat. La preocupació pel descens del català va dur també al Govern balear a impulsar un decret per al seu ús a l’ensenyament primari i secundari a començaments de setembre, després haver alertat sobre la incidència negativa de la creixent immigració en la supervivència de la llengua.

Antich es va comprometre a impulsar una televisió pròpia a les Illes al llarg del seu mandat, i el Consell de Mallorca va decidir renovar la subvenció a Voltor per les tasques de gestió i manteniment dels repetidors per poder continuar fent possible la recepció de TV-3, Canal 33 i Canal 9. Per la seva banda, el Govern balear va trencar el 8 de desembre el conveni amb RTVE per a la programació del centre territorial a les Illes i li va retirar la subvenció anual de 200 milions de pessetes per incompliment, per part de la cadena estatal, del conveni firmat un any abans.