Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Jean-Bertrand Aristide

Article de referència:
El retorn d'Aristide
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Henry Namphy (1)
Jean-Bertrand Aristide (22)
Jean-Claude Duvalier (1)
Prosper Avril (1)
Roger Lafontant (1)
Entitats Entitats
Front Nacional per al Canvi i la Democràcia (Haití) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Haití (30)
1 lectura d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Jean-Bertrand Aristide
Jean-Bertrand Aristide, Titid, com era conegut popularment al seu país, va néixer el 15 de juliol de 1953 a Port Salud. Els seus pares eren uns senzills camperols. Als anys cinquanta, Haití no tenia gaire més de quatre milions d'habitants i era un dels països més pobres del món.

Precisament la pobresa i les malalties van matar els seus pares, i ell va ser recollit pels salesians, sota la protecció dels quals va fer els estudis. L'any 1975, Aristide va anar a la República Dominicana a fer el noviciat per ingressar a l'orde, i entre el 1979 i el 1989 va ampliar estudis a Israel i Grècia. Finalment, va ser ordenat capellà el 3 de juliol de 1982 i va marxar a Mont-real (Canadà), on es va estar fins a l'any 1985 per doctorar-se en teologia bíblica i en psicologia.

En tornar al seu país va ser nomenat rector de la parròquia de San José, als suburbis d'Haití. Com a salesià, Aristide es va convertir en un capellà combatiu que no dubtava a criticar el règim de Jean-Claude Duvalier i posar-se al costat dels pobres. Aristide va abraçar aviat les tesis de la teologia de l'alliberament, i va participar en nombrosos moviments de protesta, fins i tot component cançons en què deia, per exemple, que el capitalisme és un pecat mortal.

La seva actitud li va reportar seriosos advertiments del Vaticà, que el 1988 li va obrir un procés per indisciplina. Així mateix, els militars van intentar en vuit ocasions d'atemptar contra la seva vida. La més espectacular va ser l'any 1988, quan assassins addictes al règim militar van entrar a l'església on celebrava missa i van matar 70 persones a ganivetades; Aristide se'n va salvar pels pèls.

Però Aristide va continuar amb el seu missatge reivindicatiu, contra els Duvalier, el general Henry Namphy i el general Pròsper Avril. Quan Duvalier fill -Baby Doc- va abandonar el país l'any 1986, la seva figura era ja enormement popular.

L'any 1990, en decidir els militars obrir les portes a la democràcia, Aristide va fundar un partit, el Front Nacional per al Canvi i la Democràcia (FNCD), i va aconseguir guanyar les eleccions generals celebrades el 16 de desembre d'aquell any amb un 70% dels vots, derrotant el candidat dels militars, Roger Lafontant.

Aristide
va prendre possessió del càrrec de president del país l'1 de febrer de 1991 i va començar una política de lluita contra la corrupció i d'impuls de les activitats econòmiques. La seva tasca, però, no va ser acceptada per les antigues classes dirigents del país, que veien desaparèixer dia a dia els seus privilegis. Finalment, un cop militar el va apartar per la força del poder el mes de setembre de 1991 i el va obligar a exiliar-se a Veneçuela, primer, i als Estats Units, després.

Des dels Estats Units, Aristide va seguir dirigint la lluita del seu poble pel restabliment de les llibertats i va aconseguir el suport de l'Administració nord-americana, que li va garantir protecció i va impulsar el seu retorn i el de les llibertats a Haití.