Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Saddam Hussein

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerra d`Iraq (558)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Abdul Karim Kassim (1)
Qussai Hussein (10)
Saddam Hussein (164)
Udai Hussein (11)
Entitats Entitats
Partit Baaz (13)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Iraq (196)
Al-Awja (Iraq) (2)
Tikrit (Iraq) (8)
31 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Saddam Hussein
Iraq
Saddam Hussein va néixer a la població iraquiana d’Awja, al districte de Tikrit, el 28 d’abril del 1937, poc després de la mort del seu pare. Va ser criat per la seva mare i un padrastre cruel i pobre que el va tractar amb brutalitat. Analfabet fins als deu anys, a l’escola alcorànica va entrar en contacte amb el que havia de ser l’ideal de la seva vida, Saladí, el vencedor musulmà de les creuades, natural també de Tikrit, tot i que d’ètnia kurda.

Saddam Hussein era de confessió sunnita, la majoritària a l’Islam i a l’Iraq, dissenyat com a país i ocupat pels britànics a la dècada dels vint. També va ser la confessió majoritària en els anys de la monarquia tutelada de Faisal Ib Hussain, que va governar el país entre 1932 i 1958. Aquell any, les castes militars creades a l’entorn de la monarquia van donar un cop d’Estat que va portar al poder el general Abdul Karim Kassim, responsable material de la liquidació de la família reial.

Saddam Hussein va créixer en aquest entorn i va ser militant del partit Baas, fundat a la dècada dels quaranta sota la protecció de l’URSS a Síria i importat després a l’Iraq, que propagava una ideologia socialista i laica com a millor manera d’aconseguir la independència del país, a la manera del nasserisme d’Egipte.
El partit Baas va derrocar Karim Kassim el 1963 i va portar al poder Hassan al-Bakr, a qui Saddam Hussein coneixia de Tikrit i amb qui va desenvolupar una gran amistat. Casat des d’aquell any amb Jairalah Rulfah i completament implicat en la causa, Saddam Hussein va arribar primer a la vicepresidència del règim i després a la presidència el 1979, coincidint amb l’esclat de la revolució islamista a l’Iran. Temptat per les ofertes comercials i geoestratègiques occidentals, Saddam Hussein va prendre partit contra l’Iran, i va rebre tota mena d’ajuts militars i comercials dels atemorits països occidentals, que encara no s’havien recuperat de l’ensurt de la crisi de l’OPEP del 1973 i que no volien implicar-se directament amb un conflicte bèl·lic amb l’Iran.

Amb tot, les castes dirigents iraquianes es van enriquir en tot aquest temps i es van aprofitar dels ajuts per construir un imperi a la zona que tenia atemorits els seus veïns de la península aràbiga, principalment Kuwait, país que l’Iraq considerava part del seu territori històric. Saddam Hussein es va creure immune, fins al punt de negar-se a proporcionar dades sobre la marxa de la seva economia i els progressos de la seva societat als organismes internacionals encarregats de recaptar-los.

Des d’aleshores, l’Iraq i Saddam Hussein van passar a ser un enigma per a tothom. Del país només transcendien dades anecdòtiques sobre la riquesa dels palaus presidencials, les aficions cinematogràfiques del dictador, el dispendi de les seves filles (Rana, Raghad i Hala), els seus fills (Qusai i Udai), un dels quals, Udai, va patir un atemptat el 1995, la repressió massiva a què sometia els seus opositors, l’assassinat dels seus gendres (Kamel i Hussein Hassan) i dels seus parents (Raffa al-Tikriti, Watban Hussein) i les preferències sexuals de Saddam Hussein a través de les declaracions fetes per una de les seves amants el 2002.

Passats tretze anys des de la fi de la primera Guerra del Golf, Saddam Hussein no havia complert amb cap de les resolucions fetes per l’ONU en relació amb les indemnitzacions de guerra que se li havien imposat i a facilitar les condicions per verificar els seus arsenals armamentístics. El 2003, els Estats Units, considerant-lo un perill per a la pau mundial, van declarar la guerra al seu règim, tot i no comptar amb el vistiplau de l’ONU ni del seu Consell de Seguretat. El 20 de març va començar una guerra que va acabar el 9 d’abril amb l’ocupació nord-americana, anglesa i d’altres aliats, com Polònia i Espanya, del territori iraquià, fins a nomenar un govern provisional al setembre, amb l’encàrrec de desenvolupar una Constitució i concertar unes possibles eleccions per al 2004. En aquest context, i després d’experimentar la mort a mans dels nord-americans dels seus dos fills, Qusai i Udai, Saddam Hussein va ser capturat a prop de Tikrit el 13 de desembre del 2003.