Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
226.570 sol·licituds resoltes, per autonomies

Aspecte d'El Ejido durant una de les protestes xenòfobes que hi van tenir lloc

L'arribada d'immigrants subsaharians amb pasteres per les aigües de l'Estret, com el desembarcament a Tarifa de la foto, es va multiplicar durant el 2000

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Discriminacions, segregacions (68)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Antoine Duquesne (1)
Consuelo Rumí (5)
Encarnación López (1)
Enrique Fernández-Miranda (4)
Fernando Hermoso (1)
Jack Straw (42)
Entitats Entitats
Algeciras Acoge (2)
Coalició Canària (99)
Comissions Obreres (287)
Congrés dels Diputats (476)
Consell General del Poder Judicial (112)
Convergència i Unió (1824)
Diputació d´Almeria (1)
Guàrdia civil (196)
Junta d`Andalusia (25)
Mossos d`Esquadra (346)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Plataforma per la Ciutadania i la Convivència (1)
SOS Racisme (9)
Unión General de Trabajadores (292)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
53 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Una llei nova per a un conflicte vell
Immigració
L'1 de febrer del 2000 va entrar en vigor la llei d’estrangeria aprovada el desembre del 1999 amb els vots en contra del Partit Popular. La llei va crear una gran expectativa entre els immigrants il·legals, ja que contemplava un procés de regularització extraordinari per a tots aquells que pugessin acreditar que eren a Espanya abans de l’1 de juny de 1999 i que en els últims 3 anys haguessin tingut o demanat permís de residència o treball. La manca d'informació clara sobre el procés a seguir per la regularització va crear un notable caos. Al marge d'aquesta qüestió, la nova llei va suposar importants millores pel que feia als drets dels estrangers i a la seva seguretat jurídica, però el PP va anunciar que si guanyava les eleccions del mes de març modificaria la llei.

El 6 de febrer, a la població de El Ejido (Almeria) es va desfermar la violència contra els immigrants. Després de la missa de corpore insepulto per la jove Encarnación López assassinada el dia abans, per un marroquí, una part de les 6.000 persones que havien assistit al funeral van agredir al subdelegat del govern a Almeria, Fernando Hermoso que va haver de ser atès per contusions, mentre l’alcalde de la localitat i el delegat del govern a Andalusia es refugiaven dins l’església. Els episodis de violència contra els immigrants es van succeir i hi va haver 22 ferits. La situació no es va poder controlar tot i l'arribada de 500 policies de reforç. El Ejido era un petit poble de secà que en pocs anys s’havia convertit en una ciutat rica de més de 50.000 habitants -un 15%, d’origen magribí- gràcies a l'agricultura intensiva en hivernacles.

Després de 5 dies de disturbis i en mig d’una vaga general seguida per la pràctica totalitat dels treballadors marroquins, el Govern espanyol, la Junta d’Andalusia, la Diputació d’Almeria i els ajuntaments de la comarca del Ponent andalús van acordar destinar 200 milions de pessetes a la construcció de vivendes prefabricades per a immigrants, i a millorar-ne les condicions laborals i fomentar la convivència social.

El 13 de febrer els magribins van tornar a la feina, després de signar un acord de tres punts amb els sindicats i la patronal. El primer exigia que abans del 27 de febrer s’haguessin habilitat allotjaments als immigrants que l’havien perdut a conseqüència dels disturbis, el segon demanava indemnitzacions pels afectats i el tercer feia referència a les mesures de millora social promeses per la Junta d’Andalusia. Aquell mateix dia, els responsables de les mesquites de Catalunya es van reunir a Terrassa per fer un front comú en les reivindicacions dels immigrants islàmics, entre les que va destacar l’aconseguir educació religiosa pels seus fills a les escoles.

