Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Els conflictes entre catòlics i protestants es van agreujar durant l'any 1996

L'Ulster va ser escenari de molts enfrontaments

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte irlandès (195)
Partits polítics i entitats (1853)
Pau i resolució de conflictes (406)
Personatges Personatges
David Trimble (54)
Gerry Adams (60)
Ian Paisley (12)
John Major (27)
John Hume (12)
John Bruton (6)
Entitats Entitats
Irish Republican Army (110)
Partit Socialdemòcrata i Laborista (Irlanda del Nord) (19)
Partit Unionista de l´Ulster (39)
Sinn Féin (84)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Irlanda del Nord - Ulster (105)
69 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
El final de la treva i la constitució del Fòrum
Irlanda del Nord
La treva decretada per l’IRA el 31 d’agost de 1994 es mantenia a principis del 1996 en vigor. El 24 de gener el primer ministre britànic, John Major, va proposar a la Cambra dels Comuns celebrar eleccions a l'Ulster, en un intent de restablir l'Assemblea Regional i legitimar electoralment els interlocutors que haurien de negociar el futur d'Irlanda del Nord.

Gerry Adams va rebutjar l'oferta i el 9 de febrer, l'IRA va trencar disset mesos de treva fent esclatar una potent bomba al centre de negocis Canary Wharf, als molls del Tàmesi, a Londres, que va provocar la mort de dues persones i més de cent ferits.

La nova posició de l’IRA va trencar l'esquema de les converses de pau mantingudes fins llavors, que integrava dos partits unionistes, el moderat de David Trimble i el radical d’Ian Paisley, i dos de nacionalistes, el socialdemòcrata de John Hume i el Sinn Féin, la branca política de l'IRA, comandada per Gerry Adams, amb la participació dels primers ministres de la Gran Bretanya, John Major, i d'Irlanda, John Bruton. El 4 de març, el Sinn Féin va ser exclòs de les converses per negar-se a condemnar l’atemptat del mes de febrer a Londres.

En el rerefons de la nova posició de l'IRA i del Sinn Féin hi havia la seva oposició a discutir el futur del territori sobre la base de la representativitat que cada força política obtingués en unes eleccions democràtiques. Per a ells la convocatòria electoral del 30 de maig, en què els votants nord-irlandesos havien d'elegir els seus representants, era una provocació.

Per a la resta de forces polítiques nord-irlandeses i per als governs britànic i irlandès les eleccions eren, en canvi, un pas essencial per aclarir la representativitat real de cada partit.

A les eleccions del 30 de maig, el Partit Unionista de l'Ulster, de David Trimble, va aconseguir 30 dels 110 escons en joc, mentre que els radicals d'Ian Paisley n'aconseguien 24, el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) de John Hume, 21, i els nacionalistes del Sinn Féin, 17. La resta d'escons se'ls van repartir el Partit de l'Aliança (7), els unionistes UK (3), les dues branques polítiques dels terroristes protestants, PUP i UDP (2 cadascun); la coalició de dones (2), i els radicals laboristes (2). El 14 de juny van començar a Belfast les sessions de l'anomenat Fòrum d'Irlanda del Nord sense la presència dels representants del Sinn Féin, que no hi podien participar fins que l'IRA es comprometés a un nou alto el foc.

La resposta de l'IRA va ser un atemptat amb cotxe bomba al centre de Manchester, a la vora d'uns grans magatzems, el 15 de juny, que va provocar més de 200 ferits.

Després de l'atemptat va augmentar la violència amb els enfrontaments entre catòlics i protestants. El punt àlgid es va viure la setmana del 7 al 14 de juliol a les ciutats de Dumcree i Portadown, on els protestants unionistes celebraven les seves tradicionals desfilades de l'Orde d'Orange, en commemoració de la derrota catòlica de 1690.

Pels unionistes, la desfilada del 1996 tenia un significat reivindicatiu especial, i el tradicional No surrender que cantaven cada any prenia un caràcter de recriminació al govern de Londres, que consideraven responsable d'una traïció en promoure les negociacions amb els catòlics. L'IRA va continuar la seva campanya d'atemptats el 13 de juliol fent esclatar una bomba en un hotel de la ciutat d'Enniskillen.

Les converses de pau van quedar congelades, encara que, segons algunes fonts, el primer ministre britànic, John Major, i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, van iniciar al novembre unes converses secretes per obtenir un nou alto el foc de l'IRA. Tothom era conscient que si Major no aconseguia que Adams s'assegués a la taula del Fòrum, les negociacions que es poguessin fer tindrien molt poca validesa.