Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Susilo Bambang Yudhoyono, líder del Partit Democràtic, va derrotar Megawati Sukarnoputri

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Wiranto (5)
Megawati Sukarnoputri (16)
Susilo Bambang Yudhoyono (6)
Entitats Entitats
Al-Qaida (241)
Govern d`Indonèsia (10)
Partit Democràtic d´Indonèsia-Lluita (6)
117 lectures d'aquest article
Yudhoyono, president
Indonèsia
Les eleccions presidencials celebrades en segona volta el 20 de setembre del 2004 a Indonèsia van suposar un revés per a la fins llavors presidenta Megawati Sukarnoputri, confirmant la tendència a la baixa del seu partit, el PDI-P, enfront dels seus opositors, Golkar, el PKS (islamista) i el Partit Democràtic, ja marcada a les anteriors generals del 5 d’abril, en els que havien estat els segons comicis legislatius en democràcia que hi havia hagut al país des de la caiguda de Suharto el 1998. Aquesta tendència també havia estat confirmada en la primera volta de les presidencials celebrades el 5 de juliol, on ja es va imposar, prefigurant la victòria, el general Susilo Bambang Yudhoyono, líder del Partit Democràtic, sobre la filla de Sukarno, fundador i primer president de la República d’Indonèsia (1945 i 1965), i la resta de candidats on també hi figurava el general Stalwart Wiranto, del partit Golkar.
El clima general no havia estat el més favorable a Sukarnoputri, amb un 40% de la població sense feina o subempleada, i per la inseguretat regnant amb el seguit d’atemptats islamistes perpetrats des del 2002, com a resultat de la guerra declarada pel terrorisme internacional als interessos occidentals arreu. La imatge de Sukarnoputri no era la més adequada per satisfer les ànsies de seguretat de la població indonèsia, que preferia les garanties que oferia el passat militar de Yudhoyono per aconseguir més control dels elements islamistes del país, principalment representats per la Jemaah Islamiah, vinculada a Al-Qaida. Aquesta organització, precisament, havia reivindicat l’atemptat amb cotxe bomba del 9 de setembre, que va fer 9 morts i 182 ferits a l’ambaixada d’Austràlia de Djakarta, quan faltaven onze dies per a la segona volta de les eleccions presidencials i a punt de complir-se el tercer aniversari dels atacs de l’11-S a Washington i Nova York. Malgrat la gran explosió registrada, la seu australiana, especialment preparada per resistir atemptats, va suportar bé l’impacte de la bomba i no va resultar ferida cap de les persones que hi havia a l’interior en el moment de l’explosió. El 2002 i el 2003, la Jemaah Islamiah, que defensava la creació d’un Estat panislàmic al Sud-est Asiàtic, havia estat responsable, respectivament, de l’atemptat contra la discoteca de Bali, que va provocar més de 200 morts, i del de l’Hotel Marriott, que va matar 12 persones.
A finals d’any, el 26 de desembre, el país va haver d’afrontar una de les més grans catàstrofes naturals contemporànies. El tsunami que va arrasar part del sud d’Àsia i va causar més de 150.000 víctimes, milers de desapareguts, cinc milions de desplaçats i incomptables pèrdues econòmiques, va afectar greument la regió d’Aceh de l’illa de Sumatra, la més gran d’Indonèsia, on des de feia dècades hi havia una dura confrontació entre les guerrilles independentistes i l’exèrcit indonesi. Curiosament, el drama del tsunami i l’arribada de tropes internacionals per ajudar en les tasques de reconstrucció van obrir la porta a l’esperança d’un possible acord que posés fi al conflicte.