Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Benazir i sa mare ploren la mort de Murtaza

Jiang Zeming va visitar Nova Delhi al novembre i es va reunir amb el primer ministre indi Deve Gowda

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Atal Behari Vajpayee (25)
Benazir Bhutto (8)
Deve Gowda (3)
Mian Muhammad Nawaz Sharif (7)
Narasimha Rao (3)
Shankar Dayal Sharma (1)
Entitats Entitats
Front Nacional-Front d'Esquerres indi (2)
Partit Bharatiya Janat (7)
Partit Popular del Pakistan (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Índia (59)
Pakistan (60)
49 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Canvis de govern a l'Índia i al Pakistan
Índia-Pakistan
El 1996, l'índia i el Pakistan van viure serioses crisis polítiques que van suposar el relleu dels partits polítics i les persones que fins llavors s'havien encarregat de governar-los. A l'índia, els canvis van arribar per via electoral al mes de maig. Els 590 milions de votants indis de 25 Estats i set territoris van escollir els 545 diputats de la Lok Sabha (Cambra Baixa) en sis jornades electorals celebrades des del 27 d'abril, en què va quedar demostrat el poc grau de suport popular que havien tingut les reformes liberals i l'entrada de capital estranger impulsades des del govern pel primer ministre i president del Partit del Progrés, Narasimha Rao, en el poder des del 1991.

Els nacionalistes hindús del Partit Bharatiya Janata (BJP) i els seus aliats van ser els més votats en obtenir 195 diputats, mentre que el Partit del Congrés (I) va quedar amb 138 escons. La coalició de centreesquerra Front Nacional-Front d'Esquerres (NF-LF) va ser la tercera força política, amb 117 diputats, mentre que altres partits de base territorial o candidats independents es van repartir els altres 84 escons.

Així, tots els partits quedaven lluny del nombre d'escons que els calien per governar en solitari. Els nacionalistes radicals del BJP, primera força votada, van exigir al president indi, Shankar Dayal Sharma, que els encarregués la formació del nou govern, que van provar de constituir el 15 de maig sota la direcció d'Atal Behari Vajpayee.

L'oposició del Partit del Congrés i del Front Nacional-Front d'Esquerres no va permetre que Atal Behari Vajpayee formés govern, i va haver de renunciar el 28 de maig i obrir pas al candidat del Front Nacional-Front d'Esquerres, el líder del partit Janata Dal, Deve Gowda, en el lloc de primer ministre I'1 de juny. El nou govern va superar la votació de confiança en el Parlament el 12 de juny, amb el suport de 332 diputats dels 545 de la cambra.

Els canvis polítics van incidir poderosament en l'antic partit governant, en què Rao, acusat de corrupció, va dimitir de la presidència del partit, al setembre, i com a cap del grup parlamentari, al desembre.

Al Pakistan, el 1996 els tradicionals enfrontaments entre hindús i musulmans, originats en els anys de la independència i prolongats en el contenciós sobre la regió del Kaixmir, van fer explotar el règim de Benazir Bhutto, que va dimitir el 4 de novembre, obligada pel president Faruq Leghari.

La majoria musulmana va voler fer valer els seus drets enfront de la de la minoria hindú, instal·lada bàsicament al Punjab pakistanès, i va manifestar clarament la seva oposició a la política de penetració occidental potenciada pel partit de Benazir Bhutto, el Partit Popular del Pakistan (PPP), que havia arribat al poder per segona vegada després de guanyar les eleccions del 1993.

L'estira-i-afluixa entre el govern i l'oposició radical musulmana, encapçalada pel partit de la Lliga Musulmana Pakistanesa, Nawaz Sharif, es va anar incrementant, sobretot a partir dels atemptats protagonitzats pels independentistes hindús del Punjab. Així, el 28 d'abril va explotar una bomba a Lahore, capital del Punjab pakistanès, dins d'un autobús, que va matar 52 persones. El creixement de l'activisme hindú va provocar la divisió dins de la comunitat musulmana, que aviat va prendre la forma de greus enfrontaments entre els radicals xiïtes i els sunnites, que tradicionalment donaven suport al govern de Bhutto.

El 23 de setembre quatre homes van matar a trets 21 persones que pregaven a la mesquita d'Al-Khair, a Mul-tan, i en van ferir 50 més. L'episodi va ser interpretat com una venjança dels xiïtes per l'assassinat, tres dies abans, de Murtaza Bhutto, germà i rival polític de la primera ministra.

El 4 de novembre Faruq Leghari va destituir Bhutto acusant-la de corrupció i mala gestió, i la va confinar a casa seva, mentre convocava eleccions anticipades per al 3 de febrer de 1997.