Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Jerzy Grotowsky

Article de referència:
L'escena catalana consolida espectadors
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Jerzy Grotowsky (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Itàlia (158)
7 lectures d'aquest article
Jerzy Grotowsky
El 14 de gener de 1999 va morir a conseqüència d’una leucèmia a Pontedera (nord-oest de Itàlia) el director teatral Jerzy Grotowsky, que havia estat considerat un dels pares del teatre europeu contemporani. Grotowsky havia inventat una nova concepció de la representació teatral on el discurs s’organitzava al voltant de l’actor en detriment de les possibilitats de desenvolupament tecnològic de l’escena.

Jerzy Grotowski va néixer a Rzeszow, Polònia l’11 d’agost de 1933, fill d’una mestra i un escultor, va estudiar art dramàtic a Cracòvia i Moscou on es va graduar. Atret per la cultura oriental, a la seva joventut va viatjar per la Xina, l’Índia, Mèxic i Haití, a la recerca de noves formes d’expressió humanes i teatrals.

El 1959 va fundar el Teatre de les Tretze Files a Opole, que el 1965 va transformar en el Teatre Laboratori i es va traslladar a Varsòvia. En aquest període va crear Acròpolis (1962), El príncep constant (1965) i Apocalypsis cun figuris (1968), tres obres que va portar per tota Europa, obtenint un gran èxit entre el nombrós públic especialitzat que exigia noves visions de la representació teatral, en sintonia amb els aires de revolta que circulaven aquells anys a Europa i Amèrica.

El 1968 va publicar Vers un teatre pobre, on sistematitzava l’essència de la seva filosofia teatral. Dos anys més tard, va abandonar els muntatges teatrals i va decidir no crear cap nou espectacle, reeditant els que ha havia muntat anteriorment en el convenciment que eren els instruments indispensables a partir dels quals els actors formats en la seva escola podien demostrar l’evolució del seu art, sempre en la perspectiva d’enriquir la relació amb els espectadors, destinataris últims de les seves produccions.

El 1982, decretar-se la llei marcial a Polònia, va marxar del país i es va dirigir cap a França, on va ensenyar a la càtedra d’antropologia teatral del Col•legi de França, després va anar als Estats Units i, finalment, el 1986 es va instalar a la Toscana italiana on va crear un taller de teatre, amb col•laboració de Peter Brook i la Universitat de Califòrnia, el Workcenter dedicat a la recerca i a la formació d’actors i directors.

Grotowski, que va rebre al llarg de la seva carrera nombrosos reconeixements: honoris causa de les Universitats de París, Chicago, Nova York i Bolònia, era un amant de la perfecció i enemic de les obres teatrals en sèrie i el públic massiu (no admetia més de 100 persones a les seves representacions). Els seus últims anys de la seva vida els va dedicar a impartir classes i conferències i va continuar estudiant noves formules teatrals.