Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Julio Anguita, en la seva darrera campanya

Articles dependents
Francesc Frutos
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Francesc Frutos (19)
Joaquín Almunia (68)
Julio Anguita (42)
Entitats Entitats
Iniciativa per Catalunya (87)
Izquierda Unida (222)
Partit d`Acció Socialista (2)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
33 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El cor d'Anguita dóna pas a Frutos
Izquierda Unida
Izquierda Unida (IU) va perdre més d’un milió de vots a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 13 de juny de 1999: a les municipals va passar dels 2.589.780 vots del 1995 a 1.385.667, i a les europees dels 2.497.671 del 1994 a 1.213.254. Un de cada dos electors que li havien donat suport en l’anterior cicle electoral va preferir votar per una altra opció o quedar-se a casa.

El moment àlgid de la Izquierda Unida de Julio Anguita, la de l’equidistància respecte del PSOE i del Partit Popular, la de “las dos orillas” i el “sorpasso”, havia passat. L’any abans s’havien desvinculat de la formació els membres de Nueva Izquierda i d’Iniciativa per Catalunya. Dintre d’IU nombroses veus crítiques demanaven un canvi en la direcció i defensaven un acostament al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Després de les eleccions de juny, el PASOC, Espacio Alternativo i Izquierda Republicana van abandonar la direcció d’IU.

Anguita va assumir “sense pal.liatius” la derrota i va posar el seu càrrec de coordinador general a disposició dels òrgans de govern de la coalició. Però l’hora del relleu encara no havia arribat. El 26 de juny Anguita va ser ratificat pel Consell Polític Federal d’IU, que va decidir posposar la renovació fins després de les eleccions generals previstes pel març del 2.000. Tot i això alguna cosa havia canviat. IU va establir un acord amb el PSOE per donar suport a la llista electoral més votada dels ajuntaments i diputacions provincials, cosa que va permetre a l’esquerra accedir al govern de Balears i Aragó i a l’alcaldia de ciutats com Almeria, Granada, Sevilla o Còrdova (aquesta en mans d’IU).

La naturalesa de les relacions que calia establir amb els socialistes de cara a les properes eleccions legislatives va ser el gran tema de debat a IU durant tota la segona meitat de l’any, donada la insistència del nou candidat del PSOE, Joaquín Almunia, que considerava fonamental la unitat de l’esquerra per evitar que el PP tornés a guanyar les eleccions. Finalment, el 13 de novembre, el consell federal d’IU va aprovar una proposta de consens que permetia a les federacions d’IU negociar llistes conjuntes amb el PSOE i altres forces d’esquerra per al Senat. Anguita, que només 24 hores abans havia dit que no modificaria la seva posició contrària a acords preelectorals amb els socialistes, va acceptar la decisió i es va mostrar disposat a liderar per últim cop la campanya electoral d’Izquierda Unida.

Però cinc setmanes més tard, el 16 de desembre, el cor li va jugar una mala passada, com ja ho havia fet el 1993 i el 1998. Aquest cop els metges de l’Hospital Ramon y Cajal de Madrid on havia ingressat van decidir fer-li un triple bypass aortocoronari. L’operació va anar bé, però Anguita necessitava, segons els metges, un mínim de tres mesos de convalescència i recuperació. Això li impediria participar activament en la ja imminent campanya electoral.

L’endemà, en una reunió d’urgència, la cúpula d’IU va designar com a nou cap de llista a Francesc Frutos per una àmplia majoria (88 a favor, 13 en contra, 17 en blanc i 2 abstencions) però va mantenir Anguita com a coordinador general. En acceptar la designació, Frutos es va mostrar partidari d’un relleu generacional a mig termini: “el meu temps ja ha passat i crec que hem complert el nostre paper”.