Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Un incendi forestal al municipi de Castell-Platja d'Aro afecta algunes de les cases de les urbanitzacions veïnes.

Vídeos Vídeos
Incendis forestals
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Clima, canvi climàtic (96)
Incendis i foc (239)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Jean-François Mattei (3)
José Folgado (9)
Lucien Abenhaim (2)
Núria de Gispert (49)
Xavier Pomés (48)
Entitats Entitats
Bombers de la Generalitat (47)
Institut de Medicina Legal de Catalunya (3)
Junta d'Extremadura (4)
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt l´Obac (2)
Servei Meteorològic de Catalunya (16)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
Andalusia (38)
Castella i Lleó (9)
Castella-La Manxa (10)
Balenyà (1)
Barcelona (3483)
Calldetenes (2)
Calonge (2)
Castell-Platja d´Aro (8)
Centelles (2)
Collbató (2)
Gallifa (2)
Maçanet de la Selva (4)
Malla (1)
Monistrol de Montserrat (2)
Sant Llorenç Savall (4)
Tagamanent (1)
Taradell (1)
Tona (1)
Tordera (7)
Vic (70)
Califòrnia (EUA) (39)
Castelao Branco (Portugal) (1)
Porto Alegre (Brasil) (5)
Valencia de Alcántara (Càceres) (2)
165 lectures d'aquest article
271 impressions d'aquest article
Un estiu complicat
Incendis i calorades
A Catalunya l’estiu del 2003 va estar marcat per l’onada de focs forestals més important dels darrers anys. Com sempre, els factors meteorològics van ser determinants i els focs van tenir la seva causa última en les altes temperatures registrades durant tot l’estiu, que en molts casos van batre rècords centenaris. Aquestes mateixes calorades van provocar focs a d’altres llocs del sud d’Europa i, en el cas de França, van tenir repercussions imprevistes i van provocar un creixement espectacular de la mortalitat, especialment entre persones amb problemes respiratoris o d’edats avançades.

Entre l’1 de juny i el 15 de setembre van cremar un total de 10.030 hectàrees de terreny en els 3.377 incendis forestals que va patir Catalunya. Les extremes temperatures –mai no s’havien registrat unes temperatures tan extremes durant tants de dies–, la severa sequera de l’última dècada i la baixa humitat van fer que durant la segona setmana d’agost es visqués una situació poc habitual, ja que només en aquesta setmana van quedar arrasades 8.795 hectàrees, un 93% de tots els terrenys cremats durant tot l’estiu.

L’estiu del 2003 es va situar com el cinquè pitjor any per als boscos catalans en dos decennis. El rècord d’incendis forestals greus en la història recent de Catalunya continuava sent el 1994, amb 76.625 hectàrees cremades, seguit del 1986, amb 68.506 hectàrees.

La segona quinzena d’agost va ser la més virulenta, no només per la gran quantitat d’hectàrees cremades, sinó també perquè es va haver de lamentar la pèrdua de vides humanes. El 10 d’agost un virulent incendi es va iniciar als boscos de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), en ple Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona. Cinc persones d’una mateixa família van morir asfixiades quan intentaven fugir de les flames. L’endemà les flames, que ja es creia que estaven controlades, es van revifar i van cremar sense control per dos fronts reactivats i amenaçaven d’ajuntar-se amb un nou incendi iniciat a la matinada –presumptament intencionat– al municipi veí de Gallifa. En conjunt, els dos incendis van calcinar més de 3.000 hectàrees i van fer evacuar al llarg del dia unes 560 persones.

Pocs dies després, el 13 d’agost, un nou foc a Maçanet de la Selva que en un principi semblava de poca importància va revifar bruscament, i l’endemà es va acostar fins als nuclis urbans propers i va afectar les seves nombroses i extenses urbanitzacions, la qual cosa va obligar a un desallotjament urgent de 5.000 persones. El foc va quedar controlat a la nit però en dos dies va cremar unes 1.000 hectàrees forestals. Les flames havien cremat parcialment algunes cases de la urbanització Mas Altaba, i nombroses persones van haver de ser ateses per atacs d’angoixa i insuficiències respiratòries, ja que una immensa fumarada va envair els carrers del nucli urbà. El foc, que va saltar d’un costat a l’altre de l’autopista A-7, va desencadenar el col·lapse total a les carreteres.

