Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Els observadors nord-americans de les Nacions Unides són expulsats de l'Iraq

Manifestants iraquians amb retrats de Saddam Hussein cremen banderes dels  EUA i d'Israel a Bagdad

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerra d`Iraq (558)
Militars, policia, guerrillers (104)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Saddam Hussein (164)
Sandy Berger (1)
Tariq Aziz (15)
William Cohen (3)
Entitats Entitats
Consell Seguretat de l'ONU (76)
Gazprom (3)
Organització de les Nacions Unides (606)
Totalfina (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Iraq (196)
41 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El nou desafiament de Saddam Hussein
Iraq
El 1997, 6 anys després d’acabar-se la guerra del golf, Iraq seguia sotmès a l’embargament decretat per l’ONU que només s’havia suavitzat molt lleugerament l’any anterior. Les demandes del règim iraquià perquè es posés fi a aquesta política van crear una certa divisió entre els membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Saddam Hussein va aprofitar aquesta circumstància per tornar a desafiar l’equilibri internacional. El 23 d’octubre el règim iraquià va negar als experts nord-americans integrats a les missions de l’ONU el dret a verificar el desmantellament del seu arsenal d’armes químiques, biològiques i de destrucció massiva, que l’organisme havia decretat en acabar la guerra del Golf. Els representants nord-americans de l’ONU destacats al país van ser expulsats el 29 d’octubre, sota l’acusació d’espionatge, alhora que Bagdad amenaçava amb disparar contra els avions espia U2 que els Estats Units tenia destacats a la zona.

L’expulsió dels representants nord-americans i les noves amenaces iraquianes van fer que els Estats Units plantegessin al Consell de Seguretat de l’ONU la possibilitat d’una nova intervenció militar sobre l’Iraq. La mesura, però, només va obtenir el suport de la Gran Bretanya i no va ser ben acollida pels representants de Rússia, França i la Xina, que el 4 de novembre van decidir la paralització de les inspeccions i dels vols dels U2, amb l’objectiu de rebaixar tensions.

Saddam Hussein va obtenir el suport dels països àrabs veïns, que, com Aràbia Saudita o el mateix Kuwait, es van manifestar contraris a la intervenció militar durant la celebració de la Conferència Econòmica sobre l’Orient Mitjà que va tenir lloc a Qatar el 16 de novembre, per tractar el trencament dels acords de pau sobre Palestina. El suport de la diplomàcia àrab va permetre al règim de Bagdad denunciar la precarietat de l’acord internacional de 1996, que va autoritzar Iraq a vendre petroli per una xifra no superior als 4.000 milions de dòlars amb l’únic objectiu d’obtenir aliments i medicines per a la població.

El 10 de novembre, Saddam Hussein va portar la seva estratègia fins a la seu de les Nacions Unides, on el vicepresident iraquià, Tarik Aziz, va demanar el suport de l’Assemblea de les Nacions Unides, alhora que anunciava properes inversions al país de dues companyies petroleres, la francesa Total i la russa Gazprom, en un desafiament obert de la prohibició nord-americana. La visita d’Aziz a Nova York i la que va fer posteriorment a París, van servir perquè els països de la Unió Europea descartessin una acció militar de càstig contra l’Iraq.

França, Itàlia i Espanya van obrir oficines de representació diplomàtica a Bagdad, mentre, a finals de novembre, el Consell de Seguretat de l’ONU autoritzava l’exportació per part d’Iraq de 2.140 milions de dòlars en petroli a canvi d’aliments i medicines en el semestre següent a través de l’oleoducte que Iraq tenia obert amb Turquia. Aquesta cessió del Consell de Seguretat, i la mediació de la diplomàcia russa, va resultar definitiva perquè Iraq acceptés el 8 de desembre aixecar el veto a les inspeccions, a condició que els Estats Units revoquessin la seva proposta d’intervenció militar, cosa que van fer tres dies després, sota la pressió del conjunt del món àrab, la Unió Europea i Rússia i Xina. Finalment, el 21 de desembre, Bagdad va donar permís als experts de l’ONU perquè continuessin les seves inspeccions amb l’excepció dels palaus presidencials, que considerava territori neutral.

En acabar l’any, els responsables de seguretat dels Estats Units, com el conseller Sandy Berger o el secretari de Defensa William Cohen continuaven dient que “no s’exclou cap opció” a l’hora de parlar de la curta crisi internacional creada per Iraq, però a ningú se li escapava el caràcter retòric d’aquestes declaracions.