Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Història, arqueologia (206)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Umberto Bossi (31)
Entitats Entitats
Lliga Nord (Itàlia) (22)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Itàlia (158)
49 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
La vella pàtria dels padans
Itàlia




"Els conceptes que Bossi utilitza no són buits de contingut antropològic i de sentit històric"


Alberta Toniolo
Professora d'història econòmica de la Universitat de Barcelona.

La major part dels mitjans de comunicació internacionals van presentar les referències ideològiques de la Lliga Nord com a creacions artificials d'última hora. En realitat, els conceptes que Bossi utilitza no poden ser considerats totalment buits de contingut antropològic i de sentit històric. És el cas, per exemple, de la paraula Padània (la plana del riu Po), emprada pels geògrafs del segle XIX i absorbida pels programes d'ensenyament (antics i actuals) de l'escola pública. Ja amb anterioritat a la proclamació simbòlica de la nova "República Septentrional", doncs, qualsevol italià alfabetitzat podia reconèixer perfectament el significat d'aquesta denominació territorial. Endemés, els historiadors fa temps que defineixen el marc de les seves investigacions parlant de "societats, poblacions i Estats padans". El nom de Padània dóna fins i tot el títol a un llibre sobre les lluites dels jornalers (G. Crainz, 1994): també la tipologia i l'evolució de les relacions de poder poden definir la identitat social i econòmica d'una àrea determinada.

Un altre error és creure que els habitants de les terres entre els Alps i els Apenins no compartiren ni llengua, ni cultura, ni institucions fins a la formació tardana de l'Estat unitari. Per tal de contrastar aquesta opinió cal només recordar els testimoniatges dels viatgers estrangers durant tota l'Edat Moderna. Les ciutats padanes, ells explicaven, es presentaven com les variants d'una mateixa tradició arquitectònica d'origen clàssic. I la totalitat dels territoris formava un mosaic d'entitats polítiques formalment separades, però amb caràcters gairebé anàlegs. A més, es subratllava la parentela estricta de moltes de les parles locals: els accents regionals aconseguiren només diversificar, i no modificar substancialment, la dicció de l'italià, és a dir la llengua culta utilitzada per les minories intel·lectuals, per les Administracions i pels mercaders/empresaris. El factor principal d'unió van ser les migracions i els intercanvis constants, que crearen un indiscutible grau d'homogeneïtat entre aquelles societats d'antic règim, malgrat les fronteres i les dominacions estrangeres.

Parlem del present. Els anys de la segona postguerra donaren la darrera i decisiva empenta al procés d'aculturació nacional començat amb la unificació de l'Estat italià. Pel que fa a la Padània, el resultat més evident és la igualtat del paisatge antropogènic que desfila del Piemont al Friül. Dins els espais oberts explotats per una agricultura fortament mecanitzada s'alternen, sense solució de continuïtat, milers de pobles i nuclis industrials entre els quals és difícil distingir. Aquesta nova identitat neix de l'empenta, a partir dels setanta, d'una pauta similar de creixement econòmic. El model es basa en el desenvolupament del teixit de les petites i mitjanes empreses, ara protagonistes del nou miracle de les exportacions made in Italy. El cordó umbilical amb els canals comercials de la UE i dels altres països extraeuropeus és un tret que uneix profundament les àrees locomotores de l'economia italiana: les de més antiga tradició industrial (la Llombardia), les anteriorment democristianes i actualment leghiste (el Vèneto), i també les d'esquerres (l'Emília Romanya). El suport al programa de Bossi pot no tenir la mateixa intensitat regional, però hi ha qüestions que constitueixen una realitat tangible i compartida.

Els problemes relatius a la globalització dels mercats mundials, per exemple, o a l'acompliment del Tractat de Maastricht i a la pressió fiscal fomentada per l'enorme deute públic italià. La conjuntura, doncs, obre les portes a factors inèdits d'agregació: els esdeveniments futurs ens diran si el Mezzogiorno es quedarà dins o fora d'aquest procés de transformació.