Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Joan Magriñà

Article de referència:
Liceu
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Assumpció Aiguadé (1)
Aurora Pons (1)
Joan Llongueras (1)
Joan Sánchez (1)
Joan Magriñà (4)
Manuel Blancafort de Rosselló (6)
Miguel Navarro (1)
Teodor Wassilief (1)
Entitats Entitats
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Institut Català de Rítmica i Plàstica (1)
Institut del Teatre (13)
Medalla d`Òr del Gran Teatre del Liceu (1)
Premi Nacional de Teatre (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vilanova i la Geltrú (22)
72 lectures d'aquest article
208 impressions d'aquest article
Joan Magriñà
L'11 de setembre de 1995 va morir a casa seva a Vilanova i la Geltrú, a l'edat de 91 anys, el ballarí i coreògraf del Gran Teatre del Liceu Joan Magriñà. Joan Magriñà i Sanromà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 23 de desembre de 1903.

Resident a Barcelona des del 1918, Magriñà va iniciar la seva carrera com a ballarí el 1922 a l'Institut Català de Rítmica i Plàstica, que dirigia Joan Llongueras, i va ingressar al cos de ballet del Liceu als 21 anys. Poc després, el seu professor, Teodor Wassilief, que era alhora el director de les temporades de ballet rus que organitzava el teatre, li va oferir l'oportunitat de fer de solista al ballet Nit de maig, de Rimski Korsakov. Des de llavors, Magrinà va mantenir el paper solista fins al 1957.

El 1932 va fer el seu primer recital i va convertir en cèlebre la seva Polca de l'equilibrista, amb música de Manuel Blancafort, considerada durant molts anys una obra mestra de la dansa.

El 1936 va estudiar a París amb Olga Preobaienska i Serge Lifar, i a Londres amb el ballet Green Table. El 1937 va fer una gira per França, en una tournée oficial del govern de la República, juntament amb la cobla La Principal de Barcelona i el tenor Emili Vendrell. De tornada, va muntar sarsueles al Liceu amb Marcos Redondo, Conxita Panadès i altres cantants.

Entre 1944 i 1974, Magriñà també va ser professor de l'Institut del Teatre, on va formar figures de la categoria de Joan Sànchez, Aurora Pons, Miguel Navarro, Cristina Barrera i Assumpció Aiguadé. El 1951 va crear els ballets de Barcelona i el 1966 va ser nomenat director del Ballet del Liceu.

Magriñà, que en acabar la guerra va muntar la seva escola de dansa al carrer de Petritxol de Barcelona, també va exercir de coreògraf. Va fer més de 150 realitzacions, entre les quals van destacar El gato con botas (1948) i Romeo y Julieta (1963). També va crear uns 20 ballets, com Rosario la tirana (1953) i Festa major (1960).

Magriñà va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al juny de 1983 i la Medalla d'Or de les Arts, que li va imposar el rei Joan Carles I. També va rebre el Premi Nacional Extraordinari de Teatre, la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu i la Medalla de Plata de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Magriñà va viure juntament amb els seus germans a Vilanova, a la casa de la Masia Nova, des que es va retirar, el 1977. La casa, que ell va convertir en un museu artístic i de la dansa, l'havia cedida a l'Ajuntament de Vilanova a canvi d'una pensió familiar vitalícia.