Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Cousteau va conscienciar tota una generació de la importància de preservar l'equilibri ecològic

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Famosos en general (54)
Infraestructures portuàries i transport marítim: ports, vaixells (69)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Personatges Personatges
Diane Cousteau (1)
Emile Gagnan (1)
Francine Triplet (1)
François Mitterrand (35)
Jacques-Yves Cousteau (7)
Jean-Michel Cousteau (1)
Peter Blake (1)
Philippe Cousteau (1)
Pierre-Yves Cousteau (1)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Arts de França (1)
Cadena ABC (2)
Festival de cinema de Cannes (28)
Fundació Jacques Cousteau (1)
Societat Cousteau (1)
UNESCO (89)
62 lectures d'aquest article
58 impressions d'aquest article
L'home que va portar el mar a televisió
Jacques-Yves Cousteau
El 25 de juny va morir a París als 87 anys, l’oceanògraf Jacques-Yves Cousteau, a causa d’una aturada cardíaca. Els llibres, les pel·lícules i els reportatges televisius de Cousteau sobre el món subaquàtic van marcar una època. Gràcies a ell milions de persones van prendre consciència de la fragilitat de l’equilibri ecològic marí i de la importància de la seva preservació pel futur del conjunt del planeta. Les obres de Cousteau van fer despertar l’interès per la natura de tota una generació, una generació que faria de l’ecologia un nou eix vertebrador de la seva concepció del món.

Jacques-Yves Cousteau va néixer l’11 de juny de 1910 a Saint André de Dubzac, prop de Bordeus. Fill d’un advocat que el va enviar a la Lake Harvey School de Nova York a aprendre anglès amb només 10 anys, el 1930 va ingressar a l’escola naval de Brest, d’on va sortir graduat com a oficial canoner. Destinat a Indoxina entre 1933 i 1935, Cousteau va voler continuar els estudis a l’Escola d’Aviació Marítima, però un accident de cotxe li ho va impedir, si bé el va abocar a la natació, que li havia estat recomanada pels metges per la seva recuperació de les múltiples fractures sofertes.

El 1937 es va casar amb Simone Melchior, amb qui va tenir dos fills, Jean-Michel i Philippe, que va morir en accident d’aviació a Lisboa el 1979. El seu paper durant la segona guerra mundial va ser motiu de polèmica ja que si bé el 1946 li va ser concedida la Legió d’Honor per haver fotografiat per a la resistència uns documents del règim de Vichy molt valuosos, alguns biògrafs van destacar que Cousteau va estrenar el seu primer documental el 1943, precisament al París ocupat pels nazis.

Al marge d’aquestes polèmiques, la segona guerra mundial va ser especialment productiva per a Cousteau ja que va ser en aquest període quan, juntament amb l’enginyer Emile Gagnan, va inventar l’escafandre autònom d’aire comprimit, l’aqualung, que millorava de manera espectacular les possibilitats d’immersió i que des del 1946 seria fabricat en sèrie i li donaria els recursos econòmics que li permetrien bastir el seu propi imperi.

El 1950 va adquirir a Malta un dragamines rovellat, propietat del lord britànic Noel Guiness. Cousteau va remodelar el vaixell i el va convertir en un laboratori oceanogràfic itinerant, posant-li Calypso de nom. De les seves experiències a dalt la nau en va fer un llibre, El món del silenci (1953), del que en va vendre 3 milions d’exemplars. El llibre va ser el guió del documental que va fer amb el mateix nom i que va guanyar la Palma d’Or del Festival de Cannes el 1956, any en que es va retirar de la marina.

El 1966 va signar un contracte de 400.000 dòlars amb la cadena nord-americana ABC per a fer una sèrie sobre el fons del mar, L’odissea submarina del comandant Cousteau, que el faria famós a tot el món. El 1974 va crear la Societat Cousteau per a la protecció de la vida marina i el 1988 va ingressar a l’Acadèmia de les Arts de França, convertint-se també en assessor de la UNESCO i col·laborador de diverses organitzacions ecologistes.

Autor d’un total de 7 pel·lícules, un cop morta la seva primera dona el 1990, a l’any següent es va casar amb Francine Triplet, una hostessa d’aviació, amb qui tenia relacions des dels anys setanta i amb la que va havia tingut dos fills Diane i Pierre-Yves.

El 1995 va dimitir del càrrec de president del Consell dels Drets de les Generacions Futures, un càrrec honorífic atorgat pel govern francès, en haver-se enfrontat obertament amb François Mitterrand a causa de les proves nuclears de l’atol de Mururoa.

Des de llavors, Cousteau va dedicar-se essencialment a organitzar el futur de la seva Fundació Jacques Cousteau, on havia agrupat totes les seves activitats. Va tenir greus enfrontaments amb el seu fill, Jean-Michel, de qui havia dit “el sol fet que un fill vingui del teu esperma no vol dir que tingui les qualitats de successor”. Un cop mort Cousteau es va fer públic que el nou patró del Calypso 2 seria el neozelandès sir Peter Blake, un enamorat del mar sense cap formació com a biòleg.