Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Joan Reventós

Article de referència:
CiU perd la majoria absoluta
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joan Reventós (34)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Tarradellas (27)
Entitats Entitats
Convergència Socialista de Catalunya (5)
Grup Torras i Bages (2)
Moviment Socialista de Catalunya (2)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Senat de l`Estat Espanyol (118)
63 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Joan Reventós
Joan Reventós i Carner va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1927. Fill i nét de polítics, el seu pare, Manuel Raventós, va ser director general de Comerç i Política Aranzelària en el primer govern de la República, i el seu avi matern, Jaume Carner, va ser ministre d'Hisenda durant el segon govern. Tenint molt a prop la política i educat en les millors escoles de l'època, la seva primera mostra d'inconformisme va aparèixer als 17 anys, quan va ser expulsat dels Jesuïtes de Sarrià. Segons els jesuïtes, "estava influenciat per turbulentes preocupacions volterianes".

L'any 1944 va ingressar en el grup democristià Torras i Bages, on va conèixer Jordi Pujol. El 1945 va iniciar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, i es va llicenciar a la Facultat de Dret el 1950. Durant aquests anys d'estudiant va protagonitzar nombroses accions antifranquistes.
El 1949 va ingressar al Moviment Socialista de Catalunya, i el 1952, durant el Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona en presència de Francisco Franco, va participar amb Jordi Pujol i altres joves en el desplegament d'una enorme bandera catalana a la muntanya de Sant Pere Màrtir, com a acte de protesta per la política anticatalana del franquisme.

Acabada la carrera, va ingressar a la Facultat de Dret com a professor, on impartia història, i a la d'Econòmiques, on donava història econòmica mundial. Suspès de la docència el 1958, va ser detingut i acusat de propaganda clandestina i associació il·legal socialista. Va estar empresonat tres mesos a la Model i a Carabanchel, i va ser condemnat posteriorment a 8 mesos de presó atenuada i a 14 anys sense passaport.

El 1966,Reventós va fundar Convergència Socialista, que va ser la llavor del que anys després seria el Partit dels Socialistes de Catalunya. Mort el dictador i reinstaurades la democràcia i les institucions catalanes amb el retorn de Josep Tarradellas, Reventós va ocupar el càrrec de conseller polític en el primer govern de la Generalitat.

En les primeres eleccions democràtiques del govern espanyol l'any 1977, Reventós va ser elegit diputat del Congrés en la llista dels socialistes catalans. El mes de juliol del 1978 va ser elegit primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya. Reelegit diputat l'any 1979, va renunciar a aquest càrrec per presentar-se com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat, càrrec que no va aconseguir.

Després de l'accés dels socialistes al govern de l'Estat espanyol, el 13 de març de 1983 va ser nomenat ambaixador a París, càrrec que va ocupar fins al 1986. Durant aquests anys la seva tasca política es va centrar en el reforçament de les relacions bilaterals amb França per impulsar l'ingrés d'Espanya a la CEE i aconseguir la cooperació francesa en la lluita contra ETA.

El 1984 va ser elegit president del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1988 va ser diputat al Parlament, així com designat senador autonòmic. El 1994 va ser nomenat president de la comissió general de les comunitats autònomes del Senat, des d'on va impulsar la possibilitat de parlar en català al Senat un cop l'any.

El 5 de desembre de 1995 va arribar a presidir el Parlament de Catalunya gràcies als vots del seu partit, del Partit Popular, d'ERC i d'IC -Els Verds. Era el primer president socialista del Parlament.

Casat amb Josepa Maria Rovira i Ribas i pare de set fills, Reventós havia escrit diversos llibres d'assaig i de records. I amb el pseudònim Pere Oliva, també havia publicat obra poètica.