Finalment, el 15d’agost l’onada d’incendis forestals que havia començat el diumenge 10 amb el gran foc del Vallès i el Bages declarat a Sant Llorenç Savall havia calcinat 7.700 hectàrees forestals a Catalunya, en cinc dies d’intensa calor, amb temperatures a la ratlla dels 40 graus i humitats molt baixes. Quaranta-tres dotacions terrestres dels Bombers i sis mitjans aeris van continuar treballant tot el dia per acabar d’extingir el foc que va calcinar 1.350 hectàrees a Maçanet de la Selva i Tordera, el control del qual va permetre el retorn a casa dels 5.000 veïns evacuats de tres urbanitzacions. L’incendi que va cremar una superfície més gran va ser el que va acabar unint els focs de Sant Llorenç Savall i Gallifa i que va calcinar 4.600 hectàrees d’un ric patrimoni forestal, entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Al foc va seguir, el 17 d’agost, una espectacular tempesta que va escombrar al matí, de sud a nord, la franja litoral i prelitoral de Catalunya, deixant al seu pas inundacions, centenars d’arbres caiguts i, en alguns punts, destrosses materials de gran consideració en edificis públics i privats. Les pluges van provocar també l’inevitable tall de subministrament elèctric que, de retruc, va deixar paralitzat durant quasi tot el matí el servei de rodalies de Renfe. Els talls de llum van afectar més de 200.000 abonats a les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida. Per la seva banda, els Bombers van fer unes 500 sortides. El sud de la comarca d’Osona, a la zona de Tagamanent –coneguda com el Congost–, i els municipis veïns de Centelles, Hostalets de Balenyà, Tona, Malla i Taradell van rebre la pitjor part. En aquest punt s’hi va produir un espectacular fenomen meteorològic conegut tècnicament com esclafit, una baixada sobtada d’una massa d’aire que genera uns vents molt violents. Aquests vents, que arriben a tenir puntes de fins a 150 km/h, van arrencar arbres centenaris, van destrossar naus industrials i van fer volar la coberta del pavelló esportiu d’Hostalets de Balenyà. El tram de la C-17 entre Vic i Tona va quedar tallat. Altres carreteres afectades pel temporal van ser la N-II a Collbató, la C-25 a Calldetenes (Osona) i la carretera de Monistrol a Montserrat.

Gairebé a finals d’agost, el dia 29, un virulent incendi es va declarar al terme municipal de Castell-Platja d’Aro, en una zona carregada d’urbanitzacions, i va tornar a desencadenar l’alarma en un agost negre pel que fa a incendis forestals. Les flames van obligar a desallotjar al voltant de 12.000 persones, la majoria de forma preventiva, en un total de 14 urbanitzacions, dues barriades, quatre càmpings i un bloc d’apartaments dels municipis de Castell-Platja d’Aro i Calonge. Els canvis en la direcció del vent van dificultar les tasques d’extinció del foc, que va causar danys de diversa consideració en sis cases i va calcinar una dotzena de vehicles. A més, el tall de carreteres va provocar importants retencions a les vies alternatives recomanades per Trànsit.

La magnitud de tots aquests incendis forestals va fer que el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la consellera d’Interior i Justícia, Núria de Gispert, estiguessin en tot moment dirigint des dels llocs dels fets les tasques de bombers i policies. En fer balanç de la campanya Infocat de prevenció d’incendis forestals, la consellera de Justícia i Interior, Núria de Gispert va assegurar que els bombers havien aconseguit salvar de les flames més hectàrees que mai gràcies als nous sistemes d’extinció i a l’increment de plantilla i mitjans que s’havia realitzat en previsió de les complicacions que podia suposar la manca de pluja durant la primavera.

Segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya, Catalunya va patir l’estiu més calorós dels darrers 90 anys. La ciutat de Barcelona va viure 62 nits tropicals –la temperatura no va baixar de 21 graus– i les conseqüències de l’onada de calor no es van limitar només als incendis. Les calorades van fer que s’incrementés el nombre de defuncions, especialment entre la gent gran. El 26 d’agost, el conseller de Sanitat, Xavier Pomés, va assegurar que a Catalunya cinc persones havien mort entre el juliol i l’agost d’un cop de calor. Així ho revelaven les autòpsies practicades per l’Institut de Medicina Legal de Catalunya entre el 15 de juliol i el 20 d’agost, període en què les temperatures van assolir rècords històrics. En aquest període, l’Institut de Medicina Legal va practicar un total de 292 autòpsies a persones mortes per causes naturals, una xifra que doblava les realitzades el 2002, que van ser 102. Al conjunt de l’Estat, el govern espanyol no va voler donar xifres, però les dades dels registres civils van apuntar a un miler de morts suplementàries respecte al que era habitual en altres estius.

Un altre indicador dels efectes de la calor, el va donar el secretari d’Estat espanyol d’Energia, José Folgado, en confirmar que el consum elèctric a l’Estat va augmentar durant el mes d’agost per sobre del 14%, amb la punta màxima del dia 1 amb un increment del 17,2%. L’onada de calor, amb la proliferació de l’ús d’aparells d’aire condicionat i ventiladors, va ser la causa principal d’aquest increment de la demanda elèctrica que es va apropar de manera molt important a la demanda màxima d’hivern, tradicionalment més alta.

Però no només a Catalunya la calor va tenir brutals conseqüències. França va ser el país europeu més castigat, ja que durant la primera quinzena d’agost es van registrar 11.453 defuncions més que les produïdes en el mateix període de l’any anterior. Tot i que no és possible atribuir directament totes aquestes morts als efectes de la calor, el mateix govern francès va reconèixer que la canícula havia posat de manifest greus mancances en l’àmbit de la salut i que els serveis d’alerta de la direcció general de Sanitat no havien funcionat correctament davant la crisi generada per la calor. El 18 d’agost va dimitir el responsable d’aquesta direcció general, Lucien Abenhaim. Davant dels fets, el ministre de Sanitat, Jean-François Mattei, es va mostrar “més decidit que mai” a emprendre una reforma del sistema sanitari i social per adaptar-lo a un “esperit solidari, just i responsable”. Semblava que la reacció arribava massa tard. Des del 7 d’agost, quan les primers víctimes d’hipertèrmia van començar a col·lapsar les urgències, i fins al cap de vuit dies exactes en què el govern decretava el Pla Blanc –que permetia la reorganització total dels serveis hospitalaris i ideat per a catàstrofes i epidèmies–, les advertències dels professionals s’havien multiplicat sense que el ministre responsable ni el primer ministre reaccionessin.

També a Portugal, als districtes de Portoalegre i Castelao Branco, la calor va fer estralls, en aquest cas en forma d’incendi. Entre finals de juliol i principis d’agost, un enorme incendi forestal va causar un total de 14 víctimes mortals, l’evacuació de milers de persones, i unes 40.000 hectàrees calcinades. 3.000 bombers, 780 vehicles i 400 efectius militars van treballar per intentar controlar els incendis. La Junta d’Extremadura va declarar l’estat de màxima alerta davant la virulència de tres incendis que van cremar de forma simultània a la comunitat extremenya, al terme municipal de Valencia de Alcántara (Càceres), molt a prop de la frontera amb Portugal. La dificultat per controlar les flames va fer que es desplacessin a la zona bombers d’Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó i es mobilitzés maquinària i efectius dels exèrcits de terra i de l’aire.

Fora d’Europa, Califòrnia va patir durant la segona quinzena d’octubre del 2003 una terrible onada d’incendis, la pitjor de la dècada. El fort vent i l’escassa humitat van dificultar la feina als 20.000 bombers que van intentar controlar els focs. Un total de 800 cases van quedar totalment destruïdes i 13 persones van perdre la vida, cosa que va obligar el govern federal a declarar, a finals d’octubre, l’estat d’urgència a Califòrnia.