Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Joan Carles I d'Espanya

Article de referència:
Només fa vint anys que no hi és
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Alfons de Borbó (2)
Carlos Arias Navarro (5)
Cristina de Borbó i Grècia (45)
Elena de Borbó i Grècia (28)
Felip de Borbó i Grècia (63)
Francisco Franco (47)
Jaume de Borbó (1)
Joan Carles de Borbó (205)
Sofia de Grècia (70)
Entitats Entitats
Casa Reial Espanyola (20)
21 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Joan Carles I d'Espanya
El 22 de novembre de 1995 es van complir vint anys de l'accés al tron d'Espanya de Joan Carles I com a cap d'Estat, seguint les disposicions estipulades per Francisco Franco i sancionades el 1969 amb la designació oficial del llavors príncep d'Astúries com a successor a títol de rei. Vint anys abans, el 22 de novembre de 1975, Joan Carles I d'Espanya havia jurat el càrrec sobre els evangelis al Palau de les Corts.

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó - Dues Sicílies va néixer el 5 de gener de 1938 a Roma, on residia la família reial des que es va proclamar la República el 14 d'abril de 1931. El pare de Joan Carles, Joan de Borbó i Battenberg, comte de Barcelona, era l'hereu del tron d'Espanya a l'exili, després que morís en un accident el seu germà gran Alfons el 1930 i que el seu germà Jaume cedís els drets de successió per raons de salut el 1933.

La infantesa de Joan Carles va estar marcada per les conseqüències de la Guerra Civil i, sobretot, per l'actitud del general Franco de no restaurar immediatament la dinastia borbònica. Joan Carles va començar la seva educació a Espanya el 9 de novembre de 1948, després que Joan de Borbó i Franco celebressin la històrica entrevista dalt de l'Azor el 25 d'agost d'aquell any, en aigües pròximes a Sant Sebastià. Joan Carles va conèixer el general el 24 de novembre de 1948, i el primer que va fer el dictador va ser preguntar-li la llista dels reis gots.

El 1954, Joan Carles va acabar el batxillerat i va preparar l'ingrés a l'Acadèmia Militar de Saragossa juntament amb el seu germà, tres anys més jove que ell, que va morir el 1956 quan a Joan Carles se li va disparar l'arma que netejava i el tret va travessar mortalment el cap d'Alfons. Aquest fet va estar a punt d'acabar amb la carrera de Joan Carles, que va manifestar la seva intenció de prendre els hàbits.

El príncep, però, va continuar els seus estudis militars a l'Escola de l'Armada i a l'Acadèmia General de l'Aire, i un cop enllestida la seva formació militar va començar la universitària, que va acabar el 1962 després d'estudiar diferents assignatures de ciències, lletres i humanitats.

Aquell any mateix, el 14 de maig, es va casar a Atenes amb Sofia de Grècia i Hannover, en una doble cerimònia religiosa, catòlica i ortodoxa, que era la confessió de la núvia. El 20 de desembre de 1963 va néixer Helena, la filla gran dels futurs reis d'Espanya. El 13 de juny 1965 va arribar al món Cristina, i el 30 de gener de 1968 el príncep Felip, hereu del tron.

El naixement del príncep Felip va contribuir poderosament a millorar les relacions de Franco i Joan de Borbó. El general no va acceptar nomenar Joan Carles príncep d'Astúries, però el 1969 el va proclamar successor seu a títol de rei.

Als anys setanta, amb un franquisme molt aferrat al poder, Joan Carles va estar sempre en un discret segon pla, fins que l'estiu de 1974, quan Franco va començar a emmalaltir va ocupar de forma interina, el càrrec de cap d'Estat.

Mort el dictador el 20 de novembre de 1975, i després d'un període transitori amb Carlos Arias Navarro a la presidència del govern, el rei Joan Carles I va començar la reforma política designant Adolfo Suárez primer ministre el juliol de 1976, amb l'encàrrec d'impulsar una llei de reforma política i fer un referèndum previ a la legalització dels partits polítics i els sindicats, el reconeixement de les llibertats democràtiques i la preparació d'una amnistia política.

El gener de 1977 el príncep Felip va ser proclamat oficialment príncep d'Astúries. El mes de maig del mateix any, en una cerimònia privada, el comte de Barcelona va renunciar als seus drets històrics a favor del seu fill, i el mes de juliol es van celebrar les eleccions constituents, que van confirmar Adolfo Suárez a la presidència del govern i van precedir l'aprovació el mes de desembre de 1978 d'una nova Constitució.

El 23 de febrer de 1981 Joan Carles I, com a cap suprem de les Forces Armades, va aturar l'intent colpista que va començar i acabar amb la presa del Parlament de Madrid per part de militars i guàrdies civils. Joan Carles va rebutjar les propostes que li feien els caps dels sublevats de sumar-se al cop d'Estat i va mantenir la defensa de la legalitat constitucional, comprometent-se públicament en favor de la democràcia. Al matí següent els colpistes s'havien rendit.

Des de llavors, la figura del rei va passar a ser sinònim de democràcia i llibertat. Un any després, quan el Partit Socialista (PSOE) va guanyar les eleccions generals, Joan Carles I es va entrevistar amb tota normalitat amb el nou cap de govern socialista, i va confirmar així el final de la transició i el ple restabliment de les institucions democràtiques.