Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Telefonia i internet (62)
Personatges Personatges
Luis Ángel Fernández Hermana (1)
56 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Internet, l'energia del nou segle



"La nova organització de la comunicació a través de publicacions electròniques i l'abast del comerç electrònic comencen a agafar cara i ulls"



Luis Ángel Fernández Hermana
Periodista

L’evolució d'Internet discorren a una velocitat de vertigen. Les mutacions d'ahir avui ja estan perfectament instal•lades en el nou organisme digital i fins i tot temen ser desplaçades per les noves que comencen a emergir. No hi ha res com el llenguatge per detectar aquest voraç ritme d'obsolescència i, al mateix temps, d'innovació. Fa un any, el tema de conversa (i de preocupació) favorit era la infosaturació, la infoangoixa o l'infoestrès. Internet era una màquina de fabricar informació gasosa que tendia a ocupar qualsevol espai nou que es creava. D'altra banda, el crim -organitzat o caòtic- semblava que construïa un pont de plata davant la intervenció dels Estats, sempre gelosos d'aquest nou àmbit de comunicació i de coneixement que feia la sensació que s'escapava a la regulació dels poders constituïts.

Excés d'informació i intervenció de les autoritats venien a ressaltar la cara problemàtica de la Xarxa i a enfosquir el llarg catàleg d'oportunitats que oferia el cibe-respai. Semblava com si la discussió fos "Internet sí, Internet no". Aquest dilema ha desaparegut durant el 1998 com per art de màgia. En menys de 12 mesos, la qüestió s'ha desplaçat a un terreny molt més natural si es tenen en compte els desafiaments: primer, què s'ha de fer per organitzar la informació digital d'una manera racional; i segon, quin tipus d'organització és necessària per plasmar aquell lema segons el qual la Xarxa sap cuidar-se d'ella mateixa. Així, durant el 1998, la paraula de moda a Internet va ser el portal, una cosa sobre la qual sentirem a parlar molt durant el 1999. Tothom que es consideri entès a la Xarxa o bé té un portal, o està en procés de construir-lo, o forma part d'algun. El portal és una primera aproximació lògica a la resolució de l'excés d'informació. Es creen centres que aglutinen recursos informatius, generalment al voltant de directoris armats de potents buscadors. I a partir d'aquestes portes d'entrada s'ofereix tota mena de serveis: butlletins informatius, suggeriments, novetats, promocions, recomanacions, etcètera.

No es tracta d'una gran innovació, ni tan sols d'un d'aquests exercicis creatius a què ens té tan acostumats la Xarxa. Més aviat es tracta d'un impasse absolutament obligat davant l'allau d'informació, d'emissors i, fins a cert punt, del xoc espectacular de llengües i cultures en un espai obert al qual qualsevol pot accedir simultàniament des de qualsevol punt del planeta. Durant aquesta fase transitòria, el portal compleix la impostergable funció d'organitzar la informació i, al mateix temps, els mateixos subministradors d'aquesta informació. I, de passada, estableix un cert ordre que, en un tancar i obrir d'ulls, ha evolucionat des dels grans portals generalistes fins als portals especialitzats, on es recull la multiplicitat d'iniciatives que fan néixer les comunitats virtuals que poblen la Xarxa.

Aquest és un procés de llarg abast i de conseqüències difícilment pronosticables en aquest moment. Mentre molts miren amb delectança les noves joguines que ofereix la tecnologia, Internet mostra cada vegada una cara més madura i socialment recognoscible. La Xarxa es va constituint com un espai en què es dissenya la forma de trobada dels seus usuaris, els objectius d'aquestes trobades i les oportunitats noves a què donen lloc.

Ara les previsions sobre l’impacte que pot arribar a tenir l'educació a la Xarxa, la nova organització de la comunicació a través de publicacions electròniques i també l'abast del comerç electrònic comencen a agafar cara i ulls. La proximitat del canvi de segle sembla que infon energies renovades a la Societat de la Informació.