Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Reforma de les hisendes locals

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Impostos, taxes (173)
Inflació, Preus, IPC (254)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
José María Aznar (620)
Entitats Entitats
Associació Catalana de Municipis i Comarques (15)
Federació de Municipis de Catalunya (24)
Federació Espanyola de Municipis i Províncies (11)
INEM (60)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Partit Popular (1639)
Seguretat Social (66)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
36 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Modificació de l´IRPF, supressió de l´IAE
Impostos
El 2002, els temes fiscals van estar en el primer pla de l´actualitat espanyola, ja que el govern del Partit Popular va impulsar l´aplicació de la segona reforma de l´IRPF, que abaixava el tipus marginal màxim del 48% al 45% i el mínim del 18% al 15%, a més de suprimir la declaració per als ingressos més baixos. Entre les propostes governamentals també hi havia deduccions per a totes les dones amb fills menors de tres anys i per a les que treballessin fora de casa, així com millores fiscals per als discapacitats i per a la gent gran, i també per als que fessin un pla d´estalvi. Així mateix, s´oferien incentius especials, lligats preferentment a la Seguretat Social, per als aturats inscrits a l´INEM que acceptessin una feina de baixa remuneració.

Les rebaixes dels impostos directes havien estat una constant del Partit Popular des del seu accés al poder el 1996, ja que asseguraven que una política de menys impostos afavoria el creixement econòmic i la creació d´ocupació. Però segons els analistes de l´oposició i dels sindicats, aquesta tendència s´havia vist compensada per un increment en la recaptació d´impostos indirectes i de taxes, de manera que amb el govern del PP, deien, havia augmentat la pressió fiscal en més de dos punts. En tot cas, segons dades de l´OCDE, la pressió fiscal a Espanya havia passat del 32,8% al 35,3% entre el 1995 i el 2000, mentre que a la zona euro havia estat del 40,1% al 41,6% en el mateix període. Contràriament, el govern del PP defensava que la primera reforma de l´IRPF, aplicada en l´exercici del 1999, havia originat un sistema impositiu més just i progressiu: les rendes baixes i mitjanes haurien aportat 8,2 punts menys, mentre que les altes –a partir de 60.000 euros– n´haurien aportat 5,3 més. Segons el govern del Partit Popular, la segona reforma –que hauria d´entrar en vigor en la declaració del 2003– suposava que els contribuents haurien de pagar un 11% menys.

El 2002 l´IRPF era el tribut espanyol amb més poder de recaptació –aportava el 30% dels ingressos de l´Estat– i convertia Espanya en el tercer país de la Unió Europea amb un impost més baix sobre les rendes salarials (sense comptar les cotitzacions), amb un tipus efectiu d´IRPF del 10,2% davant el 17% de mitjana comunitària.

La supressió de l´impost d´activitats econòmiques (IAE) va ser la segona gran decisió en matèria impositiva que va emprendre el Partit Popular el 2002. La mesura va ser anunciada pel president del govern espanyol, José María Aznar, el mes de juliol, durant el debat de política general.

L´11 d´octubre el consell de ministres va donar llum verda a la tramitació parlamentària del projecte de llei que reformava el finançament local, que tenia com a punts centrals la supressió de l´IAE per a tots aquells empresaris i autònoms que facturessin menys d´un milió d´euros l´any, i modificacions en l´impost de béns immobles (IBI), tribut que els ajuntaments podrien incrementar fins a l´1,65% en les vivendes desocupades, amb la finalitat de compensar la reducció d´ingressos municipals que suposaria la supressió de l´IAE.

El govern calculava que uns dos milions de contribuents a tot l´Estat deixarien de pagar l´IAE, que ja no tindria en compte el nombre de treballadors de l´empresa per afavorir la creació d´ocupació. Per compensar la disminució dels ingressos dels ajuntaments, l´Estat cediria una part de la seva recaptació general –IVA, IRPF i impostos especials– a les poblacions de més de 100.000 habitants. Així mateix, el nou model preveia impulsar exempcions fiscals per als vehicles utilitzats per persones amb mobilitat reduïda i permetia que els consistoris bonifiquessin els automòbils que fessin servir carburants i motors respectuosos amb el medi ambient.

Les entitats municipals van qualificar la proposta de precipitada i es van mostrar preocupades per la pèrdua de recaptació en les localitats més petites. D´aquesta manera es van pronunciar les dues associacions catalanes Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i també la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), si bé aquesta darrera ho va fer amb matisos, donada la seva nodrida representació d´alcaldes del PP. En tot cas, amb la desaparició de l´IAE, els ajuntaments perdien entre el 40% i el 60% dels ingressos per aquest concepte i les corporacions locals temien que el 2003 haguessin de tancar els pressupostos amb dèficit si el govern espanyol no establia mecanismes compensatoris clars.