Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aviació, aeroports (349)
Personatges Personatges
José Montilla (837)
Josep Piqué (189)
Entitats Entitats
Aeroport de Lleida-Alguaire (6)
Aeroports espanyols i navegació aeria (96)
Aeroports Públics de Catalunya S.L. (5)
Air Nostrum (6)
Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (28)
Generalitat de Catalunya (1919)
Ryanair (19)
Vueling Airlines (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Lleida (75)
Alguaire (5)
33 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Lleida ja té aeroport
Infraestructures




El 17 de gener del 2010 es va inaugurar oficialment l'aeroport de Lleida-Alguaire, creat amb l'objectiu de connectar la demarcació de Lleida amb la resta d'Europa i d'impulsar el turisme a l'àrea dels Pirineus. El vol inaugural, noliejat per la companyia Vueling, va ser un trajecte curt entre Barcelona i Lleida amb 105 passatgers, entre els quals hi havia el president de la Generalitat, José Montilla, el president de Vueling, Josep Piqué, i el president d'AENA, Juan Ignacio Lema, acompanyats d'un nombrós grup de periodistes. En arribar van ser rebuts pels alcaldes de Lleida i Alguaire, Àngel Ros i Antoni Perea, així com altres personalitats institucionals i centenars de lleidatans que van assistir al bateig del primer avió que aterrava al nou l'aeroport.


La seva construcció va anar a càrrec de la Generalitat de Catalunya, que esdevenia així el primer Govern de l'Estat espanyol en dissenyar i promoure una infraestructura d'aquestes característiques, amb una inversió de 95 milions d'euros. Es tracta, a més, del primer aeroport públic que no estava gestionat directament per AENA, sinó per la societat pública Aeroports de Catalunya, adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Una setmana després de la inauguració, la Generalitat va convocar un concurs per traspassar-ne la gestió al sector privat, però cap operador va presentar una proposta en ferm.

Després de descartar altres municipis com Almacelles, Alfés i Alcarràs, l'altiplà d'Alguaire (Segrià) va ser l’escollit per ubicar el nou aeroport, en uns terrenys de 367 hectàrees. La proximitat d’Alguaire a la ciutat de Lleida (15 km) i les bones comunicacions del municipi, que s'enclava entre les futures autovies A-14 i A-22, van ser determinants a l’hora d’escollir. També es preveia que l'aeroport fos una parada de l'Eix Transversal Ferroviari que unirà Girona i Lleida.

Les obres, iniciades l'estiu del 2007, van ser adjudicades a una unió temporal d'empreses formada per Dragados i Obrum, Urbanismo y Construcciones. Dos anys i mig després, el nou aeroport va entrar en funcionament, amb una pista de 2.500 metres de longitud i 45 d'amplada. La terminal compta amb una superfície de 4.000 metres quadrats, incloent-hi 120 places d'aparcament i quatre mostradors de facturació, mentre que la torre de control, de 23 metres d'alçada, disposa de 300 metres quadrats. L'aeroport té capacitat per fer enlairar 14 vols cada hora i permet l'aterratge d'avions mitjans com l'Airbus A320 i 321, capaços de transportar més de 150 viatgers.

Amb la construcció de l'aeroport es pretenia donar a les terres de Ponent una infraestructura preparada per efectuar vols de curta i mitjana distància, en un model semblant al dels aeroports de Girona i Reus. D'altra banda, es buscava que Lleida-Alguaire fos la gran porta d'accés aeri als Pirineus i donar un impuls al turisme d'esquí del nord de Catalunya. De fet, l'Aran i Andorra van mostrar molt interès per oferir importants campanyes comercials. L'aeroport també pretenia facilitar l'exportació de mercaderies, amb una capacitat operativa per al trànsit de 3.500 tones l'any, i així contribuir a la internacionalització de les empreses catalanes. El Govern català es va marcar com a objectiu que la infraestructura generés uns ingressos anuals de 47 milions d'euros i creés centenars de llocs de treball a la zona.

