Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Les eleccions del 20 d'octubre van consolidar Ryutaro Hashimoto (PLD) com a primer ministre del Japó

Articles dependents
Ryutaro Hashimoto
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Eleccions i processos electorals (1758)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Ichiro Ozawa (1)
Ryutaro Hashimoto (16)
Tetsuzo Fuwa (1)
Tomiichi Murayama (8)
Entitats Entitats
Partit Democràtic japonès (6)
Partit Liberal Democràtic japonès- Partit Liberal Demòcrata (Japó) (17)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Japó (91)
72 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
La crisi del miracle japonès
Japó
El diumenge 20 d'octubre, el Partit Liberal Democràtic (PLD) japonès, dirigit pel primer ministre en funcions, Ryutaro Hashimoto, va guanyar les eleccions generals anticipades al país. Fins aquell moment el PLD compartia el poder amb els socialistes i el partit Sakigake des del 1993, quan el líder socialista Tomiichi Murayama es va convertir en primer ministre a causa de les disputes entre les distintes faccions del PLD.

La coalició no va aconseguir resoldre la situació econòmica del país i, després de nombroses crisis de govern, Murayama va ser substituït el mes de gener del 1996 per Hashimoto que, d'acord dels seus socis parlamentaris, va convocar eleccions anticipades.

El PLD va ser el partit més votat i va obtenir 239 dels 500 escons del Parlament (33 més que el 1993 i només a 12 de la majoria absoluta). Els socialistes van patir una forta davallada, en passar de 63 a 15 escons, igual que la formació Sakigake, que va passar de 19 a 2 escons. La Nova Frontera (Shinshin-to), d´Ichiro Ozawa, el partit sorgit de la desmembració del Partit Liberal Democràtic el 1993, va aconseguir 156 escons, perdent-ne 7.

La novetat va ser el Partit Democràtic (Minshuto), que es va convertir en el tercer partit de la Cambra Baixa japonesa, amb 52 diputats. Aquest partit havia estat creat just tres setmanes abans de les eleccions per polítics molt joves, sorgits del fraccionament del partit Sakigake. També van destacar els resultats obtinguts pel Partit Comunista, que va passar de 15 a 26 escons, sota el lideratge de Tetsuzo Fuwa.

En termes generals, els resultats electorals van suposar un reforçament del PLD i del primer ministre Hashimoto, que havia accedit a la presidència del partit feia un any. El dia que va ser investit, el 7 de novembre, Hashimoto va insistir en els seus propòsits de reforma i modernització davant un Parlament que havia aprovat la formació d'un govern compost només per membres del PLD. Hashimoto va preferir formar un gabinet monocolor, sense recórrer al suport institucional d'altres partits, amb la clara intenció d'afrontar amb més independència la reforma del sistema econòmic japonès.

La situació econòmica era difícil després de cinc anys de crisi. El PIB havia crescut un 0,5% anual durant el període 1991-1995, i l'atur arribat al 3,5%, una xifra molt preocupant per a l'economia japonesa, acostumada a la plena ocupació.

L'alentiment de l'economia japonesa tenia diverses causes. La revalorització del ien, la caiguda de la borsa, l'excés de capacitat industrial, l'envelliment de la població, les inversions de les multinacionals japoneses a l'estranger i la creixent competència d'altres països asiàtics, com Hong Kong, Singapur, Corea o Tailàndia.
El problema de fons era que l'economia japonesa havia d'anar cap a una més gran especialització. El que estava en qüestió era el model autàrquic exportador inaugurat a la postguerra.