Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Carles Duarte (13)
Joan Coromines (28)
Jorge Semprún (7)
Max Cahner (11)
Pere Coromines (4)
Pompeu Fabra (14)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Universitat de Chicago (15)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Pineda de Mar (5)
47 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Joan Coromines, una vida de fermesa, una obra gegantina



Joan Coromines és, sens dubte, un dels lingüistes més rellevants del segle XX i un dels intel·lectuals catalans més ambiciosos


Carles Duarte i Montserrat
Lingüista i deixeble de Joan Coromines

Les persones que hem tingut el privilegi d'haver treballat amb Joan Coromines en recordem l'energia del gest, la fermesa de conviccions, la seva veu vigorosa, el seu lliurament apassionat als projectes que donaven sentit i força a la seva vida. La veritat és que li dec molts coneixements científics, però sobretot l'experiència joiosa de fer realitat reptes agosarats, que exigien un gran rigor i alhora una enorme tenacitat.

Aquest és un bagatge que valoro i que és just que reconegui a l'hora de referir-me a la importància de Joan Coromines. I crec que aquest comentari personal és oportú perquè la major part dels qui coneixen el treball científic de Coromines n'ignoren la personalitat, perquè Coromines es va recloure els darrers anys de la seva vida a Pineda de Mar, evitant de participar en activitats socials, si no eren per homenatjar el seu pare, Pere Coromines, amb l'objectiu d'enllestir els grans llibres que ja de jove s'havia proposat redactar: l'Onomasticon Cataloniae i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

Coromines era un home de costums austers, que semblava seguir el model de vida que el seu pare va plasmar al llibre La vida austera, del 1908, on podem llegir: "Serà precís que tu no pensis en el premi, perquè això et distrauria de posar la intensitat deguda en la teva obra. L'essencial és que no quedi en tu ni una volva de llum que no es reflexi en el fruit de la vida, ni un remolí de forca que no s'integri en la teva creació." Així era Joan Coromines, un home que s'estimava amb passió la llengua i la nació catalanes, les úniques que reconeixia com a pròpies, com expressava amb claredat al ministre Semprún a la carta que li va adreçar amb motiu de la concessió del Premio Nacional de las Letras Españolas, l'any 1989. Convé recordar que aquesta manifestació no va ser una acció aïllada de Coromines, sinó que en nombroses ocasions va ser un decidit defensor de la identitat catalana des de la seva joventut combativa, passant perla seva actitud compromesa de denúncia en ple franquisme, fins a la seva coherent dignitat i fermesa després del seu retorn a Catalunya.

Vista en conjunt l'obra de Joan Coromines resulta impressionant. En realitat no sembla que sigui fonamentalment fruit de l'esforç i de la saviesa d'un sol home. N'hi hauria prou amb una de les seves tres grans fites bibliogràfiques per donar relleu a tota una trajectòria científica. En primer lloc, el seu Diccionario critico etimológico de la lengua castellana, publicat entre 1954 i 1957 i ampliat després en el Diccionario critico etimológico castellano e hispánico, en col•laboració amb José A. Pascual, actual director de l'Instituto Cervantes a París, publicat entre 1980 i 1991. En segon lloc, l'imposant Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, publicat també entre 1980 i 1991. I, finalment, l'Onomasticon Cataloniae, que es va començarà publicar l'any 1989.

Però, a més, Coromines és autor d'una bibliografia fonamental sobre l'aranès, que arrenca amb la seva I tesi doctoral de 1931 i que culmina amb l'esplèndid volum de 1990: El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtira, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó. D'altra banda, col•laborant amb el seu pare o reprenent projectes que el seu pare havia iniciat, Coromines és responsable de traduccions al català de Kalidassa i de Terenci. Un altre aspecte de la labor científica de Joan Coromines és la més pròpiament filològica, amb l'edició de textos medievals en castellà, en català o en occità, com el Libro de buen amor de Juan Ruiz, Les homilies d'Organyà, la Narrativa i la Lírica de Cerverí de Girona o els Versos proverbials de Guillem de Cervera. Cal assenyalar també la seva tasca com a editor de l'obra del seu pare o de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra i els volums recopilatoris dels estudis monogràfics o parcials que Joan Coromines havia anat realitzant: Estudis de toponímia catalana, Lleures i converses d'un filòleg, Tòpica Hespèrica i Entre dos llenguatges. És clar que per dur a terme tota aquesta magnífica tasca Joan Coromines ha comptat amb valuosos col•laboradors -permeteu-me que en destaqui el lingüista canadenc d'origen armeni Joseph Gulsoyi l'editor Max Cahner—, però sóc testimoni que es tracta sobretot del producte d'un projecte i d'un esforç personal de Joan Coromines.

Joan Coromines és, sens dubte, un dels lingüistes més rellevants del segle XX i un dels intel•lectuals catalans més ambiciosos, amb més capacitat de realitzar una obra perdurable, que ha esdevingut una referència necessària i una inacabable font d'aprenentatge per als lingüistes actuals.

El dia 2 de gener de 1997 Joan Coromines, nascut el 21 de març de 1905, va morir deixant enllestida la redacció i la revisió del seu Onomasticon Cataloniae i quan es plantejava emprendre un nou projecte: l'edició de la Crònica de Ramon Muntaner. El silenci es va imposar a la seva casa de Pineda de Mar, on Coromines, escrivint amb la seva vella Underwood, havia dedicat durant molts anys unes llarguíssimes jornades de 14 hores a la construcció d'un dels tresors més rics del nostre patrimoni lingüístic: l'estudi i l'explicació de l'origen i la història dels mots i dels noms de lloc i de persona dels Països Catalans.

Joan Coromines, Medalla d'Or de la Generalitat, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, doctor honoris causa de la Universitat de la Sorbona, mereix el nostre reconeixement i el nostre homenatge permanents.