Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Els advocats Pecorella i Ghedini, després que el jutjat de Milà rebutgés les acusacions contra Berlusconi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Crim, delinqüència, màfia (389)
Delinqüents, narcotraficants, detinguts, processats (99)
Escàndols polítics (441)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Attilio Pacifico (1)
Bernardo Squillante (2)
Bettino Craxi (10)
Carlo de Benedetti (1)
Cesare Previti (1)
Filippo Verde (1)
Gaetano Cina (2)
Gianfranco Fini (15)
Marcello Dell`Utri (2)
Romano Prodi (88)
Silvio Berlusconi (102)
Tomasso Buseta (1)
Umberto Bossi (31)
Entitats Entitats
Aliança Nacional (Itàlia) (13)
Comissió Europea (242)
Fininvest (6)
Forza Italia (23)
Govern d`Itàlia (18)
Olivera (Itàlia) (17)
Parlament d`Itàlia (15)
Partit Socialista d´Itàlia (5)
Tribunal Suprem d'Itàlia (4)
44 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Berlusconi, exonerat
Itàlia
Després de la reforma de les pensions aprovada pel Parlament italià al juliol, que determinaria el càlcul de les cotitzacions en funció de tota la vida laboral activa i no només de les dels darrers anys, i situaria l’edat de jubilació fins als 65 anys per als homes i 60 per a les dones, i la de prejubilació fins als 60, la iniciativa més important desenvolupada a Itàlia va ser la llum verda donada pel Parlament del país al mes d’octubre a l’anomenada devoluzione. Es tractava d’un nou disseny de competències legislatives entre Estat i regions, que preveia competències regionals exclusives en assistència i organització sanitària, educació i policia regional i local.

El projecte tenia el precedent de la proposta feta al Senat al febrer, que va motivar retallades significatives en matèria de transport, seguretat laboral i distribució d’energia, i deixava per a l’Estat la tutela de la salut, la seguretat i la qualitat alimentària, l’ordre públic i la instrucció. La iniciativa era un intent de racionalització administrativa, però bàsicament una concessió als socis de govern de la Lliga Nord, que ja portaven molts anys reivindicant-ho i havien amenaçat Berlusconi d’abandonar la Casa de les Llibertats.

La crisi entre Força Itàlia i aquesta formació havia dut el líder de la Lliga Nord, Umberto Bossi, a dimitir de les seves funcions governamentals per anar d’eurodiputat a Estrasburg. Per la seva banda, la iniciativa havia motivat les protestes de l’altre soci de govern, l’Aliança Nacional, a més de l’oposició de centreesquerra pels perills detectats contra la unitat nacional, encarnada en la figura del president de la República. Per la seva banda, Berlusconi va declarar-se disposat a aprofundir en la devoluzione fins a retallar els poders de la presidència (article 24) en matèria d’indults i signatura d’actes d’interès institucional, per fer guanyar poders a l’executiu, mentre va acontentar el líder de l’Aliança Nacional, Gianfranco Fini, amb el càrrec d’Exteriors del govern, que aquest va assumir al novembre, i va fer servir la mesura per encarar-se amb l’entorn de l’Olivera, també anomenada Gran Aliança Democràtica, que patia uns extraordinaris problemes de lideratge i s’estava jugant totes les cartes al retorn de finals de novembre de Romano Prodi de la Comissió Europea, on havia estat substituït per Durão Barroso després de les eleccions al Parlament europeu del mes de juny.

L’entorn de l’Olivera confiava, per la seva banda, en la sentència que havia d’emetre un Tribunal de Milà al desembre sobre cinc delictes de corrupció que suposadament involucraven Silvio Berlusconi. La fiscalia creia provat que el 1985 van sortir de Fininvest, l’empresa de Berlusconi, més de 400.000 dòlars amb què s’haurien pagat diversos jutges perquè dictessin la sentència que va evitar la venda de l’empresa alimentària semipública SME al grup de Carlo de Benedetti, rival de Berlusconi, que ja havia estat pactada i feta pública. Aquest procés va començar l’any 2000, però el maig del 2003 es va dividir en dos: d’una banda va continuar el judici contra Berlusconi, que amb els seus compromisos institucionals endarreria molt el calendari, i de l’altra va seguir el procés contra els altres quatre imputats, que va acabar el novembre del 2004 amb una condemna de cinc anys per a Cesare Previti, exministre i mà dreta de Berlusconi, vuit anys per al jutge Renato Squillante i quatre per a l’advocat Attilio Pacifico, i amb l’absolució de Filippo Verde.

El 10 de desembre del 2004, però, el Tribunal va absoldre el primer ministre italià de tres de les acusacions perquè no considerava provats els fets; de la quarta, per falta de proves; i de la cinquena, la de suborn al jutge Renato Squillante per obtenir una sentència favorable als seus interessos empresarials, perquè el delicte ja havia prescrit. En tot cas, era el final d’un llarg procés judicial en el qual el primer ministre italià no va voler mai entrar obertament, fent referència, cada cop que se li recriminava el seu obstruccionisme, al fet que la Tangentopoli ja havia demostrat sobradament la implicació de tota la classe política italiana, sobretot la d’esquerres, en afers de corrupció i, més concretament, de prevaricació, i que la justícia ja havia tancat les seves investigacions, que, en el cas del líder socialista Bettino Craxi, l’havien portat a l’autoexili primer i al suïcidi més tard.

Berlusconi, a més, també va fer referència a afers i implicacions del llavors encara president de la Comissió Europea i probable candidat de l’Olivera a les següents generals, Romano Prodi.

El mateix dia de l’exoneració de Berlusconi, a Sicília, el senador italià de Força Itàlia Marcelo Dell’Utri, un estret col·laborador de Berlusconi a Fininvest, va ser condemnat a nou anys per vinculació externa amb la Màfia, juntament amb un altre imputat en el procés, el presumpte cap mafiós Gaetano Cina, considerat enllaç amb la Cosa Nostra i relacionat amb el cap Tommaso Buseta i el seu clan de 40 penedits.