Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Jean-Bédel Bokassa

Article de referència:
Poques i peculiars democràcies entre moltes dictadures
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Barthélémy Boganda (1)
Charles De Gaulle (7)
David Dacko (1)
Jean-Bédel Bokassa (3)
Valéry Giscard d'Estaing (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
República Centreafricana (4)
15 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Jean-Bédel Bokassa
El 4 de novembre de 1996 va morir, víctima d'un atac cardíac, a la ciutat centrafricana de Bangui, Jean-Bédel Bokassa, autoproclamat emperador de la República Centrafricana el 1977 i derrocat dos anys mes tard.

Jean Bedel Bokassa va néixer el 22 de febrer del 1921 a la localitat de Berengo, i era fill del cap de la tribu M'Baka, pertanyent a l'ètnia bantu. També era nebot de Barthélémy Boganda, que havia fundat l'any 1959 la República Centrafricana. Quan Bokassa tenia sis anys, el seu pare va ser assassinat i la seva mare es va suïcidar.

Jean Bédel Bokassa va ser educat en escoles de missioners, el 1939 va ingressar a l'exèrcit colonial i va ser condecorat en dotze ocasions pel seu comportament heroic a la Segona Guerra Mundial, a Indoxina i a Algèria. Va ser rebut diverses vegades pel general Charles de Gaulle a qui anomenava "papa". En tornar al seu pais el 1959 va derrocar el llavors president i parent seu, David Dacko i es va proclamar president de la República Centrafricana el 31 de desembre de 1965.

El març del 1972 es va fer nomenar president vitalici, i el 4 de desembre de 1977 es va autocoronar emperador en el marc d'una fastuosa cerimònia que va costar 2.000 milions de pessetes i a la qual van assistir, entre altres personalitats de tot el món, el president de França, Valéry Giscard d'Estaing i un representant del Vaticà.

La sèrie d'atrocitats protagonitzades per Bokassa va culminar el 1979 amb la repressió sagnant d'una revolta estudiantil contra l'obligació de vestir un uniforme, fabricat per una empresa de Bokassa lluint la seva efígie.

Aquell mateix any, les investigacions fetes pel setmanari francès Le Canard Enchainéi el diari Le Monde van fer evident la complicitat existent entre el president de la República Francesa Giscard d'Estaing i Bokassa, fins al punt que l'any 1973 el president francès havia acceptat el regal d'un collaret de diamants que li havia fet Bokassa. Tot això va provocar un escàndol de gran magnitud a França, que va determinar la derrota presidencial de Giscard d'Estaing i el posterior derrocament de Bokassa, el 21 de setembre de 1979, pel mateix parent que ell havia foragitat del poder el 1965, David Dacko, amb l'ajut dels paracaigudistes francesos, aprofitant que Bokassaa era de visita oficial a Líbia.

Jutjat en la seva absència va ser condemnat a mort. Durant el judici, van ser molts els testimonis que van denunciar els seus hàbits de canibalisme i la brutalitat ferotge que emprava amb els seus enemics. Quan va tornar al seu país el 1986, després de passar tres anys en un chateaua la vora de París, se li va commutar la pena capital per la de vint anys de presó, i, finalment, el llavors president Andre Kolingba, un antic col·laborador seu, el va alliberar I'1 de setembre de 1993. Convertit al catolicisme, va passar els últims anys de la seva vida permanentment vestit amb una túnica blanca, i anunciant que el Papa li havia encarregat una missió divina.