Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Il·lustració de Perich

Jaume Perich

Articles dependents
Hugo Pratt
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Comunicadors, periodistes (132)
Personatges Personatges
Manuel Vázquez Montalbán (15)
Entitats Entitats
Avui (154)
Col·legi de Periodistes de Catalunya (31)
Diari de Barcelona (15)
Editorial Bruguera (4)
El Correo Catalán (13)
Interviú (6)
La Codorniz (3)
La Gaceta Ilustrada (1)
La Vanguardia (70)
Matarratos (1)
Mundo Obrero (1)
RENFE (133)
Solidaridad Nacional (1)
Tele/Exprés (14)
Triunfo (5)
TV3 (363)
111 lectures d'aquest article
88 impressions d'aquest article
Jaume Perich
L’1 de febrer de 1995 va morir sobtadament a l'hospital de l'Aliança de Mataró l'humorista gràfic Jaume Perich i Escala, El Perich, a l'edat de 53 anys, víctima d'una hemorràgia intestinal. Les seves col·laboracions havien omplert durant trenta anys les pàgines de diaris i setmanaris. Portador d'un humor àcid i mordaç, els seus dos personatges predilectes eren la caricatura d'ell mateix i el seu gat siamès.

Jaume Perich va néixer a Barcelona el 5 de novembre de 1941, va fer estudis de peritatge industrial i va començar a treballar com a delineant a la Renfe. Com a dibuixant es va estrenar l'any 1963 a la revista Matarratos i fent dibuixos per a l'editorial Bruguera. Com a humorista gràfic, la seva primera aparició va ser al diari Solidaridad Nacional l'any 1966. Després a El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diario de Barcelona, Mundo Diario i El Periódico de Catalunya, des del seu primer número, i a les revistes Interviu, La Gaceta Ilustrada, La Codorniz i Triunfo.

El 1973 va participar en la creació de la revista Hermano Lobo i el 1974 va fundar, juntament amb Manuel Vázquez Montalbán, Por Favor, un setmanari que es va convertir en la capçalera de la premsa satírica de l'època.

Perich també va publicar diferents llibres sota el seu segell: 21 d'entre nosaltres (1968), Perich Match (1970), Autopista (1971), que es va convertir en un best seller amb més de 500.000 exemplars venuts, Nacional II (1972), Els tres peus del gat (1973), Érase una vez... (1974), La Perichistoria (1975), Noticias del 5B Canal (1977), Por el camino hacia Dios (1978), Últimas noticias del 5a Canal (1979) i d'altres.

A partir de 1986 va començar a col·laborar amb Televisió de Catalunya, en programes com Tres i l’astròleg, Filiprim (1987-89) i La parada (1990). El seu últim llibre va ser Lo mejor de Perich.

En total, Perich havia arribat a publicar 21 llibres i multitud de vinyetes. Al mes de desembre de 1994 s'havia inaugurat al Col·legi de Periodistes de Catalunya una exposició antològica dedicada al ninotaire.

Casat amb Anna Berini, amb qui va tenir una filla, Perich es considerava per damunt de tot un periodista i s'havia definit a si mateix com un home egoista, tímid i sentimental.

Després de la seva mort, nombroses publicacions li van fer diversos homenatges, entre les quals cal destacar el del diari AVUI, que el va recordar publicant una sèrie de dibuixos inèdits seus sota el títol El llibre de les cases, el dia de Sant Jordi de 1995.