Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Proposta de contingent d'immigrants

Un grup d'immigrants va recórrer diferents places de Barcelona fins que va ser desallotjat per la policia

Articles dependents
Heribert Barrera
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Discriminacions, segregacions (68)
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Heribert Barrera (35)
Jordi Pujol i Soley (858)
Marta Ferrusola (9)
Entitats Entitats
Agermanament (2)
Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (3)
Cadena SER (47)
Càrites Espanyola (6)
Centre Joan Bardina (2)
Consell Superior de Política d’Immigració (2)
Creu Roja (41)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Federació d´Associacions de Veïns de Barcelona (5)
Generalitat de Catalunya (1919)
Ràdio Pica (2)
Síndic de Greuges (32)
Solidaritat i Comunicació (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
116 lectures d'aquest article
56 impressions d'aquest article
Un problema de mai no acabar
Immigració
El 20 de gener del 2001, tres dies abans que entrés en vigor la nova llei d’immigració aprovada pel govern espanyol l’any anterior, 300 immigrants sense papers de diverses procedències van iniciar una tancada a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Els tancats demanaven papers per a tothom i consideraven que l’entrada en vigor de la llei faria pràcticament impossible l’obtenció dels permisos de residència i treball.

El nou text eliminava alguns dels drets jurídics concedits als immigrants sense papers per la llei del 1985, suprimia la regularització al cap de dos anys d’estada a l’Estat, eliminava la possibilitat de recórrer la denegació de visats, possibilitava l’expulsió ràpida dels irregulars i rebaixava el nivell de participació de les ONG en el procés. El procés de regularització extraordinari previ a la nova llei, que s’havia tancat el juliol del 2000, legalitzava tots els immigrants sense papers que haguessin demostrat la seva residència al país abans de l’1 de juny del 1999 i que haguessin demanat un permís de treball abans del 31 de març del 2000. Amb tot, després de les 224.959 peticions presentades el 2000, un total de 70.000 immigrants havien quedat fora de la regularització i, segons la llei, havien d’abandonar el país. Catalunya era una de les comunitats on el nombre d’aquests casos era més gran, amb 34.000 expedients no resolts.

En aquesta situació, la tancada, que va esdevenir vaga de fam i es va estendre a set esglésies més fins a sumar gairebé un miler de participants. Tenia com a objectiu protestar contra la llei i les expulsions previstes i reivindicava la concessió de permisos de residència i de treball per a tots els sense papers. La iniciativa va captar l’atenció de tots els mitjans de comunicació, dels partits polítics i del conjunt de la societat i va obrir una gran polèmica sobre la llei d’immigració, el drets i els deures dels immigrants i sobre els mètodes de lluita i reivindicació emprats per les organitzacions que els donaven suport. També sobre l’existència de màfies que traficaven amb la immigració (la vinguda i la regularització), que incidien especialment en la prostitució.

La polèmica va arribar al punt més alt després de les declaracions fetes per la dona del president de la Generalitat, Marta Ferrusola , i pel dirigent històric d’Esquerra Republicana de Catalunya, Heribert Barrera, en el sentit que l’arribada massiva i poc controlada d’immigrants al país augmentava la subordinació tradicional de la llengua i de la cultura catalanes i feia del factor de la multiculturalitat, majoritàriament reivindicada per la immigració islàmica, una nova resistència a la integració i a l’assimilació sociocultural i lingüística dels nouvinguts. Marta Ferrusola va matisar les seves opinions uns dies després, però en el cas de Barrera, la publicitat donada al llibre d’entrevistes Què pensa Heribert Barrera?, publicat per les mateixes dates, en què a més d’aquestes idees discutia altres qüestions com ara la pena de mort, va convertir-lo en la diana de moltes crítiques, i fins i tot va determinar que el seu propi partit se n’allunyés.

La tensió va arribar fins al punt que va ser suspesa la presentació del llibre, que el president Jordi Pujol havia de fer el primer dia de març. Pujol va fer una roda de premsa per llegir la intervenció que havia preparat per a l’ocasió i va admetre que no havia llegit el llibre i que va accedir a participar en l’acte com a gest de confiança i de consideració vers Barrera, de qui va lloar la trajectòria política. Aquell mateix dia, Heribert Barrera va intervenir en un programa de ràdio de la cadena Ser per matisar i aclarir el contingut del llibre. El polític va lamentar l’anul·lació de la presentació i va dir que la seva llibertat d’expressió havia quedat limitada. Igualment, es va reafirmar en les afirmacions que la immigració pot comportar la desaparició de la llengua catalana. En sortir de l’emissora de ràdio, un grup d’immigrants que s’havia concentrat a la Rambla per protestar per les seves paraules van increpar-lo durament. Barrera volia anar-se’n sense protecció, però finalment, policies antiavalots el van escortar per evitar incidents.

Poc després, sis entitats (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, l’organització catòlica Agermanament, l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat, el Centre Joan Bardina, Sicom i l’emissora Ràdio Pica) van presentar una denúncia davant la Fiscalia de Catalunya contra Barrera per fomentar el racisme i la xenofòbia, que finalment va ser desestimada per manca de fonament.

Després de la intervenció de totes les administracions en les negociacions amb els immigrants (Síndic de Greuges, Delegació del govern central a Catalunya, delegat del govern per a la Immigració i l’Estrangeria i Generalitat de Catalunya), la tancada va finalitzar el 7 de març i els immigrants van signar amb la Delegació del govern central un acord on es fixava un termini de dos mesos per revisar les 34.000 peticions denegades en l’última regularització. En tot cas, i segons el ministeri de l’Interior, el mes d’agost es va poder saber que el nombre de sol·licituds pendents de resoldre a Catalunya era de 48.698, mentre que a tot l’Estat arribaven a les 322.000.

El relaxament en l’aplicació de la normativa de la llei per part de les autoritats i les mesures especials de regularització i acolliment ofertes als immigrants que protestaven van contribuir a calmar els ànims, però el mes d’agost es van produir altres episodis de protesta, com el protagonitzat per un grup de 150 subsaharians indocumentats que dos mesos enrere s’havien instal·lat a la plaça de Catalunya i que també demanaven la seva regularització. Finalment van ser acollits per Càritas, la Creu Roja i el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

A finals de novembre, el Consell Superior de Política d’Immigració reunit a València va fixar en 32.100 el nombre d’ofertes laborals per a estrangers que s’oferirien durant l’any 2002, 14.000 de les quals correspondrien a Catalunya. Aquesta decisió formava part de la nova política d’immigració que pretenia planificar l’arribada d’immigrants en funció de les necessitats del mercat de treball i garantir que tots els que arribessin ho fessin en condicions legals.

Aquesta voluntat contrastava amb les dades proporcionades pel ministeri de l’Interior, segons les quals el nombre d’immigrants detinguts quan intentaven arribar a Espanya en pasteres clandestines s’havia incrementat el 2001 en un 61% respecte a l’any anterior. En els vuit primers mesos de l’any s’havien detingut un total de 11.517 persones a l’estret de Gibraltar i 1.878 a les Canàries, i les morts s’apropaven al miler.