Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Jalal Talabani

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerra d`Iraq (558)
Llengües minoritàries, euskera, gallec (117)
Poder executiu i governs (1139)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Religió i cultura islàmica (71)
Personatges Personatges
Adil Abd al-Mahdi (2)
Ghazi al-Iawar (8)
Jalal Talabani (15)
Massud Barzani (4)
Entitats Entitats
Al·liança Kurda (2)
Partit Democràtic del Kurdistan (7)
Unió Patriòtica del Kurdistan (7)
37 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Jalal Talabani
Iraq
El 7 d’abril, després de nou setmanes de deliberació en el procés d’elecció del nou govern iraquià -aturat pels desacords en el repartiment del poder entre les coalicions xiïta i kurda, que controlen el 78% dels escons al Parlament-, el líder kurd Jalal Talabani, es va convertir en el primer president de l’Iraq escollit democràticament.

Talabani va jurar el càrrec juntament amb els dos vicepresidents, el sunnita Ghazi al-Iawar, anterior president, i el xiïta Adel Abdul-Mahdi, fins ara ministre de Finances interí.

Conegut popularment com Mam Jabal (oncle Jalal, en kurd), Talabani, va néixer el 1933 en un poblet proper al llac Dokan, al nord de la província de Sulaymaniyah, una regió on els kurds són una àmplia majoria respecte als ciutadans àrabs. Dins d’un entorn tribal profundament tradicionalista, va rebre l’educació bàsica a Koya i la secundària en escoles d’Arbil i Kirkuk.

Amb només catorze anys, es va sumar a les files del clandestí Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), agrupació fundada feia pocs mesos, el 1946, per Mustafà al-Barzani.

Amb disset anys, Talabani va fundar la Unió d’Estudiants del Kurdistan Democràtic, sindicat que feia feines secretes de propaganda i proselitisme a favor del PDK, i pel qual es va convertir en objectiu de la policia.

El 1950, va ser detingut per les seves activitats polítiques il·legals i, en sortir de la presó, va ser admès en el Comitè Central del PDK.
Un cop acabada la seva formació escolar a Kirkuk, va marxar a Bagdad per realitzar una carrera professional. La seva primera intenció, va ser convertir-se en metge, va quedar frustrada perquè el seu nom seguia estant a les llistes negres del regne. Però el 1953, va poder ingressar a l’Escola de Dret amb la determinació d’obtenir el títol d’advocat.

El 1954, Talabani va ser elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan Democràtic. Després de llicenciar-se, el 1959, es va situar ràpidament entre l’elit del partit. Durant els anys seixanta va encapçalar l’executiva de PDK, convertint-se en una figura cada vegada més important dins la política kurda. Però les diferències amb al-Barzani, el senyor de la guerra, es van anar accentuant fins que el 1966 va abandonar la formació. En oposar-se a una decisió de Barzani d’aturar els combats contra els soldats iraquians. I amb l’intenció de crear un grup polític, més democràtic i menys tribal. D’aquesta idea va néixer el 1975 la Unió Patriòtica del Kurdistan.

Ben aviat, la UPK, d’ideari socialista, va començar a tenir un ampli suport a les zones urbanes, a diferència del PDK, molt implantat a les zones rurals amb una estructura de poder basada en els lligams tribals. Els dos moviments rivals, PDK i UPK, han estat protagonistes d’una lluita fratricida entre kurds que s’ha perpetuat durant els últims 40 anys.

Sota la seva direcció l'UPK es va enfrontar al PDK de Massoud al-Barzanidesprés de la guerra del Golf el 1991. En la guerra civil kurda el UPK va acceptar ajuda de la República Islàmica de l’Iran. Més tard Talabanii Barzani es van reconciliar, presentant-se como coalició a les primeres eleccions de Iraq sota ocupació el 2005 amb el nom de Aliança Patriótica Democrática del Kurdistán.