Tres companyies van arribar a un acord amb la Generalitat per operar al nou aeroport: Vueling cobriria els trajectes a Palma i París-Orly des del febrer del 2010, Ryanair volaria a Frankfurt-Hahn i Milà-Bèrgam des del mes d’abril, i Pyranair volaria a Madrid i Vigo a partir del gener del 2011. Les previsions oficials avançaven una afluència anual de 50.000 viatgers en totes les rutes, i superar els 400.000 d'aquí a 10 anys. El 5 de febrer del 2010 va sortir el primer avió des del nou aeroport, un vol comercial de Vueling amb destinació París-Orly.

Durant els tres primers mesos d'activitat, es van superar les expectatives inicials d'ocupació. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, destacava al març que l'aeroport de Lleida funcionava amb més èxit que molts altres inaugurats recentment, i que la major part dels vols havien registrat una mitjana d'ocupació del 60%. En finalitzar el primer trimestre d'activitat, el volum de viatgers arribava ja a 10.000 i al juliol s'elevava als 27.000, xifra que permetia assolir amb escreix l'objectiu de 50.000 passatgers anuals. Frankfurt, contra tot pronòstic, esdevenia la destinació més visitada. A l'estiu, Air Nostrum també va començar a operar des de Lleida cap a Menorca i Eivissa, amb uns índexs d'ocupació excel·lents segons la companyia.

La temporada d'hivern va arrencar amb l'anunci que la companyia Vueling incorporaria una nova ruta directa cap a Barcelona, que permetria als viatgers connectar Lleida via Barcelona amb catorze destinacions: Màlaga, Alacant, Bilbao, Granada, Menorca, Oviedo, Sevilla, Amsterdam, Brussel·les, Roma, Lisboa, Milà, París i Venècia. Com a conseqüència d'aquest acord, Vueling va decidir suprimir l'enllaç directe Lleida-París, que tenia una ocupació mitjana del 40%.

Al mes de novembre, Aeroports de Catalunya va presentar un acord de cinc anys amb la majorista de viatgesanglesa Neilson, segons el qual aquesta empresa començaria a fer operacions a l’aeroport de Lleida a partir de la temporada d’hivern 2011-2012. La majorista de viatges es comprometia a efectuar un mínim de 68 vols per temporada procedents de Londres, Manchester, Birmingham, Dublín i Belfast. El director general de Ports, Aeroports i Costes, Oriol Balaguer, juntament amb un responsable de l’ empresa britànica, Trevor De Viller, va anunciar que esperava que uns 30.000 passatgers utilitzessin els vols xàrter cap a Alguaire durant l'hivern, fet que permetria potenciar el turisme d'esquí a la província de Lleida.

El Govern de la Generalitat va destinar l'any 2010 prop d'1,9 milions d'euros en subvencions a les companyies que volaven des d'Alguaire. Després de les eleccions catalanes del 28 de novembre, el nou Govern de Convergència i Unió va manifestar la seva voluntat de reduir substancialment aquesta quantitat durant el 2011, entre un 15% i un 25%.

Malgrat l'optimisme dels inicis, l'any 2011 va arrencar amb la retirada de la confiança en l'aeroport lleidatà per part de gairebé tots els seus operadors aeris. Primer, el Govern català i Vueling van acordar suprimir el vol setmanal entre Lleida i Barcelona per la seva baixa ocupació (4%), mentre que poc després s'anunciava també la supressió de la ruta a Palma, que des de l'estiu del 2011 assumiria Air Nostrum amb avions més petits. Per la seva banda, Ryanair també va confirmar que deixaria d'operar a l'aeroport al juny del 2011 si el Govern no apujava les subvencions, mentre que Pyrenair, que havia començat a volar cap a Lleida el gener del 2011, va decidir només unes setmanes després suspendre tot el seu operatiu de vols per manca de rendibilitat. Amb tot, l'aeroport va complir el seu primer any superant en un 23,5% les previsions de passatgers per a aquest període, amb un total de 61.769 viatgers.