Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Junichiro Koizumi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Junya Koizumi (3)
Ryutaro Hashimoto (16)
Yoshiro Mori (8)
Entitats Entitats
Parlament del Japó (10)
Partit Liberal Democràtic japonès- Partit Liberal Demòcrata (Japó) (17)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Japó (91)
26 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Junichiro Koizumi
Japó
El 9 de novembre del 2003, la coalició de partits dirigida pel primer ministre japonès, Junichiro Koizumi, va revalidar la majoria absoluta en les eleccions generals. Encara que Koizumi no va obtenir l’aclaparador suport que preveia quan va avançar les eleccions, va obtenir prou marge per posar en marxa el paquet de reformes polítiques i econòmiques amb què es va presentar als comicis. Amb aquestes polítiques, que incloïen la privatització de les autopistes, del servei de correus i del sistema de pensions, el primer ministre pretenia revitalitzar l’economia japonesa després de tretze anys de crisi.

Junichiro Koizumi va néixer el 8 de gener del 1942 a la ciutat de Kanagawa, província limítrofe amb Tòquio. Fill i nét de polítics, el seu avi, Matajairo Koizumi, va ser ministre de Correus, i el pare, Junya Koizumi, ministre de Defensa. Va cursar estudis d’Economia a la Universitat de Keio i va ampliar la formació a Londres.

El 1970 va entrar en política i el 1972, amb només 30 anys, va ser elegit diputat a la cambra baixa (Dieta) per primera vegada, càrrec que va revalidar nou cops. Progressivament va anar escalant posicions dins del Partit Liberal Democràtic (PLD). El 1980 va ser president del Comitè de Finances, i el 1987 es va convertir en vicepresident del partit. El 1989 va ser nomenat president del Comitè Nacional de l’Organització sobre finances. Koizumi va ser candidat dues vegades a la presidència del PLD, desafiant així la jerarquia del partit, el 1995 i el 1998. Del 1988 al 1998 va ocupar les carteres ministerials de Salut i Benestar, primer, i de Correus i Telecomunicacions, després.

El 26 d’abril del 2001 Junichiro Koizumi, conegut amb el sobrenom de Jun-Chan i fins llavors ministre de Sanitat, es va convertir en el primer ministre del Japó, en substitució de l’impopular Yoshiro Mori. Koizumi, el novè primer ministre en deu anys de crisi econòmica i progressiu descrèdit de la classe política, havia estat elegit el 24 d’abril president del PLD per 298 vots, davant l’exprimer ministre Ryutaro Hashimoto, líder de la facció més important del PLD. Reelegit president del PLD el 10 d’agost del 2001, va ser reelegit el 20 de setembre del 2003.

En ser elegit president del partit i primer ministre, Koizumi va anunciar que pretenia reformar el PLD per acabar amb el sistema de faccions i introduir dràstiques mesures de reestructuració econòmica, així com reformar la Constitució del 1945. Va proposar millorar la relació amb els Estats Units i potenciar les relacions amb la Xina i Corea del Sud, països amb els quals el Japó mantenia un contenciós històric.

Reelegit president del PLD l’agost del 2001, va recolzar la campanya antiterrorista nord-americna després dels atemptats de l’onze de setembre del 2001, i també va donar suport a l’operació militar dels Estats Units a l’Afganistan (2001) i a l’Iraq (2003).

Tot i els escàndols en el PLD i la continuïtat de la crisi econòmica, que va posar en dubte l’efectivitat de les reformes anunciades, Koizumi va aconseguir una bona imatge tant al Japó com internacionalment, ja que apareixia com l’únic dirigent capaç de fer evolucionar el rígid sistema econòmic, polític i social japonès.

Hi ajudava la seva imatge, poc convencional: Koizumi tenia una aparença més moderna i no tan rígida com la dels seus companys de partit, i no havia ocultat mai les seves preferències pels locals nocturns, el rock dur i l’òpera. Separat de la seva dona des del 1982, és pare de dos fills.