Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Norberto Bobbio

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filosofia i pensament (10)
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Benito Mussolini (5)
Bettino Craxi (10)
Karol Józef Wojtyła (186)
Norberto Bobbio (3)
Silvio Berlusconi (102)
Entitats Entitats
Govern d`Itàlia (18)
26 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Norberto Bobbio (1909-2004)
Itàlia
El pensador italià Norberto Bobbio, una de les veus més destacades de l’esquerra europea i gran defensor dels valors democràtics, va morir a l’edat de 94 anys, el 9 de gener, a l’hospital Molinette de Torí, on estava ingressat des del 27 de desembre per una crisi respiratòria.

Nascut a Torí el 1909, Bobbio es va doctorar en filosofia i lletres a la universitat de la mateixa ciutat, on va exercir de professor de filosofia del dret des del 1945 fins al 1972, i des d’aquest any fins al 1979 de filosofia política. Professor, filòsof, assagista i jurista, Bobbio deixa una extensa obra inscrita en la tradició italiana, dins del corrent del realisme polític. El centre d’Estudis Pietro Gobetti de Torí té catalogats més de 5.000 documents de l’autor, entre assajos, articles, recensions i entrevistes.
Durant la dictadura de Benito Mussolini va formar part de la Resistència, fundant el moviment Justícia i Llibertat i altres grups antifeixistes, i va ser empresonat en dues ocasions, el 1935 i el 1943. Tot i que justificava l’extremisme per combatre el Duce, en democràcia, Bobbio recomanava moderar-se i no trencar mai el contracte que s’estableix entre governants i ciutadans, tal com va exposar en el seu llibre El futuro de la democracia, llibre que forma part de la seva Obra completa publicada per Planeta.
En sintonia amb Maquiavel, va analitzar el joc del poder, tot defensant que l’ètica no és incompatible amb la política i reivindicant tolerància i igualtat com a requisits bàsics per a l’acció política.

Entre els seus llibres més reconeguts hi ha Dreta i esquerra (Afers), un assaig de 100 pàgines que a Itàlia va arribar a vendre 284.000 exemplars en un any, cosa que demostra la magnitud del pensador al seu país, més enllà dels cercles especialitzats.

Col·laborador del diari La Stampa des del 1977 i director d’algunes revistes especialitzades de filosofia, Bobbio també va exercir un important paper d’educador cívic. Veu crítica, havia titllat Karol Wojtyla d’autèntic Papa de la Contrareforma i havia advertit que era un deure moral impedir que Silvio Berlusconi guanyés les eleccions. Un dels seus temes recurrents era el paper de l’intel·lectual, que creia que havia de guardar la distància respecte dels polítics en actiu per poder així mantenir al màxim l’obertura de mires, sense interferències. Malgrat que Bobbio no va desenvolupar cap sistema propi, se’l considera un autor conseqüent amb la seva visió política.
Les seves idees, sempre expressades des de l’anomenada “certesa del dubte”, es poden trobar en assajos com ara Política i cultura (1955); Estado, gobierno, sociedad. Contribución a una teoría general de la política (1987), Elogio de la templanza (1997), Autobiografía (1998) – un testament moral en forma de conversa amb el seu col·lega Alberto Papuzzi– i Igualdad y libertad (1993). Bobbio, però, no es quedava només en el seu camp. Als 87 anys va treure De senectude, una reflexió autobiogràfica sobre la vellesa.

El 1966 va ser nomenat membre del Tribunal Russell per jutjar els crims contra la humanitat. El mateix any, Bobbio va recolzar el procés d’unificació de socialistes i socialdemòcrates, des del seu punt de vista, considerat liberalsocialista. Però, tot i que considerava un deure el compromís públic de l’intel·lectual, Bobbio va rebutjar compromisos electorals i va combatre amb duresa Bettino Craxi al ser nomenat senador vitalici pel llavors president de la República italiana, Alessandro Pertini.

Segons l’escriptor i professor de filosofia català Norbert Bilbeny, en filosofia, Bobbio estava influenciat pel gran teòric del positivisme polític, Thomas Hobbes, i en ciència política per Hans Kelsen, considerat el pare de la Constitució austríaca.