Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Sonia Gandhi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Poder executiu i governs (1139)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Indira Gandhi (4)
Jawaharlal Nehru (2)
Rajiv Gandhi (4)
Sonia Gandhi (10)
Entitats Entitats
Govern de l'Índia (4)
Parlament de l`Índia (7)
Partit del Congrés (Índia) (11)
17 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Sonia Gandhi
Índia
El 13 de maig es van conèixer els resultats de les eleccions legislatives a l’Índia, en què el Partit del Congrés (CNI), liderat per Sonia Gandhi, va derrotar els nacionalistes hindús del Bharatiya Janata Party (BJP, Partit del Poble) del premier sortint Atal Behari Vajpayee. El CNI va obtenir 148 escons dels 545 del Parlament indi, fet que li va permetre un pacte amb la resta de partits d’esquerres per derrotar els nacionalistes hindús del BJP, formant la Coalició del Congrés.
Nascuda Sonia Maino a Orbassano, un petit poble italià a prop de Torí el 9 de setembre de 1946, Sonia Gandhi era la viuda de Rajiv Gandhi, primer ministre assassinat el 1991, i la jove de la que va ser primera ministra Indira Gandhi, assassinada el 1984. De fet, així és coneguda per la població, com la bahu, que vol dir filla política en indostaní. És la “jove de l’Índia”.

Va ser la tercera dona estrangera a obtenir el poder a l’Índia després de Annie Beasant i de Nelli Sengupta i també la cinquè membre de la dinastia Nehru a manar al Parlament després de Motilal Nehru, Jawaharlal Nehru, Indira Gandhi i Rajiv Gandhi.

Però poc després que s’anunciessin els resultats Sonia Gandhi va renunciar al càrrec de primera ministra índia i va cedir el seu lloc a Manmohan Singh, que va jurar el càrrec el 22 de maig. Sembla que la renúncia de Gandhi es basava en la por als atacs xenòfobs que havia rebut per part del BJP i altres partits nacionalistes hindús a causa dels seus orígens italians i en el fet que el seu marit, Raji, i la seva sogra, Indira, van ser assassinats quan eren primers ministres.

Sonia Maino va conèixer Rajiv Gandhi a Cambridge el 1965, quan estudiaven a la universitat de la ciutat britànica. Van festejar durant tres anys i el 1968 es van casar en una cerimònia simple, el dia de Vasant Panchami al febrer, el mateix dia que s’havien casat els pares de Rajiv uns anys abans. Tot i el matrimoni, Sonia, però, no va obtenir la nacionalitat índia fins gairebé 20 anys després. Això va succeir el 1984, quan va morir Indira Gandhi.

Després del traumàtic assassinat del seu marit, el maig del 1991, el Partit del Congrés li va proposar a Sonia un lloc a les seves files, però ella hi va renunciar i va viure allunyada de l’escena pública durant sis anys. Així no va ser fins al 1998 que va començar la seva carrera política com a líder del Congrés Nacional Indi (CNI), tot i que ja formava part del Congrés un any abans de la seva sessió plenària a Calcuta l’agost del 1997.

El 2004 era un altre cop la màxima representat del partit del Congrés, i un cop va acceptar el lloc, va viatjar per tota l’Índia durant la seva campanya electoral convencent les masses amb emotius discursos en hindi que van fer que la gent recordés en Sonia la figura de la seva sogra, Indira. Segurament en el seu carisma i el seu cognom va recaure part de l’èxit que el seu partit va aconseguir a les eleccions del maig.

Sonia i Rajiv Gandhi van tenir dos fills, Rahul i Priyanka, els quals són constantment cridats pel Partit del Congrés a formar part de les seves llistes de joves, però de moment tots dos renuncien a la política i sembla que la seva insistència ha tingut bastant a veure amb l’abandó de la seva mare del càrrec que havia aconseguit.