Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Junichiro Koizumi, un primer ministre amb importants reptes

Articles dependents
Junichiro Koizumi
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Noblesa, reialesa (185)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Keizo Obuchi (14)
Koizumi Junichiro (30)
Masako Owada (2)
Naruhito Showa (5)
Yoshiro Mori (8)
Entitats Entitats
Govern del Japó (11)
Parlament del Japó (10)
Partit Liberal Democràtic japonès- Partit Liberal Demòcrata (Japó) (17)
85 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
El final del miracle
Japó
El 6 d’abril del 2001 el primer ministre del Japó, Yoshiro Mori, va anunciar la seva dimissió quan feia poc més d’un any que havia accedit al càrrec en morir per vessament cerebral el seu antecessor Keizo Obuchi.

La dimissió de Mori formava part de la llarga crisi arrossegada al si del Partit Liberal Demòcrata, partit de poder al país des de la fi de la Segona Guerra Mundial amb renovades majories electorals des de sempre, per raó de l’estancament econòmic japonès i les dificultats existents per trobar una alternativa al model industrial i exportador (molta oferta externa), de poca demanda interna i de molt estalvi i poc consum que havia propiciat el desenvolupament japonès en les passades dècades.

En termes macroeconòmics, aquest model s’havia fet insostenible ja deu anys enrere a causa de l’evolució positiva seguida pel comerç i la producció mundials (augment dels intercanvis i de les innovacions tecnològiques), mentre el Japó s’acollia a la inversió pública per neutralitzar els efectes negatius viscuts per la seva economia, sense introduir modificacions ni en el seu sistema impositiu (de tipus americà) ni en el seu sistema assistencial (de tipus europeu). Amb tot, el Japó havia consolidat un dèficit públic de més del 130%, tenia un sistema financer afectat per una morositat molt alta i generalitzada i patia una minva significativa de les seves exportacions (-38%), que havia provocat un creixement negatiu a la seva economia, havia situat l’atur al 6% i havia depreciat el ien més d’un 10%.

En aquest panorama, el 26 d’abril el nou mandatari del Partit Liberal Demòcrata, Junichiro Koizumi, de 59 anys, va prendre possessió del càrrec de primer ministre amb l’encàrrec de tirar endavant les reformes necessàries per redreçar la preocupant situació. Després d’encarregar un dictamen al Consell de Política Econòmica i Fiscal japonès que deia que el creixement no tornaria al Japó fins al 2004, Koizumi va anunciar un conjunt de mesures dràstiques per reactivar l’economia japonesa, però els seus propòsits van xocar amb la inèrcia dels estaments oficials del partit i de l’economia, molt contraris als canvis, que en comptes d’apostar per la fórmula no pain, no gain preconitzada per Koizumi van optar pel convencional wait and see davant les fallides experimentades per algunes important empreses del país com Sogo i Myca, amb uns passius de milers de milions de iens.

L’1 de desembre, el naixement de la primera filla del príncep hereu Naruhito de Japó, de 41 anys, i de la seva dona, la princesa Masako, de 37 anys, que el 1999 havia patit un avortament, va ser una de les poques bones notícies de l’any, tot i que l’arribada d’una nena no assegurava la línia dinàstica del tron japonès.