Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Rodney Mack, trompetista de l'OBC que va ser agredit per policies que el van confondre amb un delinqüent

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Discriminacions, segregacions (68)
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Personatges Personatges
Alberto Fernández Díaz (88)
Antoni Fernández Teixidor (22)
Artur Mas (828)
Atilano Hinojosa (2)
David Blunkett (6)
James Anglada (6)
Josep Anglada (10)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Maria Jesús Fanego (3)
Najem Alhassan (3)
Nicolas Sarkozy (48)
Pasqual Maragall (676)
Rafael Ribó (79)
Rodney Mack (2)
Silvio Berlusconi (102)
Wilson Pacheco (7)
Entitats Entitats
Acció Antifeixista de Barcelona (1)
Ajuntament de Barcelona (355)
Altauba (2)
Centre Islàmic de Barcelona (3)
Consell Assessor d'Immigració (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Plataforma per Catalunya (9)
SOS Racisme (9)
Unió Europea (1018)
Xarxa d´informació i Selecció Laboral (2)
105 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
Un problema i algunes solucions
Immigració
El 22 de gener del 2002 es va complir el primer aniversari de la llei d´estrangeria. Des de llavors, les xifres de regularització a Catalunya van augmentar considerablement, fins a arribar gairebé a les 90.000 persones, tot i que, segons diverses entitats, com SOS Racisme, els problemes que la nova llei d´estrangeria volia solucionar se seguien mantenint, com ara les condicions exigides a tota la immigració arribada il·legalment. En aquests casos, sense permisos en regla i sense arrelament, la seva expulsió estava garantida. El concepte d´arrelament, però, va funcionar en els casos d´immigrants que van poder provar el temps de la seva estada al país, cosa que va permetre resoldre un terç de les 45.000 peticions cursades. Per nacionalitats, els pakistanesos van ser els primers sol·licitants, seguits dels marroquins i dels indis.

L´octubre del 2002, el general cap de Costes i Fronteres de la Guàrdia Civil, Atilano Hinojosa, va fer públiques les dades sobre immigrants indocumentats capturats pel cos entre gener i octubre: 56.348 persones (39.000 magribins i 15.348 subsaharians). Durant aquest període hi va haver 50 accidentats mortals en l´intent d´arribar a l´Estat espanyol i 8 desapareguts, a més de 5 naufragis. També destacava el cas de 5 immigrants d´origen magribí que van ser trobats morts l´11 d´octubre del 2002 a l´interior del remolc d´un camió de verdures estacionat al port d´Algesires, a Cadis. Les víctimes, homes majors d´edat, havien mort asfixiats per la fumera causada en incendiar-se el camió on s´havien amagat clandestinament.

A l´abril es van donar a conèixer altres dades sobre el nombre total d´immigrants amb residència legal que hi havia a tot l´Estat el 2002: 1.243.919, 458.595 procedents de la UE i 785.324 de països extracomunitaris. Pel que fa a Catalunya, se sabia que el 5% dels seus habitants eren nascuts fora de l´Estat i que els marroquins eren el grup més nombrós, ja que representaven un 30,09% del total. En tot cas, el nombre d´estrangers residents a Catalunya s´havia multiplicat per 5 en els darrers 10 anys i la població estava repartida majoritàriament entre Barcelona i la seva província, un 75%, (232.920), Girona (43.037), Tarragona (22.650) i Lleida (11.450). A Catalunya també hi havia 29.215 fills d´immigrants a les escoles públiques, s´havien repartit 108.000 targetes sanitàries entre la població immigrant i la Generalitat destinava a la seva integració més de 300 milions d´euros anuals.

