Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Les manifestacions contra la discriminació i a favor dels drets dels immigrants s’han fet a tot Europa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Personatges Personatges
Diego López Garrido (21)
Fernando Álvarez de Miranda (5)
Francisco Álvarez-Cascos (68)
Juan José Rodríguez (1)
Entitats Entitats
Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (1)
Organització Mundial de la Salut (74)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
73 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
L'expulsió dels il·legals
Immigrants
El problema de la immigració il·legal va generar situacions d'especial tensió el 1996 a l'Estat espanyol. El Partit Popular va desvincular les qüestions d'immigració del ministeri d'Afers Socials per incloure-les a la secretaria general de Treball, i va fixar el 23 d'agost com a data límit perquè els estrangers il·legals regularitzessin la seva situació.

Els episodis més greus es van produir a Melilla, on el 16 de juny van iniciar una acció de protesta davant la Delegació del Govern nombrosos immigrants africans que demanaven la legalització de la seva situació. La protesta va durar cinc dies, i va enfrontar manifestants i policia. El 21 de juny, el ministeri de l'Interior va decidir-ne l'expulsió. 103 immigrants van ser detinguts i traslladats a Màlaga.

L'endemà, 52 agents de les forces especials de la Unitat Policial d'Intervenció de Granada i Màlaga i sis inspectors de la Brigada de Documentació i Estrangeria van ser mobilitzats per escortar fins a Mali, Camerun, Guinea Bissau i Senegal els immigrants, que van ser col·locats en avions militars.

Segons el Sindicat Unificat de la Policia, es va narcotitzar els immigrants i, fins i tot, quatre dels agents de policia que no havien estat informats prèviament de l'acció van caure sota els efectes soporífers de l'haloperi-dol que hi havia en les garrafes d'aigua que duien els avions. La policia tampoc va donar menjar als immigrants durant el viatge i es van incomplir les normes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en no haver vacunat els 52 agents contra les malalties endèmiques dels països africans on anaven. Un dels 22 agents que es van quedar a Camerun durant sis dies va emmalaltir de paludisme i va haver de ser hospitalitzat en tornar a casa.

El procediment de l'expulsió va originar una forta polèmica. Els socialistes van aixecar la bandera de la defensa dels immigrants, mentre el Defensor del Poble, Fernando Alvarez de Miranda, demanava un informe sobre la qüestió al ministeri de l'Interior. La rèplica del ministre Jaime Mayor Oreja, va ser contundent. Va deixar l'anàlisi dels fets per a un informe posterior però va recalcar que el que havia passat no era pas una pràctica nova. Les paraules del ministre van ser avalades per organitzacions no governamentals, com ara Amnistia Internacional o la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat que van dir que el subministrament de sedants era una pràctica "habitual". El secretari general de la CEAR, Juan José Rodríguez, va dir, a més, que "a Ceuta i Melilla no es respecta cap norma de la llei d'asil, ni ara, ni amb el govern socialista".

El 24 de juliol, el vicepresident Francisco Alvarez Cascos va donar explicacions públiques del que havia passat i va reconèixer que l'operació no havia previst "alguns detalls".
Mentrestant, el retorn dels immigrants als seus països es va allargar més d'un mes, ja que alguns països africans no els reconeixien com a seus. 46 es van ser empresonats a Guinea Bissau, 22 més van anar a Nigèria i els altres 22 a Guinea Conakry, malgrat que no eren tots originaris del país.

El líder de Nueva Izquierda, Diego López Garrido, va acusar les autoritats espanyoles d'haver subornat les de Guinea Bissau perquè es quedessin 50 immigrants. Amb fons reservats es van pagar 250.000 pessetes per cadascun dels dinou immigrants que es van quedar a Mali.

El 21 de juliol quatre homes i onze dones de Guinea Equatorial van demanar asil polític al govern espanyol. El govern els el va negar i va ordenar la seva repatriació a Guinea Equatorial, però el govern d'aquest país es va negar a acceptar-los. Els immigrants van ser retinguts a l'aeroport 26 dies en condicions infrahumanes, fins que van ser enviats a Nigèria el 15 d'agost.

Durant l'estiu alguns alcaldes de la Costa Brava van acusar els immigrants de l'increment de la delinqüència registrada. També l'Estat francès va ser notícia a causa del cas dels sans papiers, el tancament a l'església de Saint-Ber-nard de París de 300 immigrants il·legals africans entre el 28 de juny i el 23 d'agost. Gairebé la meitat van ser expulsats de França. Eren només una petita part dels 7.500 il·legals deportats durant l'any 1996.