Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
La coalició de partits de Junichiro Koizumi va revalidar la majoria absoluta el 9 de novembre.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupació (438)
Bancs i caixes (409)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerra d`Iraq (558)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Personatges Personatges
Koizumi Junichiro (30)
Entitats Entitats
Govern del Japó (11)
Japó-ASEAN (2)
Organització Mundial del Comerç (56)
Partit Democràtic japonès (6)
Partit Liberal Democràtic japonès- Partit Liberal Demòcrata (Japó) (17)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Orient Llunyà (2)
Corea del Nord (República Popular Democràtica) (53)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Índia (59)
Japó (91)
Xina (104)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
30 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
L’economia es refà, Koizumi reelegit
Japó
Després de gairebé deu anys de deflació i índexs de creixement baixos, el 2003 el Japó va viure l’inici d’una recuperació econòmica. La refeta del país va tenir a veure amb l’augment de les exportacions, aprofitant el boom registrat a la Xina, l’Índia i el Sud-est asiàtic, tot i mantenir un dèficit per compte corrent del 8%, un atur inèdit del 5,5% i un gran d’endeutament per part de la banca nacional. Malgrat tots els problemes, el Japó continuava sent una primera potència mundial, després dels Estats Units i de la Unió Europea, amb un gran poder econòmic, en disposar d’un PIB de 4 bilions de dòlars i una població de 130 milions d’habitants.

Aquestes qüestions econòmiques van jugar un important paper en les eleccions celebrades al país al novembre, i més tenint en compte que, a mitjans d’any, encara no s’havia produït la inflexió econòmica i el país havia registrat un creixement econòmic zero en el primer trimestre, després de dos trimestres de creixement lent, amb una inversió pública a la baixa (0,3%) i un deute del 140% del PIB. El 9 de novembre del 2003, la coalició de partits del primer ministre, Junichiro Koizumi, va revalidar la majoria absoluta a les eleccions generals, tot i perdre 12 escons, davant l’espectacular avenç de l’oposició del Partit Demòcrata. En tot cas, Koizumi va tenir prou marge per posar en marxa el paquet de reformes polítiques i econòmiques amb què es va presentar als comicis. Aquestes polítiques incloïen la privatització de les autopistes, el servei de correus i el sistema de pensions. En guanyar, Koizumi va anunciar que mantindria la coalició integrada per tres formacions, sota lideratge del Partit Liberal demòcrata, en el poder des de feia cinquanta anys, i que disposava de 237 dels 275 escons de la coalició tripartida.

Els reptes que es presentarien, però, eren molts, perquè el Japó estava perdent, davant la Xina, la condició de líder exportador, almenys pel que fa als Estats Units, segons evidenciaven les xifres interanuals de juliol a juliol: 116.000 milions de dòlars venuts per la Xina, per només 69.000 del Japó, com a conseqüència de la incorporació de la primera a l’OMC i de l’acostament l’ASEAN. També quedaven pendents la reforma de l’administració, la supressió d’aranzels al comerç i el control de la superproducció iniciats el darrer any, que havien fet millorar les exportacions en un 9,2%. Calia afrontar també la manca de demanda interna, la poca rendibilitat en l’estalvi i l’escassa innovació tecnològica.

D’altra banda, durant l’any el Japó va tenir també un paper destacat en la crisi de l’Iraq, donant suport a les tesis nord-americanes, contribuint amb 5.000 milions de dòlars en tres anys a la reconstrucció del país, segons es va comprometre durant la conferència de països donants el mes d’octubre a Madrid, i aportant un total de mil soldats als efectius d’ocupació que vetllaven per la transició democràtica de l’Iraq sota comandament nord-americà. Aquest últim fet va reobrir al país la polèmica sobre si el Japó havia de recuperar el seu exèrcit o, almenys, disposar d’un mínim de forces professionals per prevenir, a més, l’amenaça de Corea del Nord, que durant l’any havia llançat més de tres míssils de prova i sense càrrega sobre el Japó. La Constitució japonesa prohibia gastar més d’un 1% del PIB japonès en defensa i feia una renúncia expressa a l’armament del país.