Entre els incidents relacionats amb la immigració durant l´any a Catalunya va destacar el protagonitzat per l´equatorià Wilson Pacheco, que va morir el 27 de gener del 2002 en ser llançat al port del Maremàgnum després d´haver rebut una pallissa dels porters del local Caipirinha de la zona d´esbarjo barcelonina, que havien volgut neutralitzar així les seves protestes en no ser admès al local per l´estat etílic que presentava. En relació amb aquests fets, el 7 de febrer va ser detingut a l´estranger el responsable del llançament a l´aigua que li va provocar la mort, James Anglada. També el mes de gener, en un episodi protagonitzat per la policia municipal barcelonina, va ser apallissat el prestigiós trompetista de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Rodney Mack en ser confós amb un delinqüent. Un altre atac racista important va tenir lloc a Sant Vicenç de Castellet quan uns joves d´estètica skin van agredir un ciutadà d´origen àrab.

A Catalunya també van ser sonats els conflictes relacionats amb la construcció de mesquites, entre els quals va destacar el cas de Premià de Mar. Els veïns d´aquesta població van aconseguir 8.000 firmes per oposar-se a la construcció d´un temple musulmà en un terreny proper a unes vivendes que havia estat adquirit en propietat per la comunitat islàmica Alttauba. Després de setmanes de protestes i manifestacions, el punt més àlgid va arribar el 18 de maig del 2002, en produir-se una protesta veïnal encapçalada pel líder de la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, a la qual es van oposar, en una contramanifestació, veïns i integrants de la plataforma Acció Antifeixista de Barcelona. Finalment, al setembre la comunitat musulmana va acceptar la proposta de l´alcaldessa de la localitat, Maria Jesús Fanego (PSC), de llogar una planta de l´antic col·legi Voramar per a un període de 15 anys amb la finalitat de fer-la servir de lloc de culte. A canvi, el col·lectiu musulmà no va perdre la titularitat dels terrenys que tenia en propietat i la va cedir en lloguer a l´ajuntament.

La situació encara es va complicar més a finals de maig després de les declaracions de l´imam del Centre Islàmic de Barcelona, Najem Alhassam, en una conferència sobre la situació dels musulmans, en què assegurava que a Catalunya hi havia racisme fins i tot contra els espanyols. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va replicar a Alhassam recordant-li l´experiència de Catalunya al llarg de moltes dècades d´immigració. Així, va instar els 40 imams que formaven el Consell Islàmic de Catalunya a firmar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per engegar un programa de formació que facilités als musulmans el coneixement de la llengua catalana i de la realitat social del país.

Tots aquests conflictes van fer coincidir les forces polítiques catalanes en la necessitat d´afrontar serenament el repte de la immigració. Per això, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va exigir el compliment de la llei d´estrangeria i va denunciar la manca de recursos i de competències de la Generalitat. Per la seva banda, el president del PSC, Pasqual Maragall, va proposar un pacte de totes les forces polítiques i va reivindicar que la Generalitat pogués fixar els seus propis contingents d´immigració. També va demanar al govern català que invertís per millorar la seguretat, l´habitatge i les escoles als barris. El líder d´ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va mostrar partidari d´un pacte per a la laïcitat que respectés la llibertat de culte religiós i alhora donés prioritat als valors democràtics. Des d´Iniciativa per Catalunya Verds, Rafael Ribó va acusar l´executiu català de no dedicar prou recursos a les polítiques d´integració, i el líder del Partit Popular de Catalunya, Alberto Fernández Díaz, va acceptar un gran acord bàsic sobre immigració.

Al setembre, el Consell Assessor d´Immigració va posar a la disposició dels immigrants una guia d´acollida a Catalunya, Connecta amb Catalunya, en el que era una iniciativa absolutament nova a l´hora d´explicar drets i deures als nouvinguts i assenyalar-los camins de solució als problemes que poguessin tenir. Inicialment, se´n van editar 100.000 exemplars en cinc versions diferents (català-castellà, català-anglès, català-àrab, català-francès i català-polonès), però se´n preveien noves edicions en rus, tagal, xinès, urdú i romanès. La publicació, dividida en onze apartats, recordava als immigrants que “l´home i la dona tenen els mateixos drets i obligacions’, que “a Catalunya no està permesa la poligàmia’ i tampoc l´ablació de clítoris, que és considerada un delicte. També, el 28 d´octubre del 2002 la Generalitat de Catalunya i l´Ajuntament de Barcelona van signar un acord per oferir cursos de català als immigrants acabats d´arribar a la ciutat (9.000 el 2002).

