Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Salvador Giner i Sanjulián

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catedràtics, Rectors Universitat, professors (61)
Eleccions i processos electorals (1758)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Antoni Jutglar (2)
Esteban Pinilla de las Heras (2)
Joan Martí Castell (8)
Joaquím De Nadal (4)
Jordi Nadal (3)
Josep Laporte (13)
Salvador Giner (26)
Entitats Entitats
Consell Superior d´Investigacions Científiques (26)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Universitat Catalana d´Estiu (61)
Universitat Pompeu Fabra (84)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
46 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
L´arribada de Salvador Giner
Institut d´Estudis Catalans
El 9 de maig, el sociòleg Salvador Giner va ser elegit president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per als pròxims quatre anys, després d’imposar-se per majoria absoluta en la segona votació a Joan Martí Castells, amb 13 vots de diferència. Martí i Castells, va perdre les seves segones eleccions consecutives, però seguirà al capdavant de la Secció Filològica. Giner, que ocupava el càrrec de vicepresident primer de l’IEC en l’anterior equip de govern de Josep Laporte –que va morir el febrer quan feia dos anys que n’exercia la presidència- i que des d’aleshores exercia de president en funcions, va marcar com a prioritats millorar la presència de l’IEC a les noves xarxes de la societat de la informació i enfortir així la seva presència social.

Salvador Giner i de Sanjulián va néixer a Barcelona el 1934, es va doctorar en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), exerceix com catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona (UB) i és professor a la Universitat Pompeu Fabra i doctor per la Universitat de Chicago. Està considerat una de les figures més influents de la sociologia al nostre país. Des de 1965, ha exercit de professor a diverses universitats europees i americanes, i de catedràtic i cap del Departament d’Antropologia i Sociologia a la Universitat de Brunel West London, així com a les Universitats de Cambridge, Reading i Lancaster. Però, tot i desenvolupar gran part de la seva carrera a l’estranger, mai va ha deixat de fer coses a Catalunya, tot i que aquí la sociologia fos considerada una pràctica antifranquista. El curs 1965-1966 va fundar una escola de sociologia a la Residència Universitària del Col·legi Sant Antoni dels pares escolapis de la Ronda que va durar dos anys. Hi van fer cursos Giner i Esteban Pinilla de las Heras amb la col·laboració de professors d’altres ciències socials, com l’economista, Joaquim de Nadal o historiadors, Antoni Jutglar i Jordi Nadal. També va ser professor de ciències socials a la Universitat Catalana d’Estiu del 1969 fins al 1976 i director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) del 1989 al 1997. A partir del 1987, i fins al 1991, va ser cap de Departament a la Universitat de Barcelona (UB). Autor de nombrosíssims estudis sociològics, Giner ha publicat en català les obres Sociologia (traduïda a diverses llengües i reeditada moltes vegades), La societat catalana (coautor), La cultura catalana: el sagrat i el profà (coautor) i l’assaig Comunió. Domini. Innovació. I en castellà destaquen Historia del pensamiento social i Teoría sociológica contemporánea. És membre de l’IEC des de 1995 i va ser cofundador i president de l’associació Catalana de Sociologia (1978-1981). A més, és president de la Federació d’associacions de Sociologia de l’Estat espanyol i membre del Comitè Executiu de l’associació Internacional de Sociologia i de la Primera Conferència Europea de Ciències Socials. Director de la Revista Internacional de Sociologia, Giner va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1995.