Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Joan Coromines

Articles dependents
Joan Coromines
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Antoni Maria Badia i Margarit (12)
Joan Coromines (28)
Josep Maria de Casacuberta (1)
Max Cahner (11)
Ramon Aramon i Serra (3)
Entitats Entitats
Curial Edicions (2)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premio Nacional de las Letras (17)
Real Academia de la Lengua Española (37)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Pineda de Mar (5)
41 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
L'obra de tota una vida
Joan Coromines
Joan Coromines va aconseguir l’any 1994 acabar la que havia estat l’obra de la seva vida, l'Onomasticon cataloniae. Coromines sempre havia tingut por de no poder acabar de redactar el gran diccionari que recull tots els noms propis del domini lingüístic català, tant de lloc com de persona, una magna obra que havia iniciat gairebé en solitari.

Coromines va fer una feina enciclopèdica que en cap moment va comptar amb el modern ajut de l’ordinador, ja que el vell savi va omplir a mà quasi mig milió de fitxes. El novembre de 1994, quan va aconseguir posar punt final a la redacció de l'Onomasticon -la seva obra més important com a lingüista i filòleg juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat)-, Coromines tenia 89 anys i exigia que els seus originals continuessin passant per les mans de linotipistes experts, ja que al seu parer les coses importants s’havien d’imprimir amb el sistema tradicional del plom. L’editorial Curial va publicar el primer i el segon volum de l'Onomasticon, i la resta (fins a nou) ja estava preparada per a l'edició, prevista a un ritme de dos volums per any.

Malgrat els entrebancs, la tenacitat del famós lingüista havia triomfat. Coromines va donar una lliçó a molts acabant una obra que ningú creia possible de fer, a base d’invertir moltes hores de feina a casa seva, a Pineda de Mar, on viu des del 1976. I a més, va acabar l'Onomasticonsense gaires ajudes oficials, ja que tan sols rep una pensió de la Universitat de Chicago.

Un dels grans problemes a què es va haver d’enfrontar el reconegut filòleg era de mitjans, materials i humans. Per redactar la seva obra, Coromines necessitava un equip, reduït i fidel, de col•laboradors, entre els quals hi havia professors nord-americans. Les despeses dels viatges les pagava Coromines mateix gràcies a un ajut que li arribava de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), però aquest ajut es va tallar.

Les relacions de Joan Coromines amb l'IEC sempre havien estat difícils a causa de les seves desavinences amb Ramon Aramon i Serra (secretari de la Secció Filològica des del 1942 fins a la seva jubilació, el 1992, any que va passar a ser-ho amb caràcter vitalici). La fredor va presidir les relacions entre Joan Coromines i l'IEC en aquest període perquè Aramon i ell no s’entenien en qüestions de llengua. A partir del 1992, l’editor Max Cahner va fer de mitjancer per reconciliar-lo amb l'IEC a través d'Antoni Maria Badia i Margarit, nomenat president de la Secció Filològica el 1993. Se li va concedir una subvenció d'un milió i mig de pessetes anual, que l’estudiós va decidir invertir en les despeses de viatge dels professors Joseph Gulsoy (catedràtic emèrit de lingüística romànica de la Universitat de Toronto, Canadà) i Philip D. Rasico (professor de lingüística de la Vanderbilt University de Nashville, a Tennessee, EUA). Per estalviar despeses, Coromines convidava els professors nord-americans a dormir a casa seva, però l’ajuda de l'IEC no va ser renovada.

Tot i que escassos, Joan Coromines va poder comptar amb els ajuts econòmics d’altres institucions públiques i privades. I tot plegat va anar donant el seu fruit, fent possible la publicació del DECat i dels primers volums de l'Onomasticon. El lingüista havia començat aquesta obra monumental el 1931, quan va heretar unes fitxes començades per Josep Maria de Casacuberta. Des d’aleshores, recorrent tots els indrets del país, parlant amb milers de persones, Coromines va omplir gairebé mig milió de fitxes.

Poc abans de completar l'Onomasticon, havia hagut de ser hospitalitzat a causa d’un problema cardíac, però va obtenir l’alta ben aviat i va poder tornar a Pineda de Mar i continuar treballant en la seva obra.