A més, el 6 de novembre del 2002, l´endemà de presentar el seu nou executiu, el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el nou conseller d´Indústria i Treball, Antoni Fernández Teixidó, van inaugurar a Varsòvia, Polònia, la primera oficina d´immigració a l´estranger de la Generalitat de Catalunya. Es tractava de la primera seu de la Xarxa d´Informació i Selecció Laboral en Origen de la Generalitat, l´anomenada XILA. Aquesta xarxa pretenia, d´una banda, orientar sobre quins sectors de l´economia catalana necessiten mà d´obra i, de l´altra, agilitzar els tràmits dels visats als immigrants que volguessin treballar a Catalunya. Tot i que l´oficina s´havia inaugurat sense el vistiplau, però amb la tolerància, del govern espanyol, a l´acte de presentació, Mas va assegurar que l´oficina funcionaria mentre no s´aprovés la reforma de l´Estatut proposada pel seu govern, que hauria de reconèixer més competències en matèria d´immigració al govern català. El 2003, la Generalitat de Catalunya volia obrir oficines també al Marroc, a l´Equador o Colòmbia, i una tercera a Rússia o Eslovènia.

A Europa, el panorama de la immigració era similar. El mes de març, la policia italiana va interceptar el vaixell Monica, amb bandera falsa d´una illa caribenya, mentre navegava pel mar de Sicília i pretenia atracar sense permís a les costes de Catània. L´embarcació va sortir del port libanès de Sidó i va recórrer tot el Mediterrani oriental. Després de detenir la tripulació, la policia va instal·lar en centres d´acollida els immigrants kurds que hi viatjaven en condicions infrahumanes des de feia una setmana: 500 homes, 300 dones i 200 nens van ser atesos en centres d´acollida. La guàrdia de costes italiana també va interceptar per la mateixa època un altre vaixell amb 175 immigrants de Sri Lanka, i davant l´allau immigratòria, el govern de Silvio Berlusconi va estudiar declarar l´estat d´emergència a l´illa de Sicília durant sis mesos, preveient un augment durant l´any dels més de 20.000 immigrants arribats el 2001 al sud d´Itàlia.

En el Consell Europeu de Sevilla, que va tenir lloc del 20 al 23 de juny, els líders de la Unió Europea (UE) van intentar també arribar a un acord sobre immigració, davant la presència de prop de tres milions d´immigrants clandestins a la UE. A la cimera es va aprovar l´anomenat pla global de lluita contra la immigració il·legal, que comptava amb quatre apartats: política comuna d´immigració i asil, lluita contra la immigració il·legal, reforçament de la cooperació entre els països membres per desenvolupar accions conjuntes de control de les fronteres marítimes, i millora dels procediments en sistemes d´alerta ràpida. També es va aprovar la lluita comuna contra les xarxes de tràfic d´éssers humans i la signatura amb països tercers d´acords sobre fluxos migratoris.

Un altre pas en la lluita contra la immigració il·legal es va donar el 12 de juliol, quan el ministre de l´Interior francès, Nicolas Sarkozy, i el del Regne Unit, David Blunkett, van signar un acord per tancar el camp de refugiats de Sangatte, al nord-oest francès, després que Londres hagués demanat reiteradament la clausura del centre, gestionat pel Comitè Internacional de la Creu Roja i aixecat el 1999 per concentrar els immigrants aplegats al pas de Calais. El centre acollia una mitjana de 1.500 immigrants.