El 21 de març es va iniciar el procés extraordinari de regularització d'immigrants sense papers previst a la llei d'estrangeria. Es va calcular que se'n podrien beneficiar unes 300.000. Els requisits per poder legalitzar la seva situació eren tres: trobar-se en territori espanyol des d’abans de 1 de juny de 1999, haver estat titular d’un permís de treball o residència en els últims 3 anys o haver-lo demanat; i no tenir oberta cap causa d’expulsió.

El 14 de juny, el Govern del Partit Popular va presentar un nou esborrany de projecte de llei d’estrangeria rescatant les retallades que va voler imposar a la immigració i el va entregar als partits polítics i a les organitzacions no governamentals. El text eliminava la majoria dels drets concedits als sense papers, suprimia la regularització al cap de dos anys d’estada a Espanya, eliminava la possibilitat de recórrer la denegació de visats, possibilitava l’expulsió ràpida dels irregulars i rebaixava el nivell de participació de les ONG.

El 19 de juny els inspectors de duanes del port anglès de Dover van descobrir els cadàvers de 58 immigrants il·legals, d’origen oriental, a l’interior d’un camió frigorífic -sense refrigeració-, amb matrícula holandesa. Entre els cossos amuntegats hi havia dos homes encara amb vida. Els primers indicis van apuntar a una mort per asfíxia, a causa segurament de l’onada de calor que patia Anglaterra. Mentre la policia britànica interrogava el conductor del camió, que havia embarcat al port belga de Zeebrugge, el ministre de l’Interior, Jack Straw, va instar els immigrants a no posar-se en mans de les màfies del tràfic d’estrangers, i va demanar més cooperació internacional, en especial dels països europeus. Un grup d'immigrants xinesos que havien entrat il·legalment al Regne Unit van oferir a les autoritats britàniques informació detallada sobre la xarxa de traficants que hi havia al darrere de la tragèdia de Dover a canvi d'un permís de residència. La proposta, plantejada al Ministeri de l'Interior a través d'un advocat, incloïa noms i números de telèfon dels contactes de la banda. Mentrestant, Bèlgica es defensava de les acusacions dels que consideraven que la policia belga hauria pogut impedir el drama de Dover. El seu ministre de l'Interior, Antoine Duquesne, va acusar el Regne Unit de donar un "tracte suau" a la immigració.

Mentrestant, a Espanya seguien arribant immigrants. A finals de juny una patrulla de la Guàrdia Civil va interceptar una furgoneta al municipi malagueny de Mijas, carregada amb 36 immigrants magrebins, en situació irregular. Els immigrants -tots homes, entre els quals sis menors-, havien d’anar a fer feines del camp a la província de Múrcia. Els estrangers, 32 marroquins i 4 algerians, patien símptomes evidents de desnutrició, després de 4 dies seguits sense menjar i amb prou feines beure. El conductor de la furgoneta, detingut per un delicte contra els drets dels treballadors, no tenia permís de conduir i havia llogat el vehicle.

El 5 de juliol SOS Racisme va presentar el seu informe anual, en què destacava, especialment, el canvi de ruta de les pasteres, que havien passat a dirigir-se a les illes Canàries en lloc de a Algesires, i l'increment de dones i nens entre els immigrants que arribaven a Espanya clandestinament. L'informe també ressaltava les agressions que havien patit immigrants en locals d'oci i en alguns transports públics, i la presència de grups neonazis en esdeveniments esportius. SOS Racisme demanava a tots els partits polítics que refusessin negociar els canvis en la llei d'estrangeria que estava preparant el govern espanyol, a qui va acusar de "fomentar el racisme".

El 8 de juliol un total de 193 persones indocumentades (90 dones, 4 d’elles embarassades, dos menors i 98 homes) que havien viatjat en 5 expedicions de subsaharians van ser interceptades per la Guàrdia Civil a diversos paratges de la costa de Tarifa. Així mateix, uns altres 19 immigrants van ser rescatats a Nerja, Màlaga, quan tractaven d’arribar a la costa remant.

