Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Francesc Antich intervé davant el Parlament de les Illes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Impostos, taxes (173)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Francesc Antich (131)
Jaume Matas (174)
Maria Antònia Munar (52)
Misericòrdia Ramon (2)
Entitats Entitats
Institut Ramon Llull (113)
Pacte de Progrés (Illes Balears) (8)
Parlament de les Illes Balears (58)
Partit Popular de les Balears (81)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Unió Mallorquina (123)
88 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
El pacte fa progressar l’ecotaxa
Illes Balears
El 2001 va ser un any molt actiu a les Balears per les diverses iniciatives que va emprendre el govern del Pacte de Progrés que presidia el socialista Francesc Antich(ecotaxa, normalització lingüística, Institut Ramon Llull amb el govern català), així com per les disputes sorgides entre els socis de govern, bàsicament entre el PSIB i el PSM d’una banda, i UM, de l’altra. Les tensions van esclatar per les diferències sobre la moratòria urbanística i per l’enfrontament sobre qui tenia la competència en el tema: si el govern presidit pels socialistes o el Consell Insular de Mallorca, presidit per UM. El pacte va perillar en produir-se un apropament tàctic del partit de Maria Antònia Munar, líder d’UM i presidenta del Consell Insular de Mallorca, als seus antics aliats del Partit Popular, que finalment va acabar en no-res quan Munar va poder prioritzar la seva concepció de pla territorial sobre la limitació a la construcció que l’executiu balear pretenia aprovar.

Durant l’any, l’actualitat judicial balear va ser ocupada per l’evolució dels casos del Parc Bit i Formentera. El cas Bit va esclatar quan el PP va qüestionar el contracte blindat que havia fet el Pacte de Progrés al director del parc, que preveia per a aquest unes indemnitzacions de 120 milions de pessetes, i va motivar la dimissió de la consellera d’Innovació Tecnològica i Energia, Misericòrdia Ramon,del PSIBPSOE. El cas Formentera involucrava l’antic cap de govern balear i actual ministre de Medi Ambient del govern espanyol, Jaume Matas, en la investigació d’una presumpta inscripció fraudulenta al cens de Formentera per part del PP de persones de nacionalitat argentina sense cap vinculació amb l’illa abans de les eleccions municipals del 13 de juny del 1999.

El fet més polèmic del 2001, però, va ser l’aprovació pel Parlament balear el mes d’abril de la nova llei de l’ecotaxa, que imposava un nou impost turístic (un euro per visitant) en concepte de conservació del medi ambient. L’ecotaxa va rebre els vots favorables de PSIB, PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Unió Mallorquina i els vots en contra dels diputats del PP i l’opinió desfavorable del sector hoteler del país. El mes de juliol, el govern espanyol va decidir presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la iniciativa del Govern Balear, argumentant que vulnerava el règim constitucional de distribució de competències, ja que establia un impost igual que l’IVA i entrava en contradicció amb l’impost d’activitats econòmiques (IAE). El recurs va ser admès a tràmit el setembre pel Tribunal Constitucional, que va suspendre de forma cautelar i durant un termini màxim de cinc mesos la vigència i aplicació de l’impost.

En l’ordre intern, el mes de maig el govern de les Illes va anunciar un pla de xoc per impulsar la normalització i el ple ús del català a tots els àmbits de la societat illenca i combatre el procés de castellanització de les zones turístiques, amb un pressupost de 600 milions de pessetes. La iniciativa satisfeia en part les reiterades peticions fetes en aquest sentit per l’Obra Cultural Balear (OCB) que dirigia Antoni Mir, que feia anys que denunciava el fet que el 30% de la població de les Balears no sabés parlar català, que només un 50% el fes servir com a llengua habitual i que més del 50% no el sabés escriure. Segons l’OCB, el pla era especialment necessari quan gairebé el 15% de la població de les Illes era estrangera i procedia en un 72% de països de la Unió Europea i en un 28% d’altres Estats.
En aquesta mateixa direcció, el mes de juny, el ple del Parlament balear va aprovar la llei d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, amb els 31 vots del Pacte de Progrés (PSIB, PSM, UM, EU, Els Verds i Pacte d’Eivissa) a favor i els 28 del PP en contra. La llei establia no només criteris comercials sinó també lingüístics per a l’exercici del comerç.

Per altra banda, el mes de maig el Tribunal Constitucional va fer pública la seva decisió d’aixecar la suspensió que pesava contra onze dels articles inclosos dins la nova llei de Consells Insulars i que feien referència a l’assignació directa dels consellers de la institució per part del president del Consell Insular sense que aquests reunissin la condició d’electes. D’aquesta manera, la presidenta del Consell de Mallorca i d’Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, va declarar que “l’aixecament de la suspensió en tots els articles obre la porta a la creació de nous òrgans competencials i al fet que els consellers no electes tinguin tots els drets del càrrec” i el mes de juliol va presentar a Palma de Mallorca el nou Consell Insular de Mallorca, la presidència del qual era ocupada per ella mateixa.

En un ordre més general, el 2001 va ser el gran any de la col.laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que van acordar diverses iniciatives en els àmbits de la política mediterrània, la promoció de la llengua, l’educació i la cooperació econòmica, entre les quals destaquen particularment, la constitució de l’Institut Ramon Llull de promoció externa de la cultura catalana i la reclamació conjunta per a la millora del finançament autonòmic que van fer el mes de juny els consellers d’Economia i Finances de Catalunya, Francesc Homs(CiU); el del País Valencià, Vicent Rambla(PP), i el de les Balears, Joan Mesquida (PSIB-PSOE). En aquesta mateixa línia, el 4 de novembre, coincidint amb el desè aniversari de la creació de la Plataforma Cívica per l’Autogovern, va ser presentada a les Illes Balears una nova Plataforma per l’Autogovern que, sota el lema L’Autogovern és el nostre dret, aplegava setze organitzacions culturals, sindicals, socials i polítiques i pretenia denunciar el retrocés autonòmic i la marginació en finançament, infraestructures i inversions estatals que patien les Balears.