Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Gladiator, Torrente i Los otros
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Billy Wilder (7)
Blake Edwards (3)
Cynthia Stone (1)
Felicia Farr (1)
Jack Lemmon (4)
John Ford (3)
John G. Avildsen (1)
Lee Remick (1)
Marilyn Monroe (8)
Robert Redford (4)
Shirley Maclaine (2)
Tony Curtis (3)
Walter Matthau (5)
Entitats Entitats
CBS (12)
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Premis Emmy (6)
The Academy Awards (71)
Universitat de Harvard (26)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Boston (EUA) (5)
Califòrnia (EUA) (39)
Hollywood (California, EUA) (13)
Nova York (New York, EUA) (145)
2 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Jack Lemmon
El 28 de juny del 2001 va morir als 76 anys a l’hospital Norris Cancer Center de la Universitat del Sud de Califòrnia l’actor Jack Lemmon a conseqüència d’un càncer.

Vuit cops nominat als Oscars i guanyador de dos, a més de dos premis de Cannes, un de Berlín, un honorífic de l’Institut Americà del Cinema i un Emmy pel telefilm Tuesdays with Morrie (1999), Lemmon va ser un dels actors cinematogràfics més populars, tant pel nombre de pel.lícules que va fer com per l’èxit assolit en algunes d’elles, sobretot les dirigides per Billy Wilder: Ningú no és perfecte (1959), al costat de Tony Curtis i Marilyn Monroe; Irma, la dulce (1963), amb Shirley McLaine, i L’apartament (1960) o En bandeja de plata (1966), fent parella còmica amb Walter Matthau, desaparegut l’any 2000.

Actor de vis còmica, els Oscars els va aconseguir en papers més dramàtics a Escala a Hawaii(1955), de John Ford, fent d’actor secundari, i a Salvad al tigre (1972), de John G. Avildsen, com a actor principal, si bé el film on va demostrar més que mai les seves possibilitats dramàtiques va ser Dies de vi i roses (1962), de Blake Edwards, al costat de Lee Remick. En la mateixa línia, Missing (1981), de Costa Gavras, va consagrar-lo com a actor de culte a Europa i entre la intel.lectualitat nordamericana i llatinoamericana per la denúncia que feia del cop d’Estat a Xile.

Casat dos cops, primer el 1950 amb l’actriu Cynthia Stone i després amb Felicia Farr, de qui va tenir dos fills, Lemmon no va triomfar pas com a dandi, sinó tot el contrari, com un home corrent i afable amb el qual la gent se sentia representada, com en el darrer dels seus films, La llegenda de Bagger Vance (1999), dirigida per Robert Redford, on interpretava un home víctima d’un infart que fa un repòs en solitari al bo i millor de la seva vida.

John Ulher Lemmon III havia nascut a Boston el 8 de febrer de 1925 i ho va fer en un ascensor. La seva mare es va posar de part mentre estava jugant una partida de bridge al pis d’uns amics. Fill únic del president d’una empresa pastissera, va ser educat a les millors escoles de la ciutat i a la Universitat de Harvard.

Després de passar per l’exèrcit, i malgrat l’oposició paterna, va traslladar-se a Nova York, on va començar a treballar en el món de l’espectacle, primerament en serials de ràdio i en xous televisius, fins a debutar a Broadway el 1952 de la mà de la Columbia. La fama i la notorietat li van arribar sota la direcció de Billy Wilder, que el va convertir, juntament amb Walter Matthau, en el paradigma de la comèdia nordamericana dels anys seixanta i setanta. Els anys vuitanta i noranta van ser els menys afortunats de la seva filmografia, ja que, segons ell mateix va declarar, la indústria cinematogràfica de Hollywood va patir un important declivi de guionistes, la feina dels quals Lemmon considerava primordial per a un actor.