Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
La ruta clandestina dels magribins

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Crim, delinqüència, màfia (389)
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Entitats Entitats
Intertramagal (1)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Magrib (13)
Capmany (4)
57 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
Il·legals a Catalunya
Immigració
El 1997 es van produir una sèrie de fets que van posar de manifest la presència a Catalunya de les poderoses xarxes d’immigració il·legal que des de feia anys havien actuat al sud de l’estat espanyol i que tenien en la zona de Cadis un dels seus llocs preferents d’actuació, donada la proximitat al Magrib.

Era un fet conegut que el drama de la immigració amagava un submón d’estafes i corrupcions, que començava en els països d’origen, el Marroc preferentment, i s’estenien a través de l’estret de Gibraltar fins al conjunt de països de la Unió Europea. Les bandes de traficants d’il·legals treballaven com autèntiques multinacionals, amb contactes en diferents països, cobrant als immigrants entre 100.000 i 200.000 pessetes per a passar l’estret en direcció a Algesires o Cadis i fins a 500.000 o 800.000 per arribar a França o Itàlia. El 1997, la policia espanyola tenia localitzades, només a l’estret de Gibraltar, un total de vint organitzacions diferents dedicades al tràfic d’immigrants.

Pel que fa a Catalunya, era conegut que moltes d’aquestes xarxes utilitzaven el territori català com a terra de pas per transportar els immigrants il·legals cap a d’altres països europeus. La supressió de les fronteres intraeuropees com a conseqüència del tractat de Schengen, podia facilitar el creixement d’aquest tràfic i fer-ne més difícil la detecció.

La casualitat va fer que, el 16 de març de 1997, es fes tràgicament evident la realitat d’aquest tràfic d’éssers humans. Aquell dia, un camió va bolcar a la carretera Nacional II en direcció a França, prop de la localitat alt-empordanesa de Capmany, produint la mort d’onze dels setze emigrants il·legals que viatjaven camuflats entre la càrrega, a l’accident també va morir el conductor. El camió, era propietat de la empresa extremenya Intertramagal, dedicada al transport de mercaderies, que el divendres dia 14 havia carregat al Masnou 218.000 ampolles de colònia de vidre en direcció a Milà i Modena, Itàlia. Els setze il·legals, havien pujat al camió a l’alçada de Figueres, i anaven enclastats en un espai d’entre 60 i 70 centímetres a la part final del camió i en un altre d’entre 30 i 40 centímetres a la vora del sostre. Els il·legals venien del Magrib i havien arribat a Cadis 23 dies abans a bord d’una pastera. Cadascun d’ells havia abonat 500.000 pessetes pel servei.

Totes aquestes dades havien estat obtingudes de les declaracions fetes per un dels pocs supervivents de l’accident, el marroquí Chaeban Ahmed, de 28 anys, que va aclarir que havien viatjat boca terrosa damunt de les caixes de flascons. Segons Ahmed, l’accident s’havia produït a causa de l’estat d’embriaguesa del conductor, que conduïa fent esses.

La majoria dels immigrants no portaven documentació i només van poder ser identificats tres dels morts, els cossos dels quals van ser repatriats als seus països d’origen, mentre la resta van ser enterrats el 25 de març de 1997 al cementiri de Figueres, segons el ritus islàmic.

Pocs dies després, el 2 de d’abril de 1997, policies de la Brigada Central d’Estrangers i de la secció d’Estrangeria de la comissaria de Girona van detenir a Banyoles un home de nacionalitat marroquina com a presumpte responsable de l’organització responsable del tràfic d’immigrants.

A partir d’aquest accident es va intensificar la vigilància i la investigació policials sobre el tràfic d’immigrants il·legals i al llarg de l’any es van detectar diversos “carregaments” que, procedents de l’estret de Gibraltar, es dirigien cap a França o Itàlia a través de territori català.

També una part d’aquests immigrants es quedaven a Catalunya. Les estadístiques oficials parlaven de l’entrada anual a Catalunya d’uns 4.000 estrangers legals, procedents bàsicament del Magrib i d’Amèrica Llatina. En deu anys havien arribat legalment a Catalunya un total de 12.757 marroquins, que treballaven preferentment en la agricultura i la pesca, repartits en les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Maresme. El nombre il·legals era desconegut.