Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Dominique Daumas (2)
Jacqueline Alduy (2)
Jean-Marc Pujol (3)
Joan-Pau Alduy (62)
Marie Tjoyas (6)
Pau Alduy (pare) (7)
Pierre Méhaignerie (2)
Pierre Mauroy (1)
Entitats Entitats
Organització Comunista Internacional (1)
Partit Radical Demòcrata (3)
Partit Socialdemòcrata Andorrà (5)
Unió per a la Democràcia Francesa (14)
Unió per a un Moviment Popular (16)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
23 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Jean Pau Alduy
El 22 d’octubre de 2009, l’alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, va cedir formalment el càrrec que ocupava des de 1993 al seu número dos, Jean-Marc Pujol, per dedicar-se a la presidència de l’Aglomeració Perpinyà-Mediterrània (que engloba 24 municipis de la plana del Rosselló) i a la tasca de senador.

Per primera vegada en cinquanta anys, la família Alduy deixava el monopoli de l’alcaldia de Perpinyà. El pare de Jean-Paul, Paul Alduy (Lima, Perú, 1914 - Perpinyà, 2006), va ser alcalde dels Banys d’Arles i Paladà (el Vallespir) del 1952 al 1959. El 1959, com a candidat socialista, va guanyar l’alcaldia de Perpinyà i va cedir el govern dels Banys a la seva dona. Va exercir d’alcalde amb una política molt més personalista que no pas partidista (es va moure del socialisme al centrisme del PSD i la UDF) i el 1993, amb un consell municipal molt enrarit, va dimitir. Jean-Paul va agafar-ne el relleu.

Nascut el 7 de maig de 1942 a Lió, Jean-Paul Alduy va néixer fruit del matrimoni entre el senador Paul Alduy i Jacqueline Triaire. Enginyer de Ponts i Camins de formació, va desenvolupar part de la seva carrera professional a la Costa d’Ivori, com a director de l’Oficina Central d’Estudis Tècnics, entre 1978 i 1980. Del 1981 al 1986 va ser secretari permanent del pla Construction i cap de serveis de política tècnica al Ministeri d’Urbanisme i Allotjament. Dos anys després va ser nomenat conseller tècnic del gabinet de Pierre Méhaignerie, ministre d’Equipament, Habitatge i Transports Terrestres francès i el 1988 va ser nomenat director general de l’Establiment Públic d’Adaptació a Saint-Quentin-en-Yvelines, localitat propera a París, càrrec que va ocupar fins el 1993.

Va iniciar la seva carrera política a l’esquerra gràcies a les influències de la seva primera esposa Dominique Daumas, consellera de Pierre Mauroy. De jove va militar a l’Organització Comunista Internacionalista (OCI). Posteriorment, va abandonar el Partit Socialista per ingressar primer a la Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) i finalment al Partit Radical, del qual actualment és el vicepresident, i que forma coalició electoral permanent amb la Unió pel Moviment Popular (UMP). Des del 2001 és senador dels Pirineus Orientals.

Va ser escollit alcalde de Perpinyà el juny del 1993, en substitució del seu pare, càrrec que ha ocupat ininterrompudament durant 17 anys. A la segona volta de les eleccions de 2008, la llista encapçalada per Alduy va triomfar amb el 45,5% dels sufragis. Tanmateix, observadors del procés electoral van sorprendre el president de la mesa de vot número 4 amb paperetes amagades als seus mitjons, suposadament per afavorir Alduy. La vicepresidenta d’aquella mesa, Marie Tjoyas, segona tinent d’alcalde de Perpinyà, també fou inculpada i va dimitir.

A l’octubre de 2008, el Tribunal Administratiu de Montpeller va decidir invalidar les eleccions, tot i que Alduy va recórrer la decisió al Consell d’Estat. La sentència de l’alta jurisdicció administrativa, publicada el 23 d’abril de 2009, va desestimar el recurs, confirmant que les eleccions municipals s’havien de repetir.

Els comicis van celebrar-se el 21 de juny. La llista Perpinyà en el cor, encapçalada per Alduy va guanyar la primera volta amb el 40,35% dels sufragis. A la segona volta celebrada el diumenge 28 del mateix mes, Alduy va imposar-se amb un 53,5% dels vots, obtenint una majoria absoluta abassegadora, amb 43 regidors sobre 55.