Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
El Museu Casals
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Isaac Stern (2)
Naoum Blinder (1)
Pau Casals (13)
Entitats Entitats
Carnegie Hall (2)
Festival de Prada (1)
Filharmònica de Los Ángeles (1)
Fundació Cultural Americano-Israeliana (1)
Orquestra Simfònica de San Francisco (1)
Palau de la Música (98)
The Academy Awards (71)
UNESCO (89)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nova York (New York, EUA) (145)
10 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Isaac Stern
El violinistaIsaac Stern va morir el dia 22 de setembre del 2001 a conseqüència d’un atac de cor a l’hospital Weill Cornell, a Manhattan, Nova York. Era considerat una de les figures clau de la música al segle XX per les seves magistrals aportacions a la interpretació de compositors clàssics i moderns.

Nascut el 21 de juliol de 1920 a Kremenets, l’actual Ucraïna, el 1921 els seus pares van emigrar a Amèrica i es van instal·lar a San Francisco. La seva mare havia estudiat cant al conservatori de Sant Petersburg i va començar a donar classes de piano a Isaac quan aquest només tenia 6 anys. Més endavant, però, ell va canviar el piano pel violí, seguint les classes que li feia un conegut del mateix barri. Va aprendre ràpid i al cap de dos anys va entrar al conservatori de San Francisco, on va tenir de professor el famós violinista Naoum Blinder.

El 1936, amb només 16 anys, va debutar amb l’Orquestra Simfònica de San Francisco i uns mesos més tard ja tocava a la Filharmònica de Los Angeles. El 1937 es va traslladar a Nova York, on va debutar com a solista al Town Hall. El 1943 va tocar al Carnegie Hall i el 1944 ho va fer un altre cop, acompanyat aquesta vegada de la Filharmònica de Nova York. El 1948 va fer el salt a Europa per debutar al festival de Lucerna (Suïssa), i uns anys més tard, el 1956, a la Unió Soviètica.

El 1960, gràcies a una campanya internacional promoguda i protagonitzada per ell mateix, va aconseguir salvar el Carnegie Hall de Nova York, que havia de ser enderrocat per construir-hi un edifici d’oficines. Des de llavors, es va convertir en el president de l’entitat i va donar nom a l’auditori principal del centre.

El seu compromís el va portar a boicotejar un festival a Atenes el 1967 per protestar per la junta militar i també va organitzar un boicot contra la Unesco quan aquest organisme va suspendre el seus programes a Israel, un país amb qui el músic va mantenir sempre un important compromís, que va cristal·litzar amb l’assumpció de la presidència de la Fundació Cultural Americano-Israeliana. Va tocar a Israel durant la Guerra del Sis Dies (1967) i a Jerusalem durant la Guerra del Golf (1991) davant uns espectadors que portaven màscares antigàs.

Mai no va voler visitar Alemanya, país al qual com a jueu no perdonava l’Holocaust, però finalment el 1999 va anar-hi per impartir uns cursos d’interpretació a joves violinistes. Durant la seva visita va dir: ”Seria inhumà no donar a la gent una oportunitat de canvi, però amb aquesta visita no perdono res del passat”. Al llarg de la seva carrera, Stern va gravar més de 200 obres de repertori de 63 compositors, que van quedar registrades en més de 100 discos. L’any 2000 va publicar un llibre de memòries, Mis primeros 79 años. El cinema va popularitzar el seu so en les bandes sonores d’El violinista en el tejado i Humoresque i amb l’extraordinari documental De Mao a Mozart: Isaac Stern a la Xina, que va rebre l’Oscar el 1981.

La seva vinculació amb Catalunya es va iniciar al 1950 quan Pau Casals va crear al Festival de Prada i Stern hi va col·laborar en les tres primeres edicions. La seva darrera actuació a Catalunya va ser el 1996 dins del cicle Ibercàmera, celebrat al Palau de la Música.