Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Fracassa el front nacionalista espanyol
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Gregorio Ordóñez (6)
Jaime Mayor Oreja (90)
José María Aznar (620)
Entitats Entitats
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Partit Popular (1639)
Partit Popular d'Euskadi (28)
Unión de Centro Democrático (30)
3 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Jaime Mayor Oreja
Jaime Mayor Oreja va ser designat per José María Aznar com a candidat del Partit Popular a les eleccions basques del 13 de maig del 2001. Per poder competir a les eleccions va haver de renunciar al càrrec de ministre de l’Interior, que ocupava des de el 5 de maig de 1996.

Jaime Mayor Oreja va néixer a Sant Sebastià el 12 de juliol de 1951, en el si d’un família castellanoparlant d’empresaris donostiarres. Va estudiar en el col.legi dels Maristes de Sant Sebastià. Enginyer agrònom de professió, també va iniciar la carrera de dret, però la va haver d’abandonar davant la impossibilitat de compaginar-la amb l’activitat política, on havia entrat de la mà del seu oncle Marcelino Oreja , exministre d’UCD.

El 1977, Mayor Oreja va ingressar a Unión del Centro Democràtico (UCD) procedent d’una associació guipuscoana de centre independent. A les eleccions generals de l’1 de març de 1979 es va presentar com a segon de la llista d’UCD per Guipúscoa però no va obtenir l’escó. El 1980 va ser escollit diputat al Parlament basc per UCD.

El 30 de juliol de 1982 va ser nomenat delegat del govern espanyol al País Basc en substitució de Marcelino Oreja . El 1983 va abandonar UCD i el 1984 es va presentar a les eleccions basques com candidat a lehendakari per Coalició Popular, grup del qual va ser portaveu al Parlament basc durant dos anys. Durant el període 1986-1989 va abandonar temporalment la política activa i es va traslladar a viure a Madrid, però després de la crisi oberta per la dimissió del president de Coalició Popular al País Basc, José Eugenio Azpiroz, va ser l’encarregat de reorganitzar el Partit Popular a Euskadi. Ho va fer sense perdre pes en la política general espanyola. El mateix 1989 va ser responsable de la campanya de les eleccions europees pel PP i cap de llista per Biscaia a les eleccions generals del 29 d’octubre. Elegit diputat a Corts, va haver de renunciar al seu càrrec per presentar-se com a candidat del PP a lehendakari el 1990. Quatre anys més tard va tornar a ser candidat. El 1995 es va presentar com a candidat a l’alcaldia de Sant Sebastià a les eleccions municipals del 28 de maig, en substitució del seu amic i company Gregorio Ordóñez, que havia estat assassinat per ETA uns mesos abans. Va sortir elegit regidor i designat portaveu del PP a la capital guipuscoana.

Nomenat vicesecretari general del PP espanyol en el XII Congrés el febrer del 1996, després de la victòria del PP a les eleccions generals del 3 de març d’aquell any, José María Aznar el va nomenar ministre de l’Interior el 5 de maig, càrrec que va repetir a la segona legislatura. En els anys que va ser a Interior (maig del 1996-febrer del 2001), la seva activitat es va centrar de manera prioritària en la lluita contra ETA i quan aquesta organització va decretar una treva indefinida el setembre del 1998, Mayor Oreja la va qualificar immediatament de treva trampa. Del seu pas pel ministeri de l’Interior cal destacar també l’aprovació de la controvertida llei d’estrangeria. La molt bona valoració que sempre li havia dedicat a les enquestes la població espanyola va contrastar amb la seva derrota a les eleccions basques del 13 de maig, a les quals s’havia presentat amb el convenciment que l’entesa entre el PP i els socialistes permetria fer fora els nacionalistes bascos del govern.