Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Junichiro Koizumi va revalidar la presidència del Japó obtenint la majoria absoluta en les eleccions anticipades que havia convocat el 2005

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerra d`Iraq (558)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Junya Koizumi (3)
Katsuya Okada (1)
Koizumi Junichiro (30)
Entitats Entitats
Govern del Japó (11)
Nou Komeito (partit del Japó) (2)
Parlament del Japó (10)
Partit Democràtic japonès (6)
Partit Liberal Democràtic japonès- Partit Liberal Demòcrata (Japó) (17)
Senat del Japó (2)
47 lectures d'aquest article
Victòria de Koizumi
Japó
L’11 de setembre de 2005, el primer ministre Junichiro Koizumi va guanyar les eleccions anticipades que havia convocat al país per a referendar les reformes que tenia previst de fer, la principal la privatització de Correus, i guanyar influència al sí del Partit Liberal Democràtic que presidia i que, justament, el 2005 va celebrar el cinquanta anys d’existència.

Els resultats electorals van atorgar al partit de Koizumi 296 escons del total de 480 que formaven el Parlament, superant els 249 que havia obtingut a les anteriors eleccions de 2001 i que l’havien obligat a governar en coalició amb el partit Nou Komeito, de tendència budista, que en tenia 34, i que el 2005 en va obtenir 31. Per la seva banda, el Partit Demòcrata del Japó (PDJ) va patir una desfeta de grans proporcions, en baixar dels 175 escons de 2001 a 113. El seu líder, Katsuya Okada, no va aconseguir convèncer l’electorat que la reforma de les pensions era més important que la privatització de Correus, que defensava Koizumi, i Okada, que també havia defensat la retirada de les tropes del país de l’Iraq, va presentar la dimissió al capdavant del seu partit.

De fet, les eleccions havien actuat com un referèndum directe sobre la privatització del servei postal, però també com un plebiscit sobre Koizumi, que a l’estiu anterior va arraconar 37 diputats del seu partit contraris a les reformes per haver-se aliat amb l’oposició per a fer fracassar la reforma postal. Amb els resultats obtinguts, el govern de Koizumi podria dinamitzar l’economia japonesa, començant per posar en mans privades els gairebé 3 bilions d’euros que l’Estat tenia en fons del servei postal i als quals no treia suficient rendiment, superant les crítiques rebudes sobre la futura qualitat del servei i de les funcions que desenvolupava en moltes àrees rurals del país, a més de la lògica incertesa en els més de 400.000 treballadors que treballen en prop de 25.000 sucursals del servei postal. Per Koizumi el que havia de passar seria tot el contrari, en la mesura que la iniciativa multiplicaria altres àrees pendents de reforma, com la fiscal o el sistema bancari, i ajudaria a donar sortida a unes reserves en dòlars que al 2005 superaven els 700.000 milions de dòlars, i a un superàvit en balança de pagaments de l’ordre dels 150.000 milions de dòlars.
L’altra cara de la moneda, que explicava la necessitat d’una actuació liberalitzadora sobre l’economia del país, era el 130% de deute públic acumulat, l’aturada d’anys en el creixement, o la tradicional mancança de demanda interna. La població japonesa estalviava el doble del que consumia, emparada en el proteccionisme practicat des feia 50 anys per la banca pública del país, que no es deixava intervenir per sectors financers internacionals, i que tampoc veia amb bons ulls les inversions industrials estrangeres, pels canvis de titularitat que imposava a les empreses japoneses.