El dia 19 la Guàrdia Civil va detenir 176 immigrants subsaharians més a Tarifa, entre els que hi havia 5 dones i un nadó. Les detencions es van fer de matinada, en localitzar els agents 3 embarcacions de tipus Zodíac en diverses zones de la costa. Tots els estrangers presentaven un estat avançat de fatiga i van passar a disposició de la policia per tramitar els seus expedients d’expulsió.

El 31 de juliol, data en que s’acabava el termini fixat per la llei, s'havien presentat al procés de regularització més de 200.000 sol·licituds d'immigrants extracomunitaris a tot l'Estat, 55.000 dels quals a Catalunya. Aquestes sol·licituds havien de donar lloc a la legalització d'uns 155.000 ilegals, quasi el doble dels 80.000 que estimava el govern espanyol. Els departaments d'immigració dels sindicats UGT i CCOO i les ONG van fer una valoració positiva del procés, tot i que van sol·licitar una ampliació del termini.

L’1 d’agost, el secretari d'Estat d'Immigració, Enrique Fernández-Miranda, va respondre a la pregunta de les ONG i els sindicats sobre el futur que esperava als 70.000 immigrants sense papers que, probablement, quedarien fora del procés de regularització: "No podran quedar-se a Espanya", va dir. La reforma de la llei d'estrangeria que el govern pretenia aprovar el divendres següent li hagués permès procedir a les expulsions en plassos tan curts com 72 hores.

El 4 d’agost el consell de ministres va tornar a aprovar la reforma que enduria la llei d'estrangeria, i ho va fer sense introduir-hi els canvis més importants que havia suggerit l'informe del Consell General del Poder Judicial, que, entre d'altres qüestions, demanava el reconeixament dels drets polítics de reunió, manifestació, sindicació i vaga als sense papers. El Govern només hi va afegir lleus retocs per evitar la inconstitucionalitat i va negar que volgués ordenar expulsions massives. La reaprovació de la reforma va suscitar una reacció de rebuig entre les organitzacions de defensa dels immigrants i els sindicats.

Segons les estadístiques de la comissaria d'Algesires, fetes públiques el 23 d’agost, les dones immigrants de països com Nigèria i Sierra Leone representaven el 40% dels subsaharians sense papers que arribaven a Andalusia, quan dos anys abans, veure una dona desembarcar d'una pastera era gairebé impossible. Les ONG, que juntament amb famílies andaluses s'ofererien per acollir aquestes mares i els seus nadons, van corroborar les xifres i van afegir que des de feia un any la immigració femenina s'havia duplicat. La policia espanyola va manifestar que sospitava que les organitzacions dedicades al transport de dones nigerianes cap a Europa les recluten per a la prostitució.

Altres dades van posar de manifest que si l'any 1999 la policia havia desarticulat 9 bandes d'extorsionadors d'estrangers que operaven a l'estat, només durant el primer semestre del 2000 ja se'n havien desmantellat 22. A mitjans d'octubre la policia va desarticular una xarxa dedicada al tràfic de treballadors immigrants i la falsificació de permisos de treball. La banda, que operava simultàniament a Barcelona i a Casablanca, es dedicava a falsificar documentació d'estrangers captats al Marroc per introduir-los a Espanya. Un cop aquí, la xarxa retenia els immigrants mentre exigia a les seves famílies rescats de fins a 400.000 pessetes, sota l'amenaça d'entregar-los a les autoritats. Les detencions dels extorsionadors es van produir després que un ciutadà marroquí denunciés, a Arenys de Mar, que havia estat víctima d'una d'aquestes xarxes.

La falta de mà d'obra de gent del país va fer que moltes empreses, sobretot del sector agrari, recorressin a la contractació d'immigrants, en molts casos sense papers. Davant d'aquest fet, els sindicats demanaven que la nova llei d'estrangeria castigués més durament la contractació d'estrangers il·legals i reclamaven responsabilitats penals per als empresaris que treballessin amb indocumentats.

El 24 de novembre el ple del Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la llei d'estrangeria promoguda pel govern amb l'únic suport del PP, CiU i Coalició Canària, per 187 vots a favor, 117 en contra i una abstenció provinent d'un diputat de CC que es va equivocar en votar. Per CiU i CC, les modificacions havien estat suficients per fer-los canviar d'opinió i donar suport al govern enlloc d'abstenir-se. La llei va ser refrendada pel Senat el 14 de desembre, tot i que el PSOE es va manifestar en contra perquè la llei continuava sense reconèixer els drets de reunió, associació, manifestació, sindicació i vaga als immigrants sense papers. Uns drets que la diputada socialista Consuelo Rumí va haver de recordar que estaven reconeguts "per a totes les persones sense distinció a la Constitució i els convenis internacionals".

La modificació de la llei va passar a permetre l'expulsió en només 48 hores dels immigrants que es trobessin a Espanya de manera irregular. Aquesta va constituir la diferència més significativa amb la llei aprovada el desembre de 1999, que establia que només podia fer-se després d'un tràmit força complicat que obligava a multar els immigrants en 3 ocasions abans de poder-los expulsar del país.

De tota manera, el PP va acceptar algunes de les esmenes presentades per l'oposició que introduïen importants limitacions a la modificació: no es podrien expulsar els sense papers que demostressin el seu arrelament al país i tots disposarien d'assistència jurídica gratuïta i traductor, inclosos els que arribessin en pasteres. En la mateixa línia, la modificació de la llei els atorgava assistència sanitària i educació fins els 16 anys. Els immigrants amb papers podrien disfrutar, a més a més, del dret a la reagrupació familiar i a la vivenda, entre d'altres, però no disposarien de cap mecanisme de participació política.

Dos dies més tard, prop de 4.000 persones es van manifestar pels carrers de Barcelona per protestar contra la reforma de la llei aprovada pel Congrés. La marxa la va convocar la Plataforma per la Ciutadania i la Convivència, un col·lectiu que aplegava 50 organitzacions i entitats ciutadanes i tots els partits polítics catalans, tret del PP i CiU, que exigien al Govern que retirés immediatament una reforma que, segons els convocants, suposava "una retallada de drets dels immigrants". Durant la marxa els immigrants van cridar consignes a favor de la concessió de permisos per a tothom i la posada en funcionament de mesures que facilitessin la integració dels estrangers al país.

El 3 de desembre es van produir dos incidents aïllats però que, un cop més, van posar de manifest les precàries situacions en què els immigrants arriben a l'estat espanyol. Per una banda, el Mossos d'Esquadra van interceptar un camió a Martorell en el què van trobar un immigrant magribí indocumentat amagat. Tots els indicis van fer sospitar que el vehicle hagués transportat un grup nombrós d'immigrants del Marroc.

Per altre banda, un altre immigrant magribí, també indocumentat, que formava part d'una expedició de 9 persones va morir a Tarifa pel tret accidental d'un guàrdia civil mentre intentava detenir-lo. La Guàrdia Civil va informar que durant l’any havien estat detinguts, només a Andalusia, 15.365 immigrants indocumentats que pretenien entrar a l'Estat, una xifra que suposava un increment del 179% sobre l’any anterior. Per la seva banda la ONG Algesires Acull va informar que el 2.000 es tancava amb el trist balanç de 54 naufragis, 60 morts i 47 desapareguts a les aigües de l’Estret. Pel que fa al nombre total de pasteres localitzades, van ser 780, mentre el 1999 havien estat 475.

Finalment, les dades de les sol·licituds presentades van dibuixar un nou mapa de la immigració a Catalunya, que sobrepassava, per primera vegada, a Madrid en número d'estrangers, de manera que el nombre total a Catalunya va ser de 61.877, per 55.374 a Madrid i 41.901 a Andalusia. Per contra, el nombre de les admeses va ser de 21.078 a Catalunya, 41.378 a Madrid i 21.148 a